diumenge, 17 de febrer de 2008

L'ajuntament pren mesures per tal d'estalviar aigua

L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha dictat un ban que decreta l'aplicació de les mesures previstes per la situació d'excepcionalitat nivell II del Decret de Sequera de la Generalitat. Aquestes mesures afecten tant a l'àmbit públic com el privat. Així, no es pot usar l'aigua de xarxa apta pel consum humà per al reg de jardins, horts, zones verdes i esportives, de caràcter públic o privat; reg o baldeig de vials, carrers, sendes i voreres, de caràcter públic o privat; omplir piscines, estanys i fonts, privats o públics; fonts de consum humà que no disposin d'elements automàtics de tancament; rentat amb mànega de tota classe de vehicles exceptuant l'efectuada per una empresa dedicada a aquesta activat. En el ban de l'Alcaldia s'especifica que el complex esportiu de la Corxera, amb una piscina amb recirculació, podrà continuar la seva activitat, però haurà d'avisar als seus usuaris i conscienciar mitjançant avisos per tal de minimitzar el consum d'aigua en les seves instal·lacions. A Sant Feliu, no es parla de sancions.Els bans responen, doncs, a mesures especials que han d'estar operatives de forma temporal mentre duri la situació d'excepcionalitat II, i pretén avançar-se a un hipotètica situació d'insuficiència d'aigua en grau d'emergència, i així que com a mínim es pugui garantir pel consum humà.



Comentari
Ben segur, que "aquest bé de déu" que és l'aigua és un element del que cal servirse'n amb mesura. Pot acabar-se i no només per una raó absoluta--no haver-n'hi-- sinó també pel fet de no poder-ne disposar per no trobar-se en les condicions adequades per ser utilitzada. La contaminació afecta també els nostres rius i els nostres pous. D'altra banda vivim en un espai geogràfic en el que els períodes de sequera són de caràcter cíclic i ara n'estem patint un. L'ús racional, és a dir l'estalvi que hem de fer-ne tots els veïns i veïnes, acompanyat d'altres mesures com la recuperació dels pous, la reutilització i la desalinització han d'ajudar-nos a sortir d'aquest mal pas.
Una curiositat que vaig saber l'altre dia. En el mapa hidrològic de l'Estat Espanyol, el nostre Ridaura--això si amb el permis de la gent de Santa Cristina i la Vall d'Aro--hi consta com un " torrente de régimen mediterráneo ".

El nap-buf de la Sara


Avui em permeto la llicència—que sabreu excusar-la-- de parlar-vos del meu entorn més proper, és a dir de les persones amb les que comparteixo la meva existència.

Els de casa, fa una mica més de mig any, visquérem el naixement de la Sara, la nostra nova neta. La nostra filla i el seu company en Cesc varen ser pares. “Ergo”, m’enorgulleix poder dir que la Joana i jo, hem sigut avis per segona vegada. En Martí, el nostre nét, que ja ha fet els vuit anys, ha acceptat amb tota normalitat la presència de la nouvinguda. Cal matisar però, que quan al marrec, la seva mare li va dir que tindria una germaneta, la cosa no va ser tan senzilla. Durant uns dies—aquesta és la percepció que jo vaig tenir—el nano va mostrar un cert rebuig al fet que se li acabava d’anunciar. Aquesta situació va ser de curta durada, no més enllà d’un mes, tirant llarg.

Ben segur que alguns/es de vosaltres heu viscut una circumstància pareguda i per tan coneixeu tot el trasbals que un fet com aquest conlleva. Clar que a casa, tant la Sònia, així com l’àvia Joana i jo mateix hem viscut l’embaràs de la nostra filla, amb una estat d’ànim molt diferent del que vàrem viure-- ara fa vuit anys-- quan esperàvem la naixença de’n Martí. El fet que la nostra filla pateixi una paraplegia, ens tenia a tots preocupats. En aquesta ocasió els nou mesos d’embaràs els hem passat amb força menys desasossec. Gosaria dir, que no ha estat igual per en Cesc, el pare de la Sara, encara que no va mostrar cap mena d’intranquil·litat. Aquesta asseveració es basa en la experiència personal, quan la Joana i jo esperàvem la vinguda de la nostre primera filla: la Núria. Una certa angoixa ens va acompanyar en aquella ocasió, pensant i tement no sabíem amb certesa què. Amb la Sònia tot ve ser diferent.

La menuda Sara va creixent—és el que ha de fer—i amb la mirada, el somriure, fins i tot amb les rialles que ha començat a fer, batent els peus i les mans, ens sembla que vol mostrar-nos la seva satisfacció pels compliments que tots li fem. Nosaltres joiosos només veient-la. Ella no en guardarà record d’aquesta etapa de la seva existència però si que la “viurà” quan sigui més gran i els seus pares li ho expliquin.



Avui diumenge, ho hem celebrat a Santa Cristina. Els vuit anys de’n Martí, el naixement de la Sara i també un altre esdeveniment, els 71 “tacos”, que en el dia d’avui he acomplit. Salut hi hagi també per a tots vosaltres per anar fent anys!!

La festa ha començat a mig matí i la gresca ha durat fins ben encetada la tarda. Menuts i no tant menuts hem fet xerinola i ens ho hem passat de primera. Fins i tot el temps ens ha respectat malgrat que per uns moments ha caigut una miqueta de plugim; ni quatre gotes mal comptades. Amb nosaltres hem tingut la Núria, la nostra primera filla. Ja fa molts anys que viu a Barcelona i bé voldríem veure-la més sovint però la feina és la feina i cal “guanyar-se les garrofes”. Hem trobat a faltar el pare i jo he pensat en l’alegria que hauria tingut de poder conèixer la seva besnéta. Ja fa tres anys del seu traspàs i demà que hauria arribat als 99 anys ( és a dir, vaig néixer un dia abans que el meu pare ) aniré al cementiri i dret a la vora del fossar, ens farem una estona de companyia.

dimecres, 13 de febrer de 2008

Inspeccionen de nou el Parc Animal de Sobrestany


Agents Rurals i tècnics del Departament d'Acció Rural van realitzar ahir al matí una inspecció per sorpresa de les instal·lacions del Parc Animal de Sobrestany després que l'Ajuntament de Torroella de Montgrí tramités una denúncia que va rebre pel mal estat dels animals i les instal·lacions i el tractament que presumptament es dóna als animals morts.




La denúncia és posterior a la sanció que li va imposar el Departament de Medi Ambient el passat desembre - que encara s'ha d'acabar de resoldre l'expedient ja que el propietari, Alfons de Robert, comte de Torroella, hi va al·legar. Aquest diari va intentar posar-se en contacte ahir amb De Robert, però va ser impossible. Diari de Girona també ha confirmat durant aquesta setmana que el contenidor ple d'animals morts que hi havia en un camí públic de Sobrestany, i del qual va informar aquest diari el passat 19 de desembre, procedeix del Parc, malgrat que no pot ser-hi. Ahir, tot i la inspecció, a la tarda el contenidor tornava a estar al camí, segons van comentar veïns de Sobrestany.


Ahir va trascendir poca informació de la inspecció, l'acte de la qual passarà a mans de l'Ajuntament torroellenc perquè prengui una decisió sobre l'explotació. El que sí se sap és que la preparació de la inspecció s'ha dut a terme amb discreció per evitar que, si hi havia animals a les instal·lacions mal cuidats, no fos possible d'amagar-los. Així, del que va poder saber-se, és que tres dels animals inspeccionats estaven en molt mal estat, un dels quals va morir en presència dels tècnics del DAR que van inspeccionar-ne l'estat de salut, mentre que els Agents Rurals van actualitzar l'inventari dels animals que hi ha.


Del recompte, van sorgir més de 200 animals salvatges i exòtics -entre mamífers, aus i rèptils com daines, tortugues o bisons europeus- i uns 90 de domèstics -vaques, cavalls, gallines, entre d'altres-. Per la seva banda, les fotografies aconseguides per aquest diari són prou il·lustratives de l'estat en què es trobaven, el darrer mes de l'any passat, alguns dels animals del Parc o de la propietat d'Alfons de Robert, comte de Torroella de Montgrí, i que es trobaven en les proximitats del zoo. En la sanció de la Generalitat, es parlava d'animals desatesos, cosa que aquestes imatges corraboren. De fet, aquest diari ha pogut saber que, en ocasions, s'arribaven a alimentar tots els animals amb només 100 quilos de pinso exclusiu per a cavalls. També es pot comprovar abeuradors secs i plens de fang i fil punxant.




Comentari a la notícia



Mentres no considerem el medi ambient com una globalitat que ens envolta amb les muntanyes, els arbres i les plantes, els rius i els mars, els animals i les persones com una part indisoluble del planeta, no avançarem en el respecte a la biodiversitat.


En aquest sentit la defensa dels animals i dels drets que els corresponen, cal considerar-la aquesta defensa-- com un element fonamental per arribar a un món millor.


Les mesures--que al meu entendre--s'han de pendre en defensa dels drets dels animals, han de passar necessariàment per l'escola i l'entorn familiar.


Una altra consideració que voldria afegir-hi, és que mentres la nostra societat es desenvolupi sobre la base material ( els diners ), la part més obscura de la condició humana, portarà a certs individus sense escrúpols a accions tan reprobables com les d'aquesta notícia.




diumenge, 10 de febrer de 2008

Qualsevol diumenge al matí.......


Estirar-me, tal com fan els fèlids, estesos al sol, tot just després de desperta-me

Passejar-me pel meu petit país, sense moure'm del llit

Sentir-me protegit per les persones que m'estimen

Viure les ganes de saber de'n Martí ( el meu nét ) cada vegada que em pregunta

Procurar cada dia aprendre una miqueta més, per tal " d'entendre " i saber encarar amb dignitat el darrer tram de la meva existència

De manera freqüent ser tan feble, com per arribar a tenir ganes plorar, sense saber-ne el perquè

Tancar els ulls, badoquejar i veure el món darrera una boirina


..................i heus aquí els pensaments d'un avi xaruc, qualsevol diumenge al matí.


document del meu arxiu de data 19 de març de 2005

dimecres, 6 de febrer de 2008

Cristianisme i socialisme en llibertat

Amb tot el que està passant darrerament, penso que a Iniciativa seria convenient encetar un debat, una reflexió sobre el fet religiós en general i el cristianisme en concret.

Fets com la absència--en determinades ocasions--en els actes religiosos tradicionals, haurien de contemplar-se des d'una vessant més àmplia. Tinc la impressió que els temes relacionats amb la religió els tractem, massa sovint, des d'una perspectiva equivocada. Una interpretació errònia, fonamentada en la creença que el cristianisme és bàsicament perniciós.

A ICV, també hi tenim companys cristians i d'altres que sense ser-ho no comparteixen la idea abans exposada. Caldria deixar del tot clar la diferenciació entre la cúpula jeràrquica de l'Església i els grups cristians de base que fan una interpretació humanista de l'Evangeli. Dones i homes que res tenen a veure--i que sovint són els més crítics--amb la patrimonialització de la moral que intenta imposar-nos la Conferència Episcopal.

Qui això escriu,--ranejant els 71 anys i agnòstic en qüestions religioses--recorda l'aportació que en el seu moment va fer el PSUC en el debat a l'entorn de " Cristianisme i Socialisme en llibertat ". No seria ara, el moment de tornar-ne a parlar? Sóc del parer, que ens caldria reflexionar sobre el tema amb una actitud més àmplia.

bon vespre!!

diumenge, 3 de febrer de 2008

El vicepresidente de los obispos afirma que su documento electoral se inspira en el Evangelio

El cardenal arzobispo de Toledo, monseñor Antonio Cañizares aseveró hoy que la Iglesia "no tiene otra palabra que decir que Cristo" y "esta palabra no la callará jamás, no la silenciará a pesar de los poderes de este mundo que quisieran silenciada o verla reducida a los espacios sacrales, no la dejará morir nunca".



El Vaticà ha traslladat el debat sobre la laïcitat a l'Estat espanyol. De fet estem assistint a la intromisió d'un Estat( el Vaticà) en els afers interns d'un altre. Diria que per alguns continuem essent la reserva espiritual d'occident.
Mencionar l'Evangeli per part d'alguns dels alts mandataris de l'església de casa nostra, és un exercici d'hipocresia, una vergonya.
No oblidem que en el proper mes de març hi han eleccions--parlant de l'església és un eufemisme--per triar la cúpula de la Conferència Episcopal.
M'agradaria un posicionament més clar de part dels bisbes catalans. " Nedar i guardar la roba" és el que va fer l'arquebisbe de Barcelona, diumenge passat. Oficiar la missa i tot seguit, a l'hora dels discursos, anarse'n.
Penso que s'han equivocat i aquest discurs no influirà en les properes eleccions. La ciutadania, ja som prou grandets, per saber discernir en qüestions morals. És inacceptable que part de l'església vulgui imposar-nos els seus models de conducta, oblidant el respecte que mereixen altres maneres de comportament. Que cadascú tingui el dret de decidir, respectant l'altri, com i de quina manera vol viure.

És de justícia reconèixer l'alçada humanista de l'Abad de Montserrat en les declaracions que ha fet avui. La doctrina de l'Evangeli, que res té a veure amb el posicionament fonamentalista de la jerarquía de la Conferència Episcopal. " Chapeau!!" Martínez Sistachs, on ets?