dissabte, 29 de març de 2008

Els Drets Humans i la Ciutat

Eleanor Roosevelt amb la Declaració Universal dels Drets Humans en castellà








El 26 d’agost de 1789, l’assemblea constituent francesa, declarà solemnement els Drets de l’Home i del Ciutadà. La Revolució francesa, acabant amb el règim absolutista de la monarquia, reconeixia a tots aquells que fins llavors havien sigut tractats com a súbdits la consideració de ciutadans. Cal remarcar que aquella declaració consistia en un seguit de lleis exclusivament per els homes.


Varen haver de transcórrer més de cent cinquanta anys, quan el dia 10 de desembre de 1948, l’assemblea general de les Nacions Unides, va fer la proclama de la Declaració Universal dels Drets Humans ( DUDH ), que en els seus dos primers articles, recullen els principis bàsics: la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la no discriminació, per a tots els éssers humans.


Prego a les persones que m’estiguin llegint, que excusin aquest preàmbul,-- al meu entendre necessari--, per tal d’entrar en el fons de la qüestió que avui m’ocupa.

En el transcurs del ple ordinari, celebrat dijous passat, a instància del Síndic municipal de Greuges, la nostra ciutat va adherir-se a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.


Aquest acord, que va comptar amb la unanimitat de tots els membres del nostre Ajuntament, compromet al conjunt dels nostres regidors i regidores en la defensa dels drets civils i polítics ( participació política, dret a la informació, protecció a la família, a la no discriminació, a la solidaritat....), drets socials ( serveis públics, al treball, a l’habitatge, a la salut, al medi ambient..........), drets culturals, ( a l’educació, al patrimoni històric i arquitectònic, a la participació activa en l’esport........). El compromís senyores i senyors regidors de treballar conjuntament amb el poble, per impulsar una ciutat més equitativa entre homes i dones, sense exclusions per a ningú, amb polítiques que garanteixin a cada persona el dret de ciutadania, ( l’ampliació del dret de vot en les eleccions locals a tots els ciutadans majors d’edat no nacionals amb permís de residència ), amb un model urbanístic harmoniós i en definitiva per una ciutat més cohesionada amb drets i deures iguals per a tothom. Aquest és l’emparaulament que tots vostès varen contraure dijous passat amb el veïnatge.


He tingut el plaer de fer la lectura d’aquest document i em plau manifestar el meu agraïment al senyor Síndic pel bon encert que ha tingut al proposar al nostre ajuntament l’adhesió a aquesta Carta. El breu parlament que va fer—m’hauria plagut que hagués sigut més generós-- , ens va permetre conèixer la part expositiva del document i també alguns aspectes de la bondat de l’escrit.


Penso que dijous passat tots vostès varen donar el seu vist i plau, possiblement al document amb més contingut polític que ha passat per la casa de la Vila d’ençà de la recuperació dels consistoris democràtics. Aquest fet em condueix a acabar aquestes ratlles amb una reflexió, que els demano la valorin positivament i en la que els hi prego no hi vegin cap altra intenció que no sigui el simple comentari d’una persona amb una “sana addicció “ a la política en el seu estat més pur. L’aprovació de la proposta, en la meva consideració, havia d’anar més enllà del simple assentiment. Vaig trobar-hi a faltar, allò que s’anomena “ explicació de vot “, de quatre dels sis grups que composen el nostre ajuntament. M’hauria agradat saber les raons que els havien decidit a donar suport a la demanda del senyor Síndic. Amb franquesa: sóc del parer que l’ocasió s’ho mereixia.