dimarts, 11 de març de 2008

SOLIDARITAT


L´associació GERD impulsa un taller a Cuba que fabricarà fins a 1.200 cadires de rodes anuals






L'associació de Sarrià de Ter GERD (Grup Editor de la Revista del Discapacitat) ha aconseguit revifar un antic taller de la població d'Holguín, a Cuba, dedicat a la fabricació de cadires de rodes i que, aturat des dels 90, fabricarà a partir d'ara unes 1.200 cadires per any.

GERD ha aconseguit enviar la maquinària a la illa perquè les peces es construeixin des d'allà i tot el procés de muntatge de les cadires el facin els 48 treballadors, 10 dels quals són també discapacitats. Les cadires que es fabriquen són donades, gratuïtament, a discapacitats cubans.



'Volem crear la infraestructura suficient perquè siguin ells mateixos que continuïn amb el projecte', ha indicat el coordinador tècnic de projectes de GERD, Jan Millastre. GERD també vol aconseguir exportar algunes d'aquestes cadires a Guatemala, Nicaragua o el Salvador, on també tenen projectes solidaris.



-----------------------------------------------------------------------------------------



Possiblement una notícia que passarà, com tantes d'altres, desapercebuda per a la major part dels lectors del diari. Com no sigui, que la lletregi alguna persona afectada en un sentit o altre per una minusvalia......

Bé prou que ho sabem, ho hem après de tantes vegades de sentir-ho. Això no ven, no és negoci i per tant no es tracta d'una novetat d'interès.

Doncs jo, que acostumo a anar contracorrent( en ocasions és una postura no gens fàcil de mantenir) el que tot just acabo de llegir, em produeix una gran satisfacció. Desmenteix el que tan sovint sentim:"tothom va a la seva, egoïsme és el que només hi ha, el que no es cou per a mi que es cremi..." i tantes altres frases, que ens volen mostrar que vivim en un món insolidari. Doncs no. Aquesta informació ens mostra una altra cara de la condició humana. La que tots hauríem de conrear en el dia a dia, per ser millors com a persones. Una salutació quan ens creuem amb el veí, un somriure per aquell immigrant que s'ha vist obligat a deixar la seva terra per venir a guanyar-se el pa, tenir la paraula gràcies sempre a punt( el mot més bonic en qualsevulla de les llengües que es parlen)....ho podriem fer cada dia. Una semblant actitud, com milloraria la convivència. No parlo d'un gran esforç, de quelcom que no estigui a l'abast de tothom. Només caldria posar-hi la voluntat. Ho provem?