diumenge, 16 de març de 2008

Transcorreguda una setmana........

Cinc minuts de silenci en record de la darrera víctima perpetrada per ETA, davant del Congrés dels Diputats


..............decideixo escriure quatre ratlles, potser seran vuit ( quan hom comença mai se sap ) sobre els resultats de les eleccions de diumenge passat.


Els que ja em coneixeu ja sabeu de quin “ peu calço “ en això de la política. Els que encara no en teniu notícia, només us caldrà veure, el cartell que trobareu tot just després de les meves dades personals.

Per tradició—el meu pare en fou un dels fundadors l’any 1937—procedeixo del PSUC i a hores d’ara la meva militància s’expressa en les files d’Iniciativa per Catalunya. La transmissió, al meu entendre, no explicaria la raó del meu pensament polític. Quants fills, no segueixen els passos dels seus pares, ja sigui per mor de diferències ideològiques o simplement per no estar interessats en les qüestions públiques. Per tant, si antany formava part del “ peix amb suc” i ara sóc un militant de base a Iniciativa, és per convicció i no per tradició. Es a dir, comparteixo amb les companyes i companys un projecte polític, en el que m’hi sento a gust.

Excuseu aquesta introducció, per si trobeu en la anàlisi—encara que procuraré ser el més objectiu possible—unes traces de subjectivitat que, amb tota seguretat, hi descobrireu.





Els comicis els ha guanyat el Partit Socialista Obrer Espanyol i aquest fet no admet discussió. Vots i diputats ho mostren clarament. Seixanta mil vots més que l’any 2004, passant de 164 diputats a169, fregant la majoria absoluta. Penso que no establiran un acord de govern estable amb C. i U. que és l’única força política que amb els 10 escons que disposa, sumarien la majoria en el Parlament. El PSOE acordarà compromisos amb qui millor li convingui, en cada ocasió Ho va fer en la passada legislatura i podrà repetir-ho amb més facilitat enguany. A la seva esquerra no hi queda res o ben poqueta cosa; els tres escons d’ERC i els dos diputats d’IU-ICV. Molt en temo, que en polítiques socials i ambientals ens esperen quatre anys molt magres. Clar que ens resta la possibilitat, que els 25 diputats que hi aporta el PSC, arrosseguin cap a l’esquerra als seus companys de grup. Sembla que avui tinc els bioritmes “ en alça “ i no perdo l’esperança que en part sigui així. Al menys en el que respecte al compliment del que contempla el nou Estatut de Catalunya. No ens caldrà esperar massa. En la propera trobada de la comissió mixta Estat-Generalitat, ja podrem comprovar cap on aniran els trets.

El Partit Popular i ens cal tenir-ho molt en compte no ha vençut però ha incrementat en 400.000 el nombre de persones que han escollit la seva papereta. Cinc diputats més que l’any 2004, els mateixos que ha guanyat el PSOE amb 60.000 vots més. Els misteris de la llei d’Hondt ( al final ja faré alguna referència a aquesta manera de comptabilitzar els vots). Una dada de màxima importància, és que descomptant els resultats a Catalunya, a la resta de l’Estat, hauria guanyat les eleccions el Partit Popular,amb dos diputats més que el PSOE i tindríem el senyor Rajoy de President i al P.P. governant. Els 17 diputats de diferència que ha obtingut el PSC respecte del PPC a casa nostra, són definitius per a reelecció del senyor Zapatero.

Izquierda Unida perd el 25% de suport respecte de l’any 2004. En nombre de votants més de 300.000. El partit més perjudicat per la llei d’Hondt. L’únic diputat que ha aconseguit li costa a prop de 800 mil vots.

Convergència i Unió també es deixa pel camí 60.000 vots, malgrat que conserva els 10 diputats. No crec que pugui jugar un paper rellevant. Ja ho he explicat abans; el PSOE pot governar amb total tranquil·litat encara que no tingui majoria. El resultat de la Federació, com a mínim es pot definir si no de dolent, al menys del tot insatisfactori.

El Partit Nacionalista basc perd un escó i més de 115 mil vots. Penso que li espera un trist paper en la propera legislatura. Els sis diputats no li permeten jugar fort davant del PSOE. ( 169+6=175 ), insuficients per atènyer majoria.

ERC, la ratlla de 350.000 vots que s’han volatilitzat. Passa de 8 a 3 diputats. Una forta trompada que espero no tingui conseqüències en el govern d’Entesa. Sense cap ànim d'intervenir en els afers interns d'aquest partit, espero i desitjo que la serenor i el sentit de responsabilitat prevalguin en la preparació i celebració del proper Congrés. Catalunya ho necessita. Qui ha viscut, com jo ho vaig fer, el 5è Congrés del PSUC, en podria dir-ne alguna cosa. Les diferències que es produeixen en els partits d'esquerra, són sempre per qüestions ideològiques i molt sovint acostumen a no acabar massa bé.

El Bloc Nacionalista gallec, manté el mateix nombre de vots però perd un escó ( passa de 3 a 2 ) degut a la puja del PSG.

A ICV perdem a la ratlla de 50 mil vots. Si bé és cert que amb un miler més de vots a la circumscripció de Barcelona, hauríem mantingut el segon diputat, cal convenir que els resultats que hem tingut a Girona, Lleïda i Tarragona no han sigut els previstos.

Coalició Canaria deixa pel camí el 25% del seu electorat ( 70 mil vots ) passant de 3 a 2 escons.

Eusko Alkartasuna i la Chunta Aragonesista es queden sense representació en el Parlament. Especialment greu és el resultat de la Chunta, 55 mil vots menys.






Uns quants comentaris:

La polarització, el bipartidisme que se’n dedueix d’aquestes eleccions. Sobre 350 diputats el PSOE i el PP en tenen 323. Aquest fet no havia passat mai, ni tan sols quan l’aclaparadora victòria dels socialistes l’any 1982 amb més de 200 escons.La presència del CDS amb 25 diputats feia el Congrés molt més plural que no pas ara.
La davallada, no només com a conseqüència del vot útil, dels partits nacionalistes. Tots, feta l’excepció del Bloc Gallec, perden suport popular. Un fet, crec a tenir en compte de cara a la nova legislatura.
La participació a Catalunya ha estat un 5% inferior a la de l’any 2004 ( 250 mil persones més no han anat a votar). Els vots en blanc han representat quasi el doble dels que hi varen haver ara fa quatre anys.
A la resta de l’Estat la participació va ser pràcticament la mateixa en aquesta ocasió, que en l’anterior.
No entro en valorar les raons del perquè s’han donat aquest resultats. No vull fer d’analista polític. La parrafada seria excessivament llarga i no és—ni de ben lluny—el meu propòsit, atabalar-vos amb els meus anàlisis.El vot útil, entès com a conseqüència de la por a la possible victòria del P.P., la manca de pluralitat dels mitjans de comunicació, la polarització a l’entorn dels dos partits majoritaris, les dificultats de les altres formacions polítiques per poguer donar a conèixer les seves propostes, vot emocional per l’assassinat per ETA...serien aspectes que, a banda d’altres consideracions de caire particular a cada formació política, podrien aplicar-se, com a regla general.

Si, però que a banda dels fets objectius dels resultats, haureu pogut trobar-hi, algunes “ prediccions” de cara al futur. M’agradaria equivocar-me, us ho confesso.

Llei d’HONDT

Hondt era un matemàtic belga que va establir una fórmula per a repartir els diputats d’acord amb el nombre de vots. En principi aquesta regla és proporcional, però segons com s’apliqui és del tot discriminatòria.

A l’Estat espanyol les eleccions generals es fan a tot el territori, però a l’hora de repartir els diputats es fa a cada circumscripció electoral ( la província ). Posarem l’exemple de la nostra circumscripció, la província de Girona. Pel nombre de persones amb dret a vot, a les comarques de Girona tenim dret a escollir 6 diputats.
Cal tenir un 3% dels vots vàlids emesos per poder accedir al repartiment. Per tant tots els partits que no arriben a aquesta percentatge, queden automàticament exclosos. A Girona els 10622 vots que va tenir ICV, no han valgut per a res. Els que alguns en diuen el vot perdut i en base a aquest discurs, reclamaven el vot útil, donat que d’entrada ja tenien com a mínim un diputat assegurat. Cas del PSC, C. i U i ERC. Només que haguéssim pogut afegir un miler dels vots que hem tingut a Girona amb els de Barcelona hauríem conservat el segon diputat. Cal recordar que només ens han faltat menys de mil vots per a conservar-lo.
Igual que a Girona, els vots que hem tingut a Tarragona i a Lleida tampoc s’han pogut comptabilitzar. Els partits que tenen el vot molt escampat i que no arriben al 3% necessiten molt més per accedir a un diputat. En moltes províncies aquests vots es perden.

Fent el repartiment província per província tenim aquests resultats:


PSOE........................169 diputats
P.P............................154 diputats
C. i U......................... 10 diputats
PNV............................. 6 diputats
ERC............................. 3 diputats
IU-ICV........................... 2 diputats
BNG............................ 2 diputats
C. C............................. 2 diputats


Ara fem el repartiment sumant tots els vots que han tingut els partits i aplicant la mateixa Llei, però amb una única circumscripció: tot Espanya. I no província per província. Els resultats per diputats haurien sigut els següents:

PSOE....................161..........( -8 )

P.P........................147.........( -6 )

C. i U.......................10.........( = )

PNV...........................4.........( -2 )

ERC...........................4.........( +1 )

IU-ICV.....................14.......( +12 )

BNG...........................3....... ( +1 )

C.C.............................2........( = )





Ara i en funció dels vots obtinguts podrem saber quants vots ha necessitat cada partit per obtenir un diputat.


PSOE................11.064.524 vots 169 diputats
1 diputat..........64570 vots
P.P.....................10.169.973 vots 154 diputats
1 diputat...........66038 vots
Izquierda Unida............781.287 vots 1 diputat
1 diputat.........781287 vots
Convergència i Unió..774317 vots 10 diputats
1 diputat...........77431 vots
Partit Nacionalista Basc...303246 vots 6 diputats
1 diputat...........50541 vots
Esquerra Republicana...296473 vots 3 diputats
1 diputat........... 98824 vots
Bloc Nacionalista Gallec....202042 vots 2 diputats
1 diputat..........101021 vots
Iniciativa Catalunya............181753 vots 1 diputat
1 diputat..........181753 vots
Coalición Canaria.........164255 vots 2 diputats
1 diputat........... 82127 vots

Crec que queda abastament clar que el mètode que s’aplica no és representatiu de la voluntat popular. Fixem-nos, Izquierda Unida amb quasi 800.000 vots és queda amb un sol diputat i és pel simple fet que tots els vots que ha obtingut fora de la circumscripció de la província de Madrid no han servit per res.