dimecres, 30 d’abril de 2008

A cop de bot




Ahir va fer-se el debat en el Congrés dels Diputats per ratificar el Decret-Llei, que permetrà portar aigua a l'àrea metropolitana.

PSOE ( PSC ) varen votar-hi a favor. Conseqüents, tenin en compte que són els " coautors " de l'obra, d'acord amb el Govern de la Generalitat.
PARTIT POPULAR també va donar-hi assentiment. Postura inteligent, per si algún dia cal demanar una semblant mesura per les comunitats valenciana o murciana.


C. i U. va abstenir-se. Embolica que fa fort per tal de desorientar. Barregen un problema puntual, assegurar l'aigua de boca per a Barcelona i rodalíes, per insistir amb la portada d'aigua des del Roine. Defensa dels interessos d'AGBAR i de SUEZ--LYONNAISE DES EAUX ( la Caixa incluída ).


ERC també va abstenir-se. Penso que s'han embolicat de tal manera que no saben com sortir-se'n. En el Govern votan a favor, en alguns municipis del tarragonès com ja havien fet en les comarques lleidetanes, presenten mocions conjuntes amb C. i U en contra del trasvasament. Volen contentar a tothom i segurament no quedaran bé amb ningú. Només els hi ha faltat votar en blanc si hagués sigut possible.


ICV, vota afirmativament, després d'assegurar-se que la gestió de la canonada estarà encomanada al govern de la Generalitat i que, en cas de necessitat es pugui tornar " el favor " a les comarques de Tarragona.
Em demano com és possible que davant la necessitat d'assegurar el suministrament d'aigua a milers de persones no hi ha hagut un posicionament unànim. I encara més: si aquesta és la " mostra de la unitat" amb la que els partits de casa nostra, aniran a defensar el nou finançament, que haurà d'estar enllestit a més estirar el pròxim mes d'agost.............




****************************************************************************

EL NOU CAMP NOU


El Barça no ha passat a la final. No sóc pas un seguidor que deixi de sopar si l'equip culer perd el partit de torn, però si que m'agrada el futbol i m'alegro dels triomfs del Barça. Per qüestió d'edat, recordo l'equip dels Ramallets, Segarra, els germans Gonzalvo, Biosca, Seguer, en Flotats ( sempre, com si fos una paparra, va amarrar en Di Estèfano ), i molt especialment la davantera Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón. En Basora, per la banda de l'extrem dret, fent anar de corcoll els defenses, en César rematant amb el cap les centrades del noi de Manresa, en Kubala repartint el joc ( totes les pilotes passaven pel seus peus ) i en Moreno i en Manchón ( dos devanters de no massa categoria ) xutant a cor que vols les passades de'n Kubala. Daucik, el sogre de'n Kubala era l'entrenador. Jugaven en el camp de Les Corts, sempre els diumenges a la tarda i donat que no hi havia televisió escoltavem els partits per la ràdio. Ens ho passavem de primera i gosaria assegurar que si s'hagués jugat la Champions, aquell equip l'hauria guanyada i no només una sola vegada. Guanyaven els partits, fent gols a cabassos.



D'una banda penso que ha sigut millor que el Barça no hagi passat a la final. No ens hem d'enganyar, no hi ha equip i els quatre partits que resten de la Liga seran un patiment. Quina llàstima que els jugadors, que de bon principi semblava que tenien la categoria per conjuntar un gran equip, no hagi sigut així. Penso que ahir no mereixien perdre, però em pregunto com és possible que a la Lliga ho hagin fet tant malament. No creieu, que entre tots en fem un grà massa i posem els jugadors sobre un pilar, quan en realitat del que parlem no és--o no hauria de ser--altra cosa que un joc? Els mitjans de comunicació, al meu entendre, també es passen de rosca. Avui ens parlen del millor jugador i l'endemà mateix resulta que aquest atleta és el pitjor de tots. Cal vendre diaris.



I ara què?Algú haurà de pagar els plats trencats d'aquest desastre esportiu. L'entrenador? Potser alguns dels jugadors? Pel que sembla, també el president " tira pilotes a fora ", com si no hi tingués res a veure. Ja s'ho faran, però a mi m'agradaria que el " meu Barça", encara que no guanyés, no dongués aquesta mala imatge de desànim i de manca d'implicació de la majoria dels jugadors. Han de suar la samarreta i si no ho fan, ha d'haver-hi algú que s'encarregui de fer-lis cumplir el deure que tenen com a professionals.

divendres, 25 d’abril de 2008

Aprovació d'un pla contra la contaminació lumínica



El ple de Sant Feliu de Guíxols va portar aquest dijous a aprovació el Pla d'adequació de l'enllumenat exterior per a la prevenció de la contaminació lumínica. Es tracta d'un pla realitzat pels serveis tècnics municipals de l'Ajuntament i el Consell Comarcal del Baix Empordà, que ha de permetre adequar la totalitat dels fanals i punts de llum públics del municipi a les normatives i directrius recollides en la Llei de prevenció de la contaminació lumínica. Pel regidor de Acció Ambiental, Jesús Fernàndez, l'aprovació d'aquest punt del ple implicarà "més eficiència lumínica amb el mateix consum, i possiblement fins i tot la seva reducció". El pla preveu canviar peces de fanals i punts de llum en aproximadament un any i mig.El cost d'aquesta actuació s'estima en uns 460.000 euros, dels quals l'Ajuntament buscarà línies de finançament per dur-ho a terme. Fernández lamenta la "poca sensibilitat que va demostrar l'equip de Govern anterior perquè més de la meitat dels fanals que s'han de canviar es van comprar i col.locar a partir de l'any 2001, quan va entrar en vigor la Llei contra la contaminació lumínica", com ha dit sovint als plenaris. Millorar aquest aspecte suposa complir la legalitat, i molt especialment incideix en no llençar innecessàriament potència i energia lumínica cap al cel de nit, actua en la protecció de la fauna nocturna i potencia el descans dels veïns.El pla realitza una diagnosi de la situació actual, i avalua els tipus de làmpades, potència, model i sistema d'encesa i apagada, d'acord amb el mapa de zonificació. Posteriorment estableix un calendari d'actuació i proposa un finançament adient. Preveu la revisió de tots aquells elements no adients, i tanmateix, també es fixa en els focus que il.luminen façanes, ornaments i elements patrimonials: es reorientaran per tal que no enfoquin al cel. El regidor d' ICV indica que es posaran tots els elements i esforços a l'abast per tal que el pla es porti a la pràctica d'una forma total.

dijous, 24 d’abril de 2008

Res d'original ( la sequera )

M’havia compromès, escriure—pel cap baix—una vegada cada setmana. Us asseguro que no és gota fàcil. Tal com va contestar Xose Saramago a un periodista que li va preguntar quan li “ venia la inspiració “: “ miri, a aquesta senyora no la conec, però si que puc parlar-li de l’esforç que representa trobar-se al davant d’un paper en blanc i començar a treballar “.

Imagineu, només que sigui per un moment, el que deu passar-me a mi, que no arribo ni a la categoria d’aprenent, en la feina de jugar amb les paraules..Cercar el tema, quan et sembla que has trobat el motiu no “ veus “ les paraules, dubtes de l’interès que pot tenir l’assumpte que tractes, per les persones que tenen la benvolença de llegir-te........ o senzillament no pots.

Doncs avui em decideixo a parlar de la sequera i de l’aigua. Deureu pensar—i amb tota la raó—que no sóc en absolut original. Certament, però penso que val la pena esmerçar una estona, per expressar el meu parer sobre aquesta qüestió.

Anem a pams i començo pel que és prioritari: l’abastament d’aigua a l’àrea metropolitana. Diguem-ne aigua de boca, domiciliaria.......Això queda garantit amb la canonada que portarà l’aigua amb la connexió del CAT ( Consorci d’Aigua de Tarragona ) amb l’ATLL ( Aigües Ter Llobregat ).
Una conducció que serà temporal fins que la dessaladora de El Prat, es posi en marxa el proper mes de maig. No m’estendré en tot l’enrenou que hi ha hagut i encara continua.
El fonamental està assegurat i això és el que compta.

Una nova manera d’entendre l’ús dels recursos naturals és imprescindible. Altrament correm el perill d’esgotar-los. En el cas concret de l’aigua, l’ús racional i responsable és fonamental. El que es coneix amb la nova cultura de l’aigua. En aquest sentit és exemplar l’esforç que han fet els ciutadans de l’àrea metropolitana. Han assolit, amb l’estalvi, una despesa de 104 litres per dia i persona, un exemple per a la resta de Catalunya. Crec que el nostre govern ha fet bé, prenen les mesures oportunes per tal de garantir l’aigua, que per dret els hi corresponen a aquests ciutadans, alhora que reconeix l’afany amb el que també han contribuït a l’estalvi, que beneficia a tot el país.

Catalunya pot arribar a ser autosuficient en quant a recursos hídrics. S’ha posat fil a l’agulla. S’està treballant a quatre bandes: la recuperació de les aigües subterrànies, la reutilització de les aigües de les depuradores, la potabilització de l’aigua del mar i l’estalvi, amb l’ús racional que hem de fer els ciutadans d’aquest element, imprescindible per a la vida. El 98% de l’aigua que hi ha en el nostre planeta es troba en el mar, l’1% en el Pols en forma de glaç i l’1% que resta ens els rius, llacs i corrents subterrànies. Penso que és del tot entenedor que no cal anar-la a buscar lluny, tenint-la a l’abast tan a prop.

Mancances en les formes per part del nostre Govern n’hi ha hagut. El departament no va actuar, en la primera fase, amb la suficient transparència, diàleg i claredat. Transparència amb el que es volia fer, diàleg amb la gent dels territoris possiblement afectats i claredat. Ni captacions, ni punxades, clar i català: transvasament d’aigua per abastar l’àrea metropolitana, que serà provisional i transitori fins a un mes desprès de la posada en marxa de la dessaladora del Prat.

En el propòsit que ens correspon a tots els ciutadans, per fer un ús racional de l’aigua, permeteu-me que us posi un exemple. A casa, som dues persones, la Joana i jo. Fa deu mesos, vàrem decidir posar a les aixetes dels dos lavabos i a la cuina, tres difusors d’aire. Es tracta d’unes peces, molt fàcils d’instal·lar. En aquest període temps, penso prou suficient per extreure’n el resultat, hem passat de consumir 271 litres per dia a gastar-ne 226. Un estalvi de 45 litres per dia, que efectuant la corresponent operació representen 16.425 litres menys al cap de l’any. Més de 16 metres cúbics i això només dues persones i sense haver canviat els nostres hàbits. Clar que podem fer per estalviar !!. Animeu-vos !!


Suggeriments de la Joana
Aprofiteu l'aigua de rentar els plats pel wàter.
L'aigua d'esbandir els plats guardeu-la per fregar el terra.
( utilitzeu gibrells per recollir l'aigua )
L'aigua que feu servir per rentar l'amanida o la fruita, aprofiteu-la per les plantes.
No us esbandiu les dents a raig d'aixeta, feu servir un got.
Si la vostra rentadora no fa mitges rentades, espereu a tenir-la plena.

dilluns, 14 d’abril de 2008

77è aniversari de la Segona República


Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 van fer palès que Catalunya i Espanya tenien un desig profund de llibertat. Amb el triomf de les candidatures republicanes i d’esquerres, assolí el poder la majoria social que havia estat silenciada, en ocasions amb l’ús de la força, durant tants i tants anys. El 14 d’abril, dos dies més tard, és proclamada la Segona República Espanyola i també la República Catalana, que després d’una negociació entre el govern provisional de la República i Francesc Macià, donaria lloc a la recuperació de la Generalitat de Catalunya.

El 9 de desembre del mateix any, les Corts republicanes van promulgar la Constitució més avançada del seu temps. La II República va aixecar les expectatives del poble amb un programa de canvi social basat en la reforma agrària, la separació de l’Estat de l’Església, el control democràtic dels cossos armats i la ferma i decidida aposta per acabar amb l’analfabetisme arreu del país. Reconeixia també la pluralitat nacional amb els Estatuts d’Autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia. Un dels principals avenços de la República, fou obrir la porta a la participació política de les dones, que van conquerir el dret de vot,( per posar un exemple: a França el dret de vot, les dones no el varen poder exercir fins l’any 1946 ), el matrimoni civil i el dret al divorci. Aquesta forma d’Estat, la República, que varen decidir donar-se d’una manera democràtica els ciutadans, va ser truncada pel cop d’Estat, la sublevació militar, encapçalada entre d’altres, pel general Franco, amb el suport polític i econòmic de determinats sectors de la societat espanyola i també catalana que veien perillar els seus privilegis.

Els principis d’igualtat, laicitat, justícia social i la protecció dels drets individuals i col·lectius, varen ser, entre d’altres, les creences que recollien els màxims principis republicans: la sobirania popular i la democràcia efectiva. Valors que encara avui, en el meu parer, no s’acompleixen del tot, com caldria que fos.

Molts ajuntaments de pobles i ciutats de Catalunya, recorden avui aquella data. Ho fan de distinta manera, uns amb actes senzills, modests i d’altres amb accions més vistoses.
A hores d’ara, 2/4 de dues d’avui dilluns, que jo sàpiga—i m’agradaria equivocar-me—el nostre ajuntament no ha tingut en compte aquest fet i no ha previst cap mena d’actuació. Al nostre Consistori, i més concretament a l’equip de govern li ha passat per alt una ocasió d’aital importància.

Ves a saber, molt bé podria ser que aquesta mancança que jo trobo, sigui “cosa “ d’una persona d’edat avançada, que ja pensa més en el passat que no pas en l’avenir. En tot cas, no deixa de ser l’opinió d’un ciutadà més, que permeteu-li la gosadia de pensar, que
el seu parer, és compartit també per d’altres persones de la nostra ciutat.



dilluns, 7 d’abril de 2008

L'elecció del President/a dels Estats Units

The Mayflower transported Pilgrims to the New World in 1620











Darrerament no sentim a parlar tan sovint sobre les properes eleccions presidencials que hi hauran als Estats Units. No deu fer encara un parell de mesos que tots els mitjans de comunicació anaven farcits de notícies per fer-nos saber de les peripècies de la senyora Clinton i del senyor Obama.



No hi ha dubte que el resultat d'unes eleccions en aquell país i més encara tractant-se d'escollir el seu màxim mandatari, és un fet que afecta no només a les persones d'aquella nació, sinò que també de retruc tenen influència arreu. Estem parlant de la nació més poderosa del Planeta.



Penso que també cal remarcar la capacitat de decisió que competen a la figura de President. Només pensem, que fins i tot pot vetar les decisions que prengui el Congrés. Per tradició, per història, la figura política del President, és decisiva.



Gosaria assegurar que sigui qui sigui el nou President/a, en quant a política exterior no hi haura canvis sustancials.







La nostra filla gran, la Núria, ja fa un parell de setmanes que es troba als Estats Units. Ens envía ( no tan sovint com la seva mare i jo mateig voldriem ) algun escrit que, com és natural ens parla d'ella i del que fa, però a més a més ens descriu i com si fos una mena de crònica, com ella veu aquell país. En el darrer " emili " que hem rebut, ens fa una anàlisi de com veu, les properes eleccions presidencials. He decidit posar l'escrit en el meu bloc. La visió d'aquella nació des de l'òptica d'una persona forana, penso que pot ser prou interessant.







++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++





....................eren les partitures de Schubert que hi havia al piano





No he conegut cap redneck ( " clatells vermells ", que és com anomenen als republicans radicals de l'interior del país ). Sé per la premsa que fins i tot ells estan cansats de Bush. Els ha dut a una situació molesta, no tant pels soldats que moren a l'Irak com pels diners que s'han gastat allà, sense més resultats que un boomerang que els esquitxa i els taca la roba. Ja no parlem dels iraquians, que són com els extres d'una " peli " de Kurosawa que van i vénen, morts i vius, per un camp de batalla sense la grandesa de les estratègies bèl.liques del passat. El millor que podem dir de Mc Cain és que sempre es va oposar a la guerra, i que és un maverick que ha funcionat al marge de la cúpula del Partit Republicà durant aquests anys de record i balanç tan incòmode.



No significa que tinguin res contra el patrioterisme i la política neocon del Partit. No els agrada haver de fer autocrítica, per això volen un canvi, una mà de pintura, un decorat de nova planta que canvïi l'imprescindible per tal de no haver de renunciar a cap privilegi i anar tranquils a la missa de Pasqua.







Hillary Clinton està tocada per moltes coses. En el fons, i tot que ells no ho diguin, crec que el país no li perdona la cara d'ambició i càlcul amb que va posar-se al costat del seu marit per fer-se la foto després de l'afer Lewinsky. L'haurien volgut un pèl més mortificada, un punt més " dona americana ". L'ombra de Bill és poderosa. Hillary ha estat una senadora insistent amb qüestions com la sanitat pública, i va pujar al carro del " no a la guerra indecent " ( tot i que no des del principi ) just a temps com perquè la gent no tingui memòria de l'abans. La setmana passada va mentir explicant una arribada a Bòsnia, en ple conflicte i en companyia de la seva filla, sota el foc creuat dels francotiradors i jugant-se la vida pels valors democràtics. Al cap de poc--a l'oficina de l'Obama devien revisar els arxius amb dits de foc-- van sortir les imatges d'arxiu de l'arribada en qüestió i ni trets ni angoixes: rams de flors i somriures " profident ". Però, quin americà pot culpar un altre per haver trobat un guió més emocionant que la mateixa realitat? L'acudit diu que Mònica Lewinsky està tan qualificada com Hillary per ser presidenta i comandanta en cap, però el país no ho sap, perquè tota la feina la va fer sota una taula...



Obama és el líder. Fa discursos en la línea dels millors oradors del país, parla de reconciliació, d'esperança, de deixar enrera el passat i construir un futur nou. Sap temperar entre tradició i avenir. Quan l'escàndol de les imatges del reverend Jeremy Wright--el pastor de l'església on Obama ha assistit durant vint anys, que va casar-lo a ell i va batejar els seus fills--dient que EEUU s'havia buscat l'atac a les torres bessones per la supèrbia amb que havia tractat el món--Obama va aprofitar l'ocasió per conciliar raça i esperança i els va regalar les orelles amb un discurs que ha fet història i que és més propi d'un púlpit que de la tribuna d'un meeting. Casuística: segons Obama, altres afirmacions del reverend també hauríen pogut escandalitzar els americans, com ara quan va instar els marits de raça negra a cordar-se la bragueta i tornar a casa a cuidar de la dona i els fills. ( Sembla que el greuge és comparable, i que una guerra és igual d'indecent que una infidelitat ). Que es presentés a la cursa per a la Casa Blanca sense un programa i que, encara ara, els demòcrates de base no ho vegin clar i prefereixin les mentides de Hillary al fum visionari d'Obama...no té cap importància. Obama...( oh! ) té una visió. Els reconforta, els fa creure novament amb la grandesa d'aquest país, amb la seva capacitat d'au fènix de resorgir de la merda ( ells no ho dirien així ) i de tornar a ser joves, dinàmics, guapos, engrescadors.....nous de trinca i sense més passat que una visió gloriosa. En el fons, veure Obama de president els podria fer oblidar que van matar Luther King i, com aquelles pel.lícules d'animació digital, rescatar l'actor per una nova entrega amb els atributs d'un Kennedy de color cafè amb llet ( bingo, dos ressucitats pel preu d'un ).



La mirada de Minerva ambiciosa de Hillary ( amb el mussol Bill i els seus pactes amb el dictador de Kazakhstan damunt l'espatlla ) i el bon rollo d'Obama són, ai las, el millor que aquest país pot oferir-se a si mateix. Si ningú no ho atura, guanyarà McCain perquè li estan fent la campanya entre tots dos, desgastant-se amb el messianisme d'una banda i l'ambició pragmàtica i mentidera de l'altra.



Ni els ku-kux-klaneros dels estats on segueix onejant la bandera confederada lamentaran tenir un pixa freda com a president. Pijor seria tenir-hi una dona o un negre.



Seguir una Visió, en política, es correspon a la mateixa passivitat que la contemplació farisea de la Natura. Algú els posa en escena, tant els líders, com els elements, com la resta dels humans, per tal que l'espectacle segueixi i sigui entretingut a agradable. Visions, els americans tenen visions il.luminades per un Déu que va estudiar escenografía al Hollywood daurat. Va desplegar la Natura per a la contemplació i l'adoració. No per a l'especulació. Per això no cal mirar més enllà, ni voler saber. En el millor dels casos es trobarien amb els panells del decorat, amb les càmeres, amb la realitat real, feta d'ombres i siluetes en estat cru.



Núria Pujol i Valls.