dilluns, 19 de maig de 2008

El Nou Estatut






El "vigent" Estatut,

va passar per tots els “ controls “ democràtics que l’ordenament constitucional preveu. Va ser aprovat per una més que àmplia majoria del Parlament de casa nostra, i, per tant—i aquest fet el diferència substancialment del pla Ibarretxe—no va ser a iniciativa només del govern, sinó de la sobirania popular representada pels diputats/des.
Fou presentat i defensat en el Congrés dels Diputats pels representants del nostre govern i abans de ser debatut en el ple del Parlament, va passar prèviament per la Comissió Constitucional.
Aprovat en el Congrés i després en el Senat, va ser sotmès a la consideració dels ciutadans/es de Catalunya, que varen donar assentiment a aquesta nova Llei. Una Norma, que afecta la nostra vida-- com no pot ser altrament en democràcia i en un Estat de Dret-- ha de ser consultada, en darrera instància al poble, del que emanen els poders.
M’estalviaré qualsevol referència a tot el que va passar. Tenim un Estatut, ben segur que no és el que jo hauria desitjat , com també trobaríem persones que per altres motius tampoc els hi acaba de fer el pes i fins i tot, a d'altres-- pocs també cal dir-ho—que els desagrada, el rebutgen.

En la disposició addicional tercera, la que fa referència al compliment del nou finançament, es reconeix el dret a un altre tracte en aquest sentit. No és just que ocupant un dels tres primers llocs en la producció de riquesa, passem a ser la setena en el “ rànquing”, una vegada rebudes les inversions del govern central, el que és conegut com anivellament. Aquesta política ha anat empobrint el nostre país de manera continuada. Es crea per a dur a terme aquest acord, la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, per a les relaciones tributàries i financeres,entre l’Estat i la Generalitat.El proper 9 d’agost acaba el termini per concretar les condicions d’aquest compromís, que ha ser un fet per l’any vinent.El compliment d’aquest pacte és del tot compatible i no ha de ser un obstacle amb una negociació multilateral, en el marc de la LOFCA, que determini un model de finançament de les autonomies.

El Nou Estatut és una llei orgànica, i com a tal, d’obligada observança per part del govern central. No valen excuses ni dilacions, la Generalitat és també part de l’Estat. Amb l’aplicació del nou finançament, estem parlant del dret a disposar de més recursos per una millor atenció en els camps de la sanitat i salut públiques, d’acabar amb els barracons a l’escoles, prestar serveis socials de superior qualitat,avançar també en les prestacions dels ajuntaments ( millorant-ne el finançament) i en definitiva, de poder disposar d’una major capacitat econòmica per una millor atenció a les persones.

Obviaré tots els comentaris que darrerament s’han pogut escoltar. Catalunya ha estat maltractada en el seu finançament des de fa molts anys i el Nou Estatut, és l’eina que ha de posar remei a aquesta discriminació. No demanem altra cosa que no sigui un tracte més just, que ens permeti millorar el nostre país, per també—i així ho contempla el vigent Estatut—continuar sent solidaris amb la resta de pobles de l’Estat Espanyol que en tinguin necessitat, sempre que aquesta solidaritat, tal com està previst en la Nova Llei, es destini a l’educació, la sanitat i a d’altres serveis socials propis de l’Estat de benestar.

Espero del sentit de responsabilitat del president del Govern Central, que prengui les mesures adients per tal de respectar sense cap mena d’excuses el que per llei l’obliga.
En aquest sentit, subscric fil per randa l’article d’opinió—jo més aviat en diria una carta oberta—que va escriure el nostre President, el senyor José Montilla, en el diari El País.
Catalunya no pot ser decebuda una vegada més. Li assisteix el dret per Llei a ser tractada amb respecte i justícia. Si no és així, la situació política i social esdevindria no només dolenta per Catalunya sinó també per tot l’Estat.