dilluns, 30 de juny de 2008

Cap on vas Europa?




La comissió europea d'ordenació del temps del treball, ha proposat ampliar la jornada laboral setmanal, que ara és d'un màxim de 48 hores, fins a les 65 hores.
Al meu entendre, estem davant d'una ofensiva política encaminada a retallar els drets laborals. Una regressió en el temps,( la Organització Internacional del Treball,OIT, l'any 1917 ja va aprovar les 48 hores setmanals), i al mateix temps a una agressió a la classe treballadora i ensems a les capes populars de la nostra societat. Europa, el model i exemple en el camps dels drets i deures, aconseguits amb el sacrifici de milions de persones, que varen defensar la democràcia, contra la barbàrie feixista i nazi, es troba amenaçada per noves polítiques econòmiques de contingut neo-lliberal. El que coneixem com l'Estat del benestar, reconegut per tots els governs democràtics, després de la segona guerra mundial, amb el que això representa en el camp de la millora dels drets laborals, a la salut, l'educació, per una millor justícia social.....,--aquesta manera d'atendre les necessitats de la majoria de les persones--, està en perill. La unitat econòmica és un fet, tenim l'euro i ja sabem del cost que ha representat per a la majoria de la gent. Però el que encara no hem aplegat és l'acord per una Europa, socialment, politicament i ambientalment unida. Les diferències entre els distints Estats de la UE, en els camps econòmics, polítics i socials són evidents. Ara més que mai, amb uns governs de signe conservador a França i a Itàlia, ( i penso que sóc condescendent amb el qualificatiu), i l'actitud passiva dels governs d'Espanya i de la Gran Bretanya, l'intent per desmantellar l'Estat del benestar ha començat. I no tan sols en el camp laboral sinò també en l'àmbit dels drets humans. L'assentiment del Parlament europeu a la nova llei comunitària que permetrà privar de llibertat fins a divuit mesos, les persones sense papers, n'és una mostra. Una llei que possibilita l'empresonament d'una persona per un període d'un any i mig, pel " delicte " de no tenir uns papers, hauria d'avergonyir als diputats,--en especial als socialistes--, que la varen votar. És de justícia reconèixer que els senyors Raimon Obiols i Josep Borrell, hi varen mostrar el seu desacord. El " premi " a la seva honestedat és que el portaveu del grup socialista al Congrés, ha anunciat que el PSOE tramitarà un informe per saber per què els europarlamentaris, van trencar la disciplina de vot.
A l'Estat espanyol la jornada laboral setmanal és de 40 hores. L'aplicació, en cas de tirar endavant aquesta nova normativa, no serà fàcil. Si fos ratificada pel Parlament europeu seria necessari modificar l'Estatut dels Treballadors. Al tractar-se d'una llei orgànica, els canvis hauríen de passar pel Parlament espanyol, amb el requisit, entre d'altres, d'anular l'essència dels convenis col.lectius, que només tenen capacitat per millorar les condicions dels treballadors i mai per empitjorar-les. Tot això des de la perspectiva de la normativa vigent i a banda del que pugui no tan sols decidir el Parlament espanyol, sinò també de la pressió que puguin exercir els sindicats i els ciutadans en general, en contra d'una llei d'aquesta naturalesa.
En el ple ordinari del mes de juny, dijous passat, el grup municipal del PSC va presentar una moció mostrant el seu rebuig a l'ampliació de la jornada laboral setmanal. Els felicito publicament per aquesta actitud de coherència política. A la proposta varen afegir-s'hi la majoria dels regidors del consistori. Tres regidors van abstenir-se. Dos d'aquests consellers van argumentar per no adherir-se a la proposta, que la qüestió no era de competència municipal. Del tercer, en desconec les raons que varen decantar-lo cap a l'abstenció; no ens ho va explicar.
Aquestes tres persones--en tinc la certesa--em permetran opinar de diferent manera. Si bé és cert, que l'ajuntament no pot decidir sobre les lleis laborals, penso que aquests regidors haurien fet bé, manifestant el seu parer, a les administracions competents, és a dir, al govern central i al propi ministre de Treball. Pel que he sentit dir-lis, a tots els regidors i regidores del nostre ajuntament--i no ho poso en dubte--és que treballen en benefici de la majoria de la gent i jo penso que les condicions en el treball afecten i de manera molt directa al comú de veïnes i veïns. En conseqüència, aquest regidors, malgrat no poder decidir sobre aquest tema, hauríen d'haver-se afegit a la resta, per manifestar el seu desacord, a la possible redacció d'una llei de caràcter regressiu i orientada en perjudici de la generalitat de la població.