dilluns, 21 de juliol de 2008

Fills del mateix arbre



Àfrica, el continent bressol de l'espècie humana.


Leonardo da Vinci. Les proporcions humanes




Les dades del Instituto Nacional de Estadística, INE, ens indiquen que, a Catalunya, en els darrers vuit anys, el nombre de persones amb nacionalitat estrangera, que s'han assentat a casa nostra, s'ha incrementat en unes nou-centes mil.

Aquestes persones, provenen principalment del Marroc, Equador, Romania, Bolívia i Colòmbia. A Catalunya hi resideixen persones originaries de 171 estats, però les cinc nacionalitats esmentades representen el 44% dels homes i de les dones amb nacionalitat estrangera.

A data d'1 de gener d'aquest any, sobre 7.390.083 persones que vivien a Catalunya, 1.113.427 són de nacionalitat estrangera. En percentatge el 15,4 de la població total.

Aquest procés migratori cap al nostre país, és un fenomen que s'ha produït en diferents ocasions al llarg de la història. La darrera vegada a partir de la segona meitat dels anys cinquanta fins els principis de la dècada dels setanta. L'assentament de milers de persones vingudes d'altres indrets de l'Estat, va constituir la base de l'increment d'habitants a Catalunya, sobretot de la ciutat de Barcelona i dels municipis de la seva rodalia, fet que apareix lligat al creixement econòmic.

Val a dir que la magnitud d'aquest procés, ha generat també un fort impacte en l'opinió pública. No en va, la immigració és un dels factors principals de canvi en la nostra societat, ja que modifica el que és el més important per un país: les persones que en formen part. La immigració és una de les qüestions que centra l'atenció i, en ocasions també la preocupació de la ciutadania.

Els reptes que planteja aquesta nova realitat social són complexes i de diferents naturalesa. Ni totes les persones immigrants són iguals, ni tothom té les mateixes necessitats ni expectatives vers la societat d'acollida. La igualtat en la diversitat; igualtat en drets i deures per viure i diversitat per conviure. L'arribada d'aquestes persones planteja diverses necessitats, alhora que és una nova oportunitat per definir el país que serem en el futur immediat.

La immigració, en definitiva, és un fet estructural a Catalunya, que s'ha anat incrementant en els darrers anys i que, previsiblement continuarà en els propers. Una realitat que podem viure i veure en els nostres pobles i les nostres ciutats.

Per tal de comentar aquesta circumstància, he recuperat alguns paràgrafs d'un escrit que vaig fer, en ocasió del traspàs del doctor Oró, a la tardor del 2004. Penso que són acomodables, al tema que avui tracto.

----------------------------------------------------------------------------------------



Ciència, Ètica i el professor Joan Oró



Totes les morts, millor dit, gairebé totes, són lamentables, però ni ha algunes que ens dolen especialment, que ens fan mal. Ens ha deixat una persona honesta, compromès amb el seu temps--el que li ha tocat viure--un treballador de la cultura. Un home que ha deixat petjada, ajudant-nos a trobar resposta als interrogants que el gènere humà, s'ha vingut preguntant, des de l'inici de la seva existència.

Ens ha parlat de l'origen de la vida: pols d'aeròlits. Pols, ben poqueta cosa!!. El nostre bressol és ben humil. Humilitat--així ens ho diu el savi--, és el que ens cal per no sentir-nos poderosos i amos i senyors del nostre planeta. La terra hem de cuidar-la i preservar-la, complint així també, amb la nostra responsabilitat vers les futures generacions.

Pel que sembla, els homínids varen aparèixer--parlem del fet més transcendental de la història de la humanitat--que cal situar-lo a l'entorn de fa uns 150.000 anys. Des dels altiplans africans varen començar el seu èxode cap a Euràsia i avui ja poblem la quasi totalitat del planeta. Prou parlar de races i de diferències per justificar actituds d'abús, injustícia i menyspreu!!. Sí, és cert, les persones transitem per camins diferents però tots som fills del mateix arbre.