dilluns, 28 de juliol de 2008

Pinzellades ( 3 )








De tot l'escàndol urbanístic de Marbella, segur que en el seu moment en vareu sentir parlar. Divendres passat--ho vaig haver de llegir més d'una vegada--vaig assabentar-me pel diari, que l'exalcalde d'aquella població, el senyor Julián Muñoz, va conformar-se durant el judici del cas Belmonsa, amb un any de presó i divuit d'inhabilitació.
Els fets d'aquest judici són conseqüència de la concessió d'una llicència urbanística a l'empresa Belmonsa, el mes de maig de 1997 per a la construcció d'un edifici de dotze pisos d'altura en un lloc qualificat com a zona verda. L'exassesor urbanístic municipal--el cervell de l'operació--Juan Antonio Roca, també va acceptar una pena de nou mesos de presó. A més, haurà de complir cinc anys d'inhabilitació i pagar una indemnització de 2,4 milions d'euros pel delicte de tràfic d'influències i, en cas de no abonar-la, haurà de passar un altre mes en un centre penitenciari.

Haig d'entendre que amb un mes de presó, aquest pocavergonya, s'haurà enbutxecat quasi dos milions i mig d'euros, i se li perdonarà el deute del que ha estat comprovat va robar? És per això, que vaig rellegir la notícia i francament no ho entenc. Vull creure que no interpreto degudament la informació. Sovint he sentit a dir, que si decideixes omplir-te la butxaca de manera indeguda, fes-ho que valgui la pena, no t'hi posis per poqueta cosa. Amb bitllets a la cartera ja trobaràs els advocats que sabran la manera de treure't de la situació compromesa. Bona part de raó deuen tenir aquestes persones que aital consell donen; d'exemples en tenim per donar i vendre.

De grans lladregots de coll blanc i ben encorbatats, malauradament en tenim una bona mostra.


++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++



A Santa Cristina hem perdut un membre de la "tribu". En Xocolata, el conill que va regalar una persona d'ètnia gitana a en Martí, s'ha mort. Havia tingut una vida còmoda, el menjar i el beure garantits. Les fulles de col i pastanaga eren les seves menges preferides, sense oblidar les dues galetes de rigor diàries. Potser va trobar a faltar una " bona companyia", ja m'enteneu. Va haver-se de conformar amb l'acompanyament d'un parell de gats, amb els que es va fer amic. Vivien ben aixoplugats a l'eixida de la casa. Ha viscut la ratlla de vuit anys, un període que els entesos en la "matèria", quantifiquen important.

En "Xoco", bé prou es mereix un record en aquestes planes.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++



El senyor Zapatero, en la seva condició de secretari general del PSOE, va venir la setmana passada a clausurar l'onzè Congrés del Partit Socialista de Catalunya.

El passat mes de juny varen acomplir-se dos anys de l'aprovació en consulta popular del nou Estatut de Catalunya. Fins avui només paraules, promeses i realitats gosaria dir que ni una.

En un moment del seu discurs va dir que el nou finançament, que tant necessita Catalunya, seria un fet. No me'l crec i em sap greu negar-li la meva confiança. Ja són diverses les ocasions en que ha faltat a la paraula donada. Menys xerrameca senyor Zapatero i més concreció.

Ara, des de la meva condició de ciutadà, m'assisteix el dret a exigir-li l'observança de la llei. El President del Govern té l'obligació, en la seva posició de la més alta representació política de l'Estat, a complir la llei. Ha de ser el primer en respectar una Llei Orgànica, que aquesta és la qualificació del nostre Estatut. No valen excuses ni dilacions per part del més alt dignatari polític del nostre país. La Generalitat de Catalunya també és Estat.

Aquestes reflexions i d'altres, els hi faré avinents, al meu President. Amb tot el respecte, però també amb la màxima fermesa.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++


I ara va de ·bicis". Tota la vida m'han agradat les curses de bicicletes. Ja de jovenet, amb l'orella enganxada a la ràdio, seguia les grans probes:el Tour, el Giro i també la Volta a Catalunya, que llavors era la tercera cursa més important del calendari. Em coneixia el nom dels més importants i coneguts ciclistes. Coppi ( el millor de sempre), Bartali, Koblet, Kubler, Geminiani, Bobet, Gaul....A Catalunya, en Poblet, el ciclista espanyol més conegut, amb triomfs d'etapa a França i a Itàlia, guanyador en diferents ocasions de la Volta a Catalunya i un dels millors esprinters que hi ha hagut. Més endavant Anquetil, Poulidor ( conegut com l'etern segon), l'holandés Wout Wagtmans que va córrer el Tour en dotze ocasions, en onze quedant entre els deu primers i guanyant en la dotzena, Bahamontes, el primer espanyol en vèncer el Tour. La llista seria inacabable. Són molts els corredors que m'han fet recrear amb les etapes contra el rellotge, pujant els colls més coneguts i també agafant l'embranzida per guanyar alguna de les anomenades " clàssiques" a l'esprint: una Paris-Roubaix, Milà-Sant Remo o una Fletxa Valona.

Darrerament i com a conseqüència de tot el tema del dopatge m'havia desentès d'aquesta afició. Millorar la condició física prenen fàrmacs és en definitiva un engany a l'espectador, una deslleialtat vers el contrari i un perill per la salut del mateix esportista. Recordem el malaurat Simpson, mort pujant el Mont Ventoux. Per descomptat que no són els ciclistes els únics responsables del dopatge. El ciclisme no és l'únic esport en el que es fa ús d'aquestes substàncies. Digueu-me que sóc un mal pensat, però si als tennistes i futbolistes, per posar dos exemples, se'ls fecin anàlisi de sang i no només d'orina, voleu dir que no se'n trobarien de casos de dopatge?

Des de fa un parell d'anys, els responsables de la direcció del Tour, s'han pres aquest assumpte amb tot el rigor que es mereixia. Això ha fet renéixer el meu interès pel ciclisme i aquest any, he seguit, sempre que he pogut, les etapes del Tour.

Estic content, m'alegra de debò el triomf de Carles Sastre. El que va fer el dia de l'etapa reina dels Alps, va recordar-me les gestes dels grans "grimpeurs". Ciclisme de primera, serrar les dents i endavant. Sastre, un vell cicliste, un veterà que llargament passada la trentena, guanya la més important de les curses. El merescut premi a una persona modesta i que espero no sigui el darrer. Ara, s'haurà donat compte que és capaç, que té la qualitat per ser el primer i ves a saber si encara en guanyarà un altre de Tour. Ojalà!!

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++


Un bon amic, darrerament vingut a Iniciativa, en ocasió de les eleccions municipals, m'escriu, en resposta a una invitació que li vaig fer per si volia assistir a l'assemblea de les comarques gironines, que vàrem fer a finals del mes passat.

Excusi'm el bon amic, per copiar textualment unes paraules del seu escrit:" Estic perdent ( per sort lentament) la il.lusió per la política global de Catalunya/Espanya/Món ( sort de la municipal) "
Pensem que aquesta frase la diu una persona jove, amb ganes d'implicar-se, d'adquirir el compromís per aportar el seu esforç per una societat més justa. Què passa, per què una persona d'aquesta vàlua, dubti fins al punt de perdre la il.lusió? A mi, aquest fet em preocupa.

Penso, en primer lloc, que de raons a l'amic n'hi sobren. D'exemples que puguin portar a situacions de desencís i desànim en trobaríem........La manca d'ètica d'aquells que s'aprofiten de les responsabilitats públiques en benefici propi, la falta de coherència d'una altres que no mantenen el compromís emparaulat, els que busquen i en ocasions troben el " modus vivendi" en el món de la política, la migradesa intel·lectual d'alguns dels líders, a voltes la desqualificació i les males maneres emprades contra l'adversari, la irresponsabilitat de la majoria dels mitjans de comunicació desprestigiant la política i als polítics, primant les notícies en funció de la rendibilitat econòmica i no al servei de la veritable informació, ficant en el mateix sac a tothom i, en alguns casos, parlant en negatiu i de manera volguda d'algunes formacions polítiques ( que només surten en els mitjans per aquest motiu). No estaria de més afegir-hi, la influència del poder econòmic, conscient que la pèrdua de confiança en la democràcia afavoreix els seus interessos. El correcte exercici del poder polític, és el que pot frenar la bogeria depredadora, d'aquest diner que viatja a la velocitat de la llum i no crea cap mena de riquesa. Els especuladors financers ho saben i tot el que tendeixi a minvar la participació ciutadana en els afers públics els beneficia.

Desconec si algunes de les reflexions suara expressades coincideixin amb el que pensa el company. Segur que d'arguments n'hi ha molts d'altres. De moments i situacions de desànim tots n'hem tinguts, molt més encara els que per mor de l'edat, vàrem viure temps molt difícils. És una gran falàcia dir que amb en Franco vivíem millor.

Sense cap ànim alliçonador, li diria a l'amic un parell o tres de coses. Si la corrupció i la mentida siguessin majoritàries en el món de la política, aquest país hauria fet fallida i aquest no és el cas. Ço que vol dir, que la majoria de les persones que esmercen part o la totalitat del seu temps, ja siguin en la política local en el primer dels casos o en els afers públics de més alta volada en el segon, estem parlant de persones honestes i honrades.

Li diria també, que no perdi l'ànim, ni el coratge. Coneix persones--ell en és una-- que no tenen res a veure amb tots aquests personatges que tan mal fan amb els seus comportaments, a una activitat humana--la política--que pot ser de les més honestes sempre que es faci en benefici de la majoria. Que no permeti que l'abatiment el guanyi, només que sigui per no donar "la raó" als corruptes.

I per acabar, afegir que si creu que en el món que ens ha tocat viure hi ha situacions d'injustícia, en que moren cada dia milers de persones per manca d'aliments, de malalties--que estan eradicades del món que en diem desenvolupat--que les guerres s'acarnissen en particular sobre les persones innocents, que milers de persones han d'abandonar els seus llocs d'origen per guanyar-se un tall de pa, arriscant i en ocasions perdent la vida..............

Responsabilitzar-se, conjuntament amb d'altres persones, per tal de canviar una realitat que no ens agrada, penso que és un compromís que hem d'assumir, ja no tan sols per sentit de dignitat, sinó també per coherència amb nosaltres mateixos. No tenim dret a defugir de les nostres responsabilitats, només que sigui pel respecte que tenim el deure de guardar, a totes les persones que varen lluitar al llarg de la història per millorar les condicions de vida i de dignitat de l'espècie humana.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++


Ahir va trobar-se la comissió mixta Estat-Generalitat pels afers econòmics i fiscals. El conseller d'Economia resumeix en poques paraules la reunió. El senyor Castells ho diu amb total claredat: " el canvi del sistema de finançament que ens proposa el govern central, és decebedor, insuficient i preocupant".

Aquesta reunió havia de tancar un principi d'acord--previst per abans del 9 d'agost-- pel nou finançament que contempla l'Estatut. Sense cap altra reunió prevista queda clar, que el govern central, ha aconseguit el que volia. Emmarcar el nou model financer dintre de la discussió dels pressupostos generals de l'Estat.

El tracte que rebem per part del govern de l'Estat és intolerable. El menyspreu i l'incompliment del que és llei, ha de tenir una resposta contundent per part de Catalunya. Sovint penso que no som conscients del pes econòmic i també polític que tenim. No el fem valdre. Una quarantena de diputats haurien de fer sentir la veu de Catalunya amb més empenta. Passat l'estiu, tindrem la presentació en el Parlament dels pressupostos de l'any vinent. Veure'm!!

1 comentari:

Xavier de Blas ha dit...

M'ha agradat molt, el teu escrit. Des de les mentides d'en Zapatero a la mort de Xocolata (també en tenim un de conill nosaltres). Moltes gràcies per la teva referència al meu escrit. Jo "estic en política" per gent com tu. El que passa que a vegades, els "altres polítics", tenen més impacte mediàtic. De fet uan de les virtuts que més m'agrada de la gent, pol´tica o no, és la coherència. Bona festa major