divendres, 18 de juliol de 2008

Va de llibres

François Marie Arouet ( Voltaire )




Parlem de tot just acabada la guerra civil, és a dir de l'any 1939. El pare i el seu germà, com tants d'altres que havien defensat la República, es veiérem obligats a exilar-se. La seva vida perillava.



La maleïda por va decidir a l'avi Peric, a desfer-se dels llibres que el pare tenia. No sabia com fer-ho i tot i no ser una persona llegida, tenia un gran respecte pels llibres. Va pensar que no tots els llibres serien compromesos i que potser hi hauria la possibilitat de salvar-ne alguns. Va demanar el parer d'una persona que li mereixia confiança per tal que l'aconsellès a fer-ne la tria dels que calia desfer-se'n, que va dipositar en tres caixes.






Davant de la taverna de Can Peric, ( avui l'establiment l'Aroma), hi tenia el magatzem, on ara hi podem trobar el taller òptic d'en Francesc de la Peña. El local era molt gran i a més de les vitualles, vins i licors propis del negoci, el meu avi hi tancava el carro i l'ase. Aquesta nau havia sigut, anys abans, la quadra d'en Ribot, que feia el servei de viatgers amb carruatges a l'estació de Caldes i també el transport de mercaderies. En Farriol Pujol i Ribas, "en Peric", havia treballat de carreter amb en Ribot fins que va tenir l'accident que el va deixar coix per tota la vida. A resultes d'aquesta mala astrugança, va ser quan l'avi va posar la taverna. El carret i el burro/a, el portaven a la vinya, al camí de les Penyes ( avui hi trobareu unes cases adossades). Quan jo sortia d'escola, l'àvia Maria ja tenia preparat el cabàs amb el dinar pel seu home, que jo portava a la vinya pujant pel carrer de Sant Elm, passant vora la roca de Sant Jaume, davant la casa de Vista Alegre fins arribar al tros. Amb quina nostàlgia recordo els garrofers, els ceps, tota mena de fruiters....Cada any,collir les garrofes, veremar i fer el vi a la casa de Monticalvari, segar i anar a batre a l'era de Vista Alegre.......Però torne'm als llibres que l'avi va enterrar al magatzem. El sòl era de terra i per tant va poder-los soterrar sense masses dificultats. Uns quants anys després, jo, que volia ser paleta, agafo l'escarpa i el martell, que feien servir per obrir les caixes de licor--llavors eren de fusta-- i remenant el terra fent forat "descobreixo" una de les caixes. Amb no més de quatre passes, travesso el carrer i vaig a explicar-li a l'avi el que he trobat: llibres. Tan sols un comentari:" no diguis res a ningú " i l'avi va anarse'n a tornar a posar les coses al " seu lloc". Més endavant, ja amb el pare a casa, varem desenterrar les caixes i recuperar els llibres que l'avi, amb tan bon encert havia amagat i no cremat, que era el que va fer-se en la majoria de les vegades.






No faré una llista dels llibres que va amagar l'avi. Ja us podeu imaginar quina mena d'obres, li va aconsellar el seu amic, que eren les més indicades per ser arraconades. Si que tinc predilecció per una: el diccionari filosòfic de Voltaire. A voltes, encara hi dono una ullada.




I, parlant de llibres, em permeto la llicència de fer-vos una recomanació. L'editorial La Campana, ha publicat un llibre de títol " L'Àntropòleg a l'Olla", que ha escrit un bon amic de la nostra filla Núria, en Gustau Nerín. En Gustau és antropòleg i especialista en l'estudi del colonialisme espanyol a l'Àfrica. Ha estat professor al Centre Associat de l'UNED de Bata i a la universitat de Montpeller. Durant dos anys va beneficiar-se d'una beca postdoctoral del Ministeri d'Afers Estrangers, gràcies a la qual ve poder escriure el llibre.


La gastronomia és el pretext que li serveix per parlar-nos d'una realitat que la majoria desconeixement. La Guinea, ens queda molt lluny malgrat haver estat colonitzada per Espanya.


M'ho he passat bé llegint l'obra. En un parell de tardes l'he enllestida. Per agenciar-se un llibre cal anarse'n al Camerún; a la Guinea no hi ha una sola llibreria!!. De sorpreses una rera l'altra.