dijous, 16 d’abril de 2009

Els valors de la Segona República

Proclamació de la II República (14 d'abril de 1931)




Abans d’ahir es varen complir 78 anys de la proclamació de la segona República Espanyola. Una data que va representar la concreció del desig de llibertat del poble espanyol, assolint el poder la majoria social que havia estat silenciada durant tants i tants anys per governs no democràtics. La República una forma d’Estat que els ciutadans es van donar, votant candidatures republicanes i d’esquerres.

Com a conseqüència d’aquest canvi, el 9 de desembre del mateix any, les Corts republicanes van promulgar la Constitució més avançada d’Europa, que en l’article primer definia l’Estat Espanyol “ com una República democràtica de treballadors de tota classe, que s’organitza en règim de llibertat i justícia”. Una proclama, de les més progressistes que en aquells anys hi havia a Europa. La segona República va aixecar l’ànim del poble amb unes propostes polítiques i un programa alternatiu a la vella Espanya caciquil. Un programa basat en la reforma agrària i el protagonisme del moviment obrer, la separació de l’Estat de l’església, el control democràtic de les forces armades i una aposta educativa per eradicar l’analfabetisme arreu del país. Un reconeixement de la pluralitat nacional amb la redacció dels Estatuts d’Autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia. L’esforç per la modernització en camps tan importants com la sanitat i les obres públiques. El reconeixement dels drets polítics a les dones, que van conquerir el dret al vot, al matrimoni civil i al divorci.

La República, una forma d’Estat que els ciutadans van escollir lliurament, va ser truncada per una sublevació militar el 18 de juliol de l’any 1936. Un cop d’Estat, encapçalat entre d’altres pel general Franco amb el suport de determinats sectors de la societat espanyola que amb la política republicana veien perillar els privilegis que venien disfrutant des de feia segles. Penso que l’aixecament militar tenia com a objectius bàsics, acabar amb l’incipient reforma agrària que posava en perill els interessos dels grans latifundistes andalusos i extremenys, retornar a l’església el control de l’ensenyament i anihilar les justes revindicacions de les nacionalitats de l’Estat. Crec que l’exèrcit—com ha succeït en tantes ocasions—no va ser altra cosa que la força armada que va posar-se al servei d’aquests sectors. Quaranta anys de dictadura, de manca de les més elementals llibertats, de pors, de persones assassinades, empresonades i exiliades, van ser el resultat del triomf de la brutalitat feixista.

Molt poc ressò ha tingut en els mitjans aquesta efemèride. Alguns articles he pogut llegir, però no he trobat la notícia en cap lloc principal dels diaris. El meu ajuntament, que jo sàpiga, tampoc ha fet res en aquest sentit. Potser caldrà esperar al ple ordinari d’aquest mes, el proper dijous dia 30. Tinc els meus dubtes. Pel que sembla, els anomenats temes “polítics”, als nostres regidors—malgrat que alguns en bona mesura són els hereus de l’ideari polític d’aquella República—no creuen convenient portar-los a debat. Potser són de l’opinió que és una qüestió que no és de l’interés de la major part de la ciutadania. Em permeto discrepar d’aquest parer i si be és cert que fa molts anys d’aquell esdeveniment i és possible que només estigui majorment en la memòria de les persones de certa edat, recordar per part dels nostres regidors el valors que va representar la República, no hauria de ser passat per alt pel nostre ajuntament. Un acte d’aquest contingut serviria entre d’altres finalitats, per evocar les persones que des dels nostres ciutats i pobles i al front d’elles els alcaldes i regidors, que van apostar per la defensa de les llibertats individuals i col·lectives i per la justícia social. I no parlo d’una simple lectura d’un document que és el que s’acostuma a fer quan en ocasions molt poc sovintejades es porten al plenari “temes polítics”. Saber la valoració que en fan els diferents grups sobre aquesta qüestió, seria també un treball pedagògic, que haurien de tenir en compte els nostres regidors. Potser, d’aquesta manera, no només les persones grans sinó també els de menys edat, tindrien l’oportunitat de conèixer/ millorar, el que ja saben de la història més recent del nostre país.

Penso que la legalitat democràtica d’aquest país, no quedarà del tot restituïda fins aconseguir un règim polític—la República—que és el que van lliurament escollir, ara just s’acompleixen 78 anys—els nostres ascendents. Crec que no és una qüestió baladí. El que els hi va ser arrabassat als nostres paterns, ha de ser retornat. És de justícia, que tots els sacrificis que varen fer aquelles persones, arriscant la llibertat i, en ocasions la vida, inclús perdent-la, no sigui reconegut. El debat monarquía-república, tard o d’hora es produirà. Només una forma d’Estat com la republicana encarna els valors democràtics i és la que millor representa les llibertats cíviques i polítiques que ens corresponen, pel fet de ser ciutadans.

SALUT I REPÚBLICA!!