diumenge, 26 d’abril de 2009

Lladres del Mar







L’edició d’un llibre—deixant a banda les corresponents excepcions que malauradament també en trobaríem— cal valorar-lo com un fet positiu, una bona nova. Si a la circumstància de l’edició d’una nova obra s’hi afegeix el fet que el tema que s’hi tracta és d’interès des de la perspectiva històrica local, cal considerar que la feina feta, té el que ara en diríem un valor afegit. Per acabar-ho d’arrodonir, si el treball que es posa en consideració del públic, l’han enllestit uns bons amics, penso que tinc els vímets més idonis, per fer-ne un breu comentari.

En Xavier i la Rosa, la Rosa i en Xavier—amb aquesta alternança se’ls hi va adreçar l’alcalde en el seu parlament, en el transcurs de l’acte de presentació del llibre--, ens han sorprès. N’explicaré les raons d’aquesta estranyesa. En Xavier és el nostre profe en l’àmbit de la cultura egípcia. I dic nostre perquè el sentim molt proper, és la persona que, des de fa uns quants anys, en època estiuenca, ens tramet coneixements i ens il·lustra sobre aquella cultura mil·lenària. Divendres passat, un bon nombre de persones, vam omplir de gom a gom, el saló d’actes de la Cambra de Comerç, per testimoniar-li que el considerem com un primus inter pares, un més de nosaltres, que posseeix la capacitat d’interessar la nostra atenció, qualitat que ens permet aprofitar d’allò millor les seves explicacions. Gosaria dir, que ens l’estimem en Xavier. Fins aquí, certament no hi ha res sorprenent, com no sigui el bon rollo que tenim amb el mestre. Circumstància que penso convé remarcar, donat que no acostuma a succeir tan sovint com seria desitjable.

Quan la Joana, va assabentar-me que la Rosa havia telefonat per invitar-nos a la presentació d’un llibre, des de la meva lògica, vaig pensar que la temàtica de l’obra no podia ser altra que la relacionada amb Egipte. Doncs vaig errar-me de totes, totes.

La Rosa i en Xavier, en Xavier i la Rosa, ens regalen un llibre de títol “Lladres del Mar”. Pirates, corsaris i filibusters!! Aquesta és la sorpresa. Una part de la nostra història, que malgrat ser llunyana en el temps la van viure i patir els nostres ancestres, una època de la qual nosaltres en podem contemplar restes prou importants i que són part fonamental del nostre patrimoni arqueològic. Però, alhora que des de “la mar”—que és així com l’anomenen els que per distintes raons hi transiten—ens van arribar aquells pirates barbarescs que tantes malvestats van causar en els bens i les vides dels nostres avantpassats, també des del mateix indret, hem rebut al llarg de la història, les diferents cultures, que per bé o per mal, han dibuixat la nostra manera de ser. I aquest trànsit sortosament no s’ha acabat. Per les nostres ciutats, pobles i viles, hi podem veure persones vingudes de terres llunyanes, provinents de més enllà del Mare Nostrum, d’un altre continent.. Amb trets físics dissemblants als nostres i hereus d’unes civilitzacions ben diverses. Benvinguts siguin. Catalunya ha estat històricament un país d’acollida i una vegada més, entre tots la farem més plural i per tant més rica en tots els aspectes. És un repte que sempre hem sabut superar i ara, malgrat les noves dificultats, pròpies del pas del temps, també reeixirem aquest envit.( Rosa, Xavier, excuseu aquest petit discurs, que per uns moments m’ha distret de la intenció d’aquestes ratlles).

Professionals dels medis audiovisuals, de manera freqüent, ens ofereixen treballs literaris d’una escassa qualitat, esportistes quasi adolescents publiquen llurs memòries, famoses i famosos no tenen cap pudor en signar llibres que ni tan sols han escrit. L’excessiva comercialització del noble fer del joc de les paraules,
-- els anomenats best-sellers hem porten a pensar en la venda a pes-- no ajuda, més aviat tot el contrari, a prestigiar el llibre. De fet jo encara no he lletrejat el treball i, per tant, no puc donar-ne el meu parer. Però si que el que puc garantir, sense cap mena de dubte, és que la Rosa i en Xavier han fet la feina amb rigor històric i amb honestedat professional, condicions que ajuden a valorar el treball dels que practiquen l’art de l’escriptura. No recordo qui va ser, els va fer el prec de continuar amb la recerca tot just ara començada. Jo també els encoratjo a laborar en aquest sentit, i fins i tot els demanaria que centressin les seves recerques—en el cas que fos possible-- en la història marinera de casa nostra, de Guíxols.

Tenim notícies, que en les costes de Somàlia, encara avui, es practica la pirateria en la seva vessant més tradicional: segrestant vaixells i exigint el degut rescat ja sigui per les persones detingudes, o per les mercancies sostretes. Però la meva reflexió no va per aquests viaranys. En els darrers anys hem patit i sofrim encara d’una nova forma de contrabandisme. Les persones que s’hi dediquen no porten un ull tapat, tampoc van mal vestits, ni tan sols viatgen en vaixell i molt menys encara, duen una espasa a les mans.
Aquests pocavergonyes res tenen a veure amb aquells pirates, corsaris o filibusters. Es desplacen amb avions de gran luxe, s’abillen amb vestits de preu, porten ulleres de disseny i com a eina principal fan servir un ordinador. Aquestes persones—i sóc generós en el tractament que els dono-- amb la seva cobdícia, posseïts d’una ànsia malaltissa de diners, són els responsables de la misèria, enfermetats i mort de milions de persones, en nombre incomparable amb els que van causar les pràctiques del piraterisme. I també gaudeixen de la patent de cors, de la protecció que els ofereixen els paradisos fiscals, que els garanteixen els diners obtinguts, entre d’altres conductes delictives, amb el narcotràfic, el comerç d’armes i el control de les matèries primeres, fet que ha condemnat a tot un continent a la fam. Responsables també de la greu situació econòmica que s’estén arreu del planeta. I sense cap mena de risc, amb la complicitat de governs pretesament democràtics que donen cobertura legal als paradisos fiscals.

El llibre de la Rosa i en Xavier, ens parla de pirates i de les seves aventures. Una suggerència intencionada: si voleu passar unes estones ben distretes, ara que tanta falta ens fa, llegiu la més coneguda de les fabulacions ( no del tot, certs personatges són reals) que s’ha escrit sobre aquest món: L’Illa del Tresor. Segur que en Xavier i la Rosa també us el recomanarien.

Rosa i Xavier, a casa ens consta la vostra sincera amistat. Felicitats i per molts anys!!