diumenge, 14 de juny de 2009

El " decàleg " de l'emprenyat



M’emprenya la cobdícia criminal d’alguns pocavergonyes que han condemnat a la fam i a la misèria a tantes persones.

M’emprenya que els polítics no hagin posat a disposició de la justícia aquests àvids de diners.

M’emprenya el passotisme i el “tansemenfotisme” de bona part de la societat.

M’emprenya que estem sempre amatents per exigir els nostres drets, i oblidem que també hem de complir amb els deures.

M’emprenya l’amnèsia de molts polítics que s’anomenen d’esquerres, que no es recorden de la nostra història més recent.

M’emprenya veure’m obligat a sentir – no a escoltar –música per tot arreu.

M’emprenya que hi hagin persones amb tanta poca humanitat que guanyin diners amb el patiment dels animals.

M’emprenya que la jerarquia eclesiàstica, la coneguda Conferència Episcopal, es cregui en el dret de posar en qüestió les Lleis que promulga el Parlament, que representa la sobirania popular.

M’emprenya que no siguin respectats els drets que li pertoquen al meu país.

M’emprenyen, i molt, tots aquests “predicadors”, que van de tertúlia en tertúlia, pontificant sobre qualsevol qüestió.


Heus ací, el decàleg de l’enutjat, que s’acaba amb l’onzè dels emprenyaments: a voltes m’emprenyo amb mi mateix, pensant que també jo, sóc un gran “torracollons”.