dimecres, 29 de juliol de 2009

El Museu del President Irla


Sant Feliu disposa, des de dissabte passat d’un nou museu. Al carrer de l’Algavira, a l’antiga taverna de Cal Romaguer, hi té l’estatge el museu en record del que fou alcalde de Sant Feliu i President de la Generalitat, el ganxó en Josep Irla i Bosch.

Josep Irla – en “ Pepitu Irla “ – fou una persona fortament apreciada i volguda, modesta i compromesa amb la seva ciutat i el país. Va tenir el coratge de presidir el Govern de la Generalitat en moments molt difícils, acceptant després de l’afusellament del President Companys, - tal com li pertocava en tant que President del Parlament -, la més alta representació política catalana. Durant el període de catorze anys va ser el nostre President, en circumstàncies gota favorables, a l’exili. En una Europa devastada per la guerra i posant en risc la seva pròpia vida, va assumir una responsabilitat que l’honora i en moments de trasbals no va dubtar en complir amb el seu deure. Amb el triomf dels aliats va posar-se a treballar pel retorn a Catalunya, però els esdeveniments posteriors – la guerra freda – van consolidar el règim franquista. Ja gran i amb poca salut va deixar la Presidència l’any 1954. Quatre anys més tard, moria a l’exili, una persona honesta i disposada sempre al servei del seu país.

Aquest darrer dissabte foren varis els oradors que varen glosar la figura política del President. Tots, sense excepcions, varen coincidir en subratllar la vessant humana de la persona. En Josep Irla, fou per damunt de qualsevol altre consideració un home de bé,
disposat sempre que calia donar un cop de mà a qui en fos necessitat, sense cap mena d’ambició personal. El record que ha deixat, va molt més enllà de la seva trajectòria política, que per si sola ja seria digna de ser reconeguda. En “ Pepitu Irla “ va deixar molts amics i fins i tot persones que com jo, no l’hem arribat a conèixer, el sentim molt proper, per tot el que n’hem pogut escoltar. En “ Pepitu Irla “ disposava de l’autoritat moral – la que no cal que sigui referendada per les urnes, que també la va tenir - l’Irla va guanyar-se amb la seva honradesa i sabent ser un home del poble, el respecte dels seus veïns.

No sabria precisar, quin va ser dels oradors que va dir, que amb la inauguració del museu, en Josep Irla, deixava de ser el President oblidat, per rebre l’homenatge que bé prou es mereixia. Certament durant molt s anys, quan es parlava de les persones que havien presidit la Generalitat moderna, el nom de Josep Irla, sovint era ignorat. No a Sant Feliu ni en els pobles del Baix Empordà però si a la resta del país. Una injustícia que no s’hauria d’haver donat.

L’any 1981, tot just encetats els nous ajuntaments democràtics, un ciutadà de Sant Feliu – dissabte passat ni tan sols se’l va anomenar – en Francesc Nadal i Serra ( en Nadalet ), va adreçar-se al llavors alcalde, l’amic Josep Vicente, per si creia adient fer alguna gestió per portar les despulles del President a Sant Feliu. L’acolliment per part de l’alcalde – com no podia ser altrament, tractant-se d’en Vicente – va ser total. Es va constituir una comissió que va anar fent feina, i mica en mica, i malgrat algunes “ dificultats “, les restes del President, es troben en el cementiri civil de la nostra ciutat, on cada any, i en diada tan significada com l’onze de setembre, som uns quants els ciutadans que anem a retre-li el nostre record. Com a vell alcalde de Sant Feliu i expresident de la Generalitat.
Penso que en “ Nadalet “- i per extensió tots els components d’aquella comissió -, varem donar el primer pas, per treure de l’oblit i de la foscor al President.

Heus ací els noms de les persones que integraven la comissió, alguns malauradament ja desapareguts.

Josep Vicente. ( Alcalde i President de la Comissió )
Francesc Nadal i Serra ( el veritable impulsor de la iniciativa )
Vicenç Carrasco Serra ( Associació de Veïns de Vilartagues )
Ramón Tauler ( Estat Català)
Claudi Barnés ( ERC )
Joaquim Comas ( C. i U. )
Joan Ribas Subirós ( PSC )
Pere Pujol ( PSUC ).