dimarts, 14 de juliol de 2009

El Síndic de Greuges ens visita






Deu fer un parell de setmanes que el senyor Rafel Ribó, el Síndic de Greuges, va visitar la nostra població. No érem més d’una trentena les persones que varem arribar-nos fins al Centre Cívic de Vilartagues per escoltar-lo. Lamentable la poca assistència.

El Síndic va fer-nos una breu dissertació sobre la figura que ell representa. Sembla que cal remuntar-se a quasi sis cents anys, quan el rei Martí l’Humà va instituir el que llavors va ser conegut amb el nom del Proveïdor de Greuges. Aquest seria només un fet històric que res té a veure amb les funcions que avui acompleix el Síndic de Greuges. Aquesta persona, defensora i valedora dels drets dels ciutadans davant les administracions, en realitat neix a Suècia, amb el nom d’OMDUDSMAN – el comissionat – i que té diferents apel·latius: Arkateko en el país basc, Justícia de Aragón, Valedor do Pobo a Galícia i Defensor del Pueblo a la resta de l’estat.

Va demanar-nos el Síndic que donéssim a conèixer la Institució, que dimana de l’article 30 de l’Estatut de Catalunya i de l’article 41 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea. Sembla que només el seixanta per cent dels ciutadans han sentit a parlar del Síndic i tot just un tretze per cent d’aquestes persones, coneixen amb més o menys mesura, les funcions que té encarregades.

Va fer-nos també un breu resum de la memòria de l’any passat. El Síndic i el seus col·laboradors varen atendre 30.400 persones, amb un increment respecte de l’any anterior d’un 8,8% L’any 2008 la distribució de les queixes i consultes provinents de la nostra comarca es troba en el grup que inclou una actuació per cada 501 a 1000 habitants i la província de Girona és la tercera després de la de Barcelona i Tarragona. Aquesta millora s’ha d’atribuir a l’esforç que s’ha fet des de la Institució per apropar-la a tot el territori, amb desplaçaments de l’oficina del Síndic per atendre queixes directament als municipis. En ocasió de l’estada a la nostra ciutat, el Síndic va rebre personalment vuit queixes i deu consultes, majorment relacionades amb temes urbanístics i tributaris.

Han crescut les queixes sobre el dret al descans – la contaminació acústica – la mobilitat i les dificultats d’accés a les noves tecnologies en les zones rurals. Un aspecte que preocupa molt especialment la Sindicatura és el desenvolupament de la Llei de Dependència i no només per la manca de recursos econòmics, sinó pels problemes de coordinació entre les tres administracions que intervenen: l’estatal., l’autonòmica i la local. Aquesta mancança fa que la resolució de la demanda s’allargui en el temps, fins al punt, que persones que tenen dret a l’assistència, els hi ha sigut reconeguda quan ja no calia, si tenim en compte que majorment es tracta de persones d’edat molt avançada.

Si bé la funció primordial de la sindicatura és la defensa dels drets dels ciutadans davant les administracions incluída la europea, la institució també s’encarrega de fer una feina pedagògica que al meu entendre és molt important. No només atent les queixes i consultes sinó que també dóna a conèixer als ciutadans quins són els seus deures. El Síndic també va recomanar que ens queixem – que hi tenim tot el dret – quan creiem que no hem sigut degudament atesos, quan ens sentim desemparats davant l’actuació o també la manca d’actuació de les administracions públiques catalanes i de les empreses que gestionen serveis d’interès públic. Sempre i això cal tenir-ho en compte, quan prèviament hàgim presentat la queixa davant l’administració corresponen. Val la pena i les xifres així en donen testimoni. L’any passat en els casos en els que l’administració va respondre el 79% de les resolucions varen ser acceptades del tot per l’administració i un 8% va ser atès parcialment.

Un dels grans entrebancs en que es troba el Síndic, és el silenci administratiu. És a dir, la manca de resposta per part de les administracions quan demana la informació que necessita per atendre la queixa del ciutadà. I en aquest sentit, alguns ajuntaments no acompleixen amb el que és Llei, ignoren la Institució. La transparència, que hauria i de fet és una de les bases de l’estat de dret i de la mateixa democràcia, no és una pràctica del tot habitual. En ocasions el veí, té la sensació que molesta, la percepció que el que pregunta o que el que amb tot el dret demana, es considerat com una ingerència en la feina del polític. Hi ha un cert temor en donar la veu al ciutadà i a voltes, quan aquest dret li és reconegut, no ho és en funció del reconeixement per part del polític, ans el contrari, el servidor públic ho fa a desgrat, per què no té altre remei que complir-ho.

En la memòria del Síndic municipal de Greuges de Sant Feliu, correspon a l’any passat, si fa constar que a data del tancament de l’informe, hi ha 6 expedients en tràmit corresponents a l’any 2004, 4 de l’any 2007 i 2 de l’any 2006, pendents d’algun tipus de resposta per part de l’administració. Cal afegir-hi 10 recomanacions de l’any 2006 i 8 de l’any 2007, també pendents de resposta. D’aquests expedients i recomanacions, penso jo, que la majoria deuen ser sobre qüestions municipals. Què fa el nostre ajuntament no donant resposta al Síndic? Jo hi veig una desconsideració cap a la figura del Síndic i per extensió als ciutadans. En l’organigrama del nostre consistori hi tenim un regidor de Premsa, Comunicació, Noves Tecnologies i Participació Ciutadana, àrea aquesta darrera, que comparteix amb el senyor Alcalde. No entenen aquestes dos servidors públics que la transparència és també una forma de participació dels ciutadans en els afers públics?

El senyor Josep López de Lerma, fill de Sant Feliu, exconseller del nostre ajuntament i Diputat en les Corts Generals, si no vaig errat durant al menys quatre legislatures, es queixava l’altra dia en un escrit que setmanalment publica en el Diari de Girona, de l’opacitat d’alguns ajuntaments a l’hora de donar resposta a la ciutadania. I dic alguns ajuntaments, donat que el senyor Lerma posava dos exemples del tot diferents. Recordava allò de “ entra amb nosaltres a l’ajuntament “. Doncs si, això mateix, el que deia un cartell del PSUC, en la campanya de les primeres eleccions municipals. Clar, que el senyor exdiputat, se’n guardava bé prou de concretar a qui corresponia el lema. D’altra banda res d’estranyar, si tenim en compte el mensyteniment que manifesta cada vegada que parla dels comunistes.


p.s.- Es pot visitar l’exposició “ Obrim les portes als drets”, instal·lada al Centre Cívic de Vilartagues.