divendres, 10 de juliol de 2009

El Tour a Sant Feliu



Per Sant Feliu, avui ha passat el Tour de France. En el seu moment i atenen una crida que va fer-se des de l’àrea d’esports de l’ajuntament, vaig fer-me voluntari per donar un cop de mà.
Vull significar l’esperit cívic que han mantingut els ganxons/es i les persones que han vingut a la nostra ciutat per veure l’espectacle. Al menys en la zona que m’ha sigut encarregada no s’ha produït ni el més mínim incident. Tothom ha tingut un comportament excel·lent i s’ha pogut gaudir de la festa que és la volta a França.
Els entesos en qüestions esportives el consideren el tercer fet més important només superat pels jocs olímpics i el campionat del món de futbol. Voldria però, fer un parell de consideracions sense posar en dubte la importància d’aquests dos darrers esdeveniments. El Tour es celebra cada any i a més és una festa popular, en la que la gent surt als carrers, places i espais públics en general de forma gratuïta, per aplaudir i animar els ciclistes, els “ gegants de la carretera “. Diria que és tracta d’un fet esportiu de caràcter molt més popular i que grans i menuts gaudeixen d’allò millor. Els ciclistes tenen una consideració molt especial de part de la gent. Se’ls veu com a persones amb una gran capacitat de sacrifici, esforçats i tothom se’ls mira amb simpatia.

El Tour, pel fet de transitar per les vies publiques, segurament que ha causat molèsties a moltes persones a l’hora de desplaçar-se, ja sigui per anar a la feina o per mor d’altres motius. Penso que aquestes destorbs no ens haurien de fer perdre de vista la importància que ha tingut per a la nostra població la passada dels ciclistes i de la caravana que els acompanya. Si no ho tinc mal entès, la carrera s’ofereix en directe per televisió a dotzenes de països i el nom de la nostra ciutat s’ha pogut llegir en els diaris esportius abans i després de la cursa. En definitiva, el pas del Tour ha representat una excel·lent publicitat per la nostra població. Bé val doncs, el petit sacrifici que han hagut de fer algunes persones.

Sóc un vell afeccionat a la bicicleta i a les curses que es fan amb aquesta màquina. Vaig ser present a Montjuïc, l’any 1965 al final d’etapa a Barcelona, que va guanyar en Pèrez Francès. Recordo com anàvem seguint les notícies que pels altaveus ens donaven de l’escapada del corredor de l’equip Ferrys, una empresa valenciana fabricant de roba interior d’home i dels coneguts mitjons d’aquesta marca. En Pérez Francès era nat a Cantàbria però esportivament s’havia fet a Catalunya. Dos anys abans ja havia quedat tercer en el Tour i aquell dia, s’havia escapat del pilot tot just començada l’etapa, en companyia d’un altre corredor espanyol, en Julio Jiménez, vencedor en més d’una ocasió del gran premi de la muntanya i que era considerat “ l’hereu “ d’en Bahamontes.
El ciclista d’Àvila va pensar que Barcelona quedava molt llunyana i va deixar sol el seu company. Més de dos- cents quilòmetres va fer en Pérez Francès fins presentar-se a Barcelona. La gent el varem rebre amb forts aplaudiments, molt més encara pel fet de tractar-se d’un corredor que tothom considerava català.

Pocs anys abans, la ronda ja havia sigut final d’etapa a Barcelona. L’any 1957, vaig anar a veure’ls passar per Girona. No recordo on havia començat l’etapa però si els noms dels quatre ciclistes que van arribar destacats a Girona. Bernardo Ruiz, que va ser – no aquell any – el primer espanyol en quedar entre els deus primers, en tercera posició – els francesos Gilbert Bauvin i René Privat i l’italià Pasquale Fornara, tots quatre corredors de primera línia. Va guanyar l’etapa Privat i si no ho recordo malament el tercer lloc va ser per Bernardo Ruiz.

Avui he tingut ocasió de veure el Tour per tercera vegada, cinquanta dos anys després i en el meu poble, que ha sabut rebre’l com calia. El mateix que han fet les gents de totes les viles i pobles del recorregut. A Barcelona amb els carrers plens de gom a gom. Catalunya i no des d’ara, sempre ha tingut una gran afició per l’esport de les dues rodes. Per això fa de mal entendre la davallada de la volta a Catalunya, que fou considerada durant molts anys - després del Tour i del Giro - com la tercera cursa més important per etapes.