dimarts, 14 de juliol de 2009

L'Egipte misteriós

Ahir vaig començar l’assistència a un de tants cursets que s’acostumen a fer en època estiuenca.

De fet, ja vinc seguint des de fa alguns anys les xerrades que ens imparteix l’amic Xavier Martínez, reconegut egiptòleg.

Enguany som unes vint-i-cinc les persones que hi fem presència. Algunes, la majoria, ja conegudes d’anys anteriors i d’altres que hi participen per primera vegada. Són cinc dies, de dilluns a divendres, amb una durada de tres hores cada dia. Al vespre de 6 a 9.
El tema del curs és L’Egipte misteriós i ahir varem estrenar-nos amb la màgia, encanteris, sortilegis.......que es practicaven en aquella cultura mil·lenària.

De la sessió d’ahir en voldria subratllar dues qüestions. La primera és la constatació que, malgrat hagin transcorregut tants anys, les pors i els temors, continuen formant part de la naturalesa humana. Quan des de la racionalitat no trobem resposta a les preguntes que secularment s’ha vingut plantejant l’home, acudim o bé a la religió o el que encara és pitjor ens posem en mans de tots aquests fetillers, bruixots, endevinadors i altres espècimens, que es guanyen la vida amb les aprensions de bona part de la societat. No hi ha res que estigui fora de l’abast d’aquests nigromants, tenen solució per a tot. En aquest sentit, sóc del parer que a desgrat dels avenços i del progrés és encara important el nombre de persones que busquen resposta a les seves angoixes en llocs equivocats.

La segona reflexió que se m’acut, és que els elements dels que es valia la religió per aconduir la vida de les persones, substancialment són els mateixos o en tot cas han canviat molt poc. La paraula i el gest són els elements que avui dia encara fan servir els mediadors ( sacerdots ) per comunicar-se amb el més enllà. L’expressió oral i la gesticulació es complementen a l’hora d’establir la relació, elements que cal acompanyar amb els instruments que utilitzen totes les religions. Vaja tota la parafernàlia de la litúrgia. Certament que hi podem trobar, transcorreguts tants segles un nou element: el llenguatge escrit, que seria al meu entendre l’única diferència.

Tercera i darrera consideració a la classe d’ahir. El rigor científic amb el que el professor imparteix els seus coneixements. Seria molt fàcil per la seva part i molt més encara quan es tracten temes d’esoterisme i de màgia, aprofitar per posar-hi “ més pa que formatge”. Sortosament en Xavier és una persona honesta.

Penso que el curset pot ser divertit i amè, gens carregós, cosa que seria d’agrair vista la calor que fa que no invita a “trencar-se el coco “.