dijous, 3 de setembre de 2009

Passat l'estiu.......


Acabat el mes d’agost i complimentades les vacances –els que han pogut fer-ne – manquen encara uns dies per la tardor. Dic els que han pogut agafar-se uns dies de repòs, perquè sovint ens oblidem dels que per la raó que sigui no han pogut o volgut moure’s de casa seva i de totes i tots els que amb el seu treball, han facilitat el descans i el divertiment als demés.

Tenim la tardor al damunt i molt em temo que el que hauria de ser una època de l’any caracteritzada per la quietud i la placidesa pròpies d’aquesta estació, el que ens tocarà, serà viure una realitat molt diferent. De fet, comencem l’any i les perspectives no són gota encoratjadores, més aviat tot el contrari.

L’atur, segons les mateixes previsions que fa el govern, anirà creixent i és molt possible que arribi prop d’un vint per cent. La manca de treball significarà un augment dels problemes que ja moltes famílies estant patint i caldrà trobar la manera d’ajudar les persones – que cada dia seran més –i molt especialment les més vulnerables a la crisi.
Aquest, serà sens dubte, el problema que hauran de prioritzar les diferents administracions.

El deute públic ha crescut d’una manera prou significativa i els recursos econòmics cada dia van minvant. Des del govern central s’ha abocat grans quantitats en diferents àmbits des de fa més d’un any. Ajudes a les entitats bancàries i a sectors com el de l’automòbil, el pla local d’inversió, el xec de 2500 euros pels nounats.....han anat buidant la caixa de l’Estat. D’altra banda el govern haurà d’anar invertint cada dia més en la despesa social per mantenir el país en una pau social ( que en temps de crisi com la que estem vivint i molta gent també patint ), és un risc que cal tenir en compte. Primer un ministre i ara ja el mateix President del Govern, ens anuncia una reforma fiscal, limitada i de durada temporal ( que jo sàpiga no ens han explicat que volen dir amb aquestes paraules ) per disposar de més recursos per fer front a les necessitats socials del país. Reforma fiscal no vol dir res si no es concreten quins seran els impostos que seran objecte de revisió. Penso que el que de veritat necessita el país i aquesta hauria de ser una fita d’un govern que s’anomena socialista, és una nova arquitectura fiscal integral, que d’una vegada per totes posès les bases a una més justa redistribució de la riquesa. I canviar el model fiscal d’un país, no és qüestió de quatre dies. Només cal fixar-se amb tot l’enrenou i l’oposició que han provocat l’anunci d’unes mesures – de fet ignorem quines – per part dels partits conservadors. Hi ha hagut i encara hi ha una manca d’una estratègia global i el que s’ha vingut fent fins ara, ha sigut aplicar mesures puntuals, sovint de forma precipitada, no prou ben pensades i que en ocasions el govern s’ha vist obligat a rectificar. Per mostra, l’ajuda de 420 euros a les persones que havien acabat el subsidi d’atur i que ara caldrà afinar, degut a la precipitació amb la que va ser presa. La improvisació, la falta d’una anàlisi en profunditat de la qüestió per part del govern i el més preocupant de tot, la manca de voluntat política per prendre les mesures que caldrien per a donar un veritable impuls que ajudès al país a sortit d’aquesta situació, em fan témer que tot quedarà en un increment de l’IVA i amb la continuïtat de la política de pedaços per anar tirant. Allò de “ qui dies passa anys empeny”. Precisament el que mai hauria de fer un govern.

Els governs autonòmics – ja els hi ha demanat el govern de la nació – també hauran de contribuir a la despesa pública. Coincideixo amb el nostre President, el senyor Montilla, que el primer i més urgent problema que cal solucionar és tot el que se’n deriva de la manca de treball. Val a dir, en honor a la veritat, que des de el primer govern anomenat del tripartit i ara amb el que coneixem com a govern de progrés, mai s’havien destinat tants de recursos a la despesa social. I aquestes mesures s’havien ja pres molt abans de la crisi econòmica. Pel que sembla hi ha la voluntat de seguir consolidant les polítiques socials.

I els ajuntaments ? Les administracions locals ho tindran molt difícil per fer quadrar els propers pressupostos. Els recursos dels ajuntaments sempre han sigut escassos. Molt més des del segon govern Aznar, quan es va suprimir l’impost d’activitats econòmiques (IAE) sense cap mena de compensació, que és bó recordar s’havia promès. No m’estendré massa en el paper, que, al meu entendre hauria de tenir l’administració local, en una situació com la que estem passant. Tal com es troben en aquest moment les hisendes locals, els serà del tot impossible atendre, ni que sigui mínimament, les persones necessitades. Me considero un hereu de la tradició municipalista d’esquerres i en conseqüència, tinc el convenciment de la importància de l’administració local. Per aquest motiu, més endavant, hi dedicaré una estona a escriure unes paraules, sobre la necessitat de l’autonomia financera local.

Certament que rellegint el que porto escrit, no convida precisament a ballar i saltar. Diuen que un pessimista és un optimista ben informat, per això espero que vagi errat i que el meu tarannà s’avingui més amb el que seria un optimista: un pessimista mal informat. Seria així o la deducció que faig és equivocada ? Com més hi penso, menys clar ho veig.

Me’n vaig de viatge. I dic bé, de viatge i no de vacances, que ja les faig a casa. Un parell de setmanes – ves a saber si menys – no sigui que a la Joana l’agafi el “ mono “ i vulgui tornar abans per mor de veure la quitxalla. En certa manera ja m’ho ha anunciat: “ vols dir que no seran massa tants de dies ? “. Com que no disposo d’ordinador portàtil – ni falta que em fa – és possible que el blog també faci vacances. No hi fa res. Tindré més temps per fer el badoc i quan s’escaigui prendre alguna nota que pugui ser-me d’utilitat una vegada tornat a casa.