dilluns, 16 de novembre de 2009

Aquesta matinada ha fet vint anys ( l'Església dels Pobres )


La matinada d’avui fa vint anys, va donar pas a un dia trist, que voldria modestament recordar.

Un escamot de las Fuerzas Armadas de El Salvador, va posar fi a la vida d’Ignacio Ellacuria, a cinc membres més de la companyia de Jesús i també a la senyora Elba Julia Ramos i a la seva filla Celina de només 15 anys, que tenien cura de la casa on vivien els sis jesuïtes.

La situació política-social de la majoria dels països del centre i sudamèrica, es trobava en mans de les oligarquies autòctones en convivència amb els interessos econòmics de les transnacionals, en particular dels Estats Units. Les forces armades representaven la garantia de la continuïtat de la situació, i servien per reprimir qualsevol intent per part dels moviments populars, que manifestaven el desacord amb una realitat que tenia a la major part de la població en unes condicions de misèria i de mancança dels mínims drets que corresponen a totes les persones.

Ignacio Ellacuria i els seus companys eren ferms seguidors del que és coneguda com la Teologia de l’Alliberament. Una corrent teològica que va començar en el Congrés de Medellín, tot just desprès del Concili Vaticà II de l’any 1968 i que va comptar com a ideòlegs més destacats amb els sacerdots Gustavo Gutiérrez i Leonard Boff. Una nova església al servei de la majoria de la població i contra la opressió i el subdesenvolupament que patien els homes i les dones d’aquells països llatinoamericans.
Un compromís evangèlic amb els més desvalguts i necessitats, fonamentat en el dret a tenir unes condicions de vida dignes. Persones compromeses amb els pobres i necessitats, que condemnaven la misèria que patia la majoria i denunciaven no tan sols les diferències socials, sinó que també assenyalaven als responsables polítics d’aquella injustícia. Una nova doctrina evangèlica encaminada a procurar en primera instància els valors de la justícia i l’humanisme, en contraposició a la mercantilització de totes les coses: el capitalisme.

No cal estranyar-se que aquesta nova filosofia fos considerada pel poder polític i econòmic com un perill pels seus interessos. Que part de l’església – històricament sempre al costat dels poderosos – fes el discurs que no pot existir la dignitat en les persones sense l’alliberament econòmic, polític i social, que molts sacerdots prenguessin consciència de la lluita de classes optant sempre per estar al costat dels pobres, no va ser ni tan sols permès per la cúpula dirigent del Vaticà. El Papa Joan Pau II, va encarregar dos estudis a la Congregació per a la Doctrina de la Fe – presidida pel actual Papa, llavors el cardenal Ratzinguer – documents que malgrat reconèixer el compromís de l’Església amb els pobres, no podia donar assentiment a una corrent apostòlica, basada en postulats d’origen marxista o d’altres ideologies d’esquerres.

A partir d’aquesta presa de posició, els seguidors de la Teologia de l’Alliberament varen començar a tenir seriosos problemes amb la cúpula del Vaticà. Unes idees que no només són vàlides per llatinoamèrica. També ho són en el context universal, una teologia que fins i tot podem compartir les persones no creients, per denunciar tots aplegats, la insolidaritat i la indiferència d’una part del planeta – l’hemisferi nord – davant la pobresa i el patiment de les persones de l’altra semiesfera.

Un sentit record per aquells màrtirs de l’Església dels Pobres – que també així és coneguda la Teologia de l’Alliberament - que varen ser assassinats per defensar als febles, per donar veu a aquells que no es podien fer sentir.