dimarts, 10 de novembre de 2009

Caldrà exigir responsabilitats?












Ho acabo de llegir i per més bona voluntat que hi poso no ho puc comprendre.

Ahir, varen visitar el Parlament de casa nostra, dues delegacions. Les representacions de les dues Regions Autònomes Atlàntiques ( nord i sud ) de Nicaragua. Els governs d’aquestes dues regions, entre d’altres competències, tenen la missió de protegir les diferents llengües, que la colonització cultural espanyola i més ençà la influència de l’anglès, han posat en perill d’una quasi extinció. La protecció de les formes ancestrals de comunicació dels pobles autòctons d’aquell país és un dret que correspon a les persones i que ha de ser salvaguardat per part del Govern. L’ètnia dels misquitos és la més important d’aquelles contrades però també s’hi parlen altres llengües minoritàries com el sumu i el matagalpa. Les delegacions han sigut rebudes per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Fins aquí un esdeveniment que entra dins la normalitat més absoluta, en el marc de l’intercanvi cultural entre diferents països. L’Agència Catalana, va contractar un servei de traducció simultània per transcriure al castellà la intervenció que va fer el secretari de Cooperació, el senyor David Minoves. Un discurs que no va ser només de benvinguda, sinó que també va servir per donar a conèixer Catalunya, a les delegacions d’aquell país centreamericà. La notícia és que el PSC, el PPC, Ciutadans i ICV, han considerat impropi el cost de la traducció, a l’entorn d’uns mil euros. Aquestes formacions polítiques argumenten que els invitats coneixien la llengua castellana i, que per tant no calia fer-lo en català, idioma incomprensible pels hostes, amb el corresponent estalvi econòmic que hauria representat.

Crec, que si volem explicar què i com és el nostre país, ho hem de fer utilitzant la llengua pròpia, molt més encara quan ens adrecem a persones que havent patit el perill del genocidi cultural, no entendrien que ho féssim en una altra parla. Aquestes persones han visitat Catalunya, per conèixer els avenços que hem fet en l’autogovern i molt concretament en les polítiques de normalització lingüística. Com haurien entès, després d’haver-los explicat que en el nostre Parlament es parlava amb total normalitat el català que els haguéssim parlat en una altra llengua ?. No haurien pensat - amb tota la raó – que no érem conseqüents i que renunciàvem a allò que tants esforços ens havia costat?.

Argumentar el cost de la traducció en nom de la crisi econòmica no te cap sentit, quan del que estem parlant és de política i de la defensa de la llengua del nostre país. Que hi hagi partits polítics, que no vulguin reconèixer la realitat política i cultural de Catalunya per interessos partidistes, com el Partit Popular i Ciutadans, no em sorprèn.

Els que em coneixeu, sabeu prou de la meva militància. Primer en el PSUC i ara a ICV.
És cert que va ser C. i U. qui va impulsar –així li corresponia en tant que partit de govern – la Llei de Normalització Lingüística, com també és manifest que ho va fer en gran mesura sobre la base de les proposicions que sobre aquesta matèria tenia el PSUC. Ningú pot negar, que les dones i els homes del PSUC, varen lluitar en defensa de les llibertats i els drets de Catalunya – també pel reconeixement del català – en moments difícils. Entendreu doncs, que sense negar la notícia – he entrat a la web d’ICV i no hi he trobat cap referència – que se’m faci penós admetre una incongruència, un desencert d’aquesta magnitud. Si s’ha produït aquesta aberració política, cal d’immediat demanar excuses i exigir responsabilitats polítiques a la persona o persones responsables. En aquest sentit em manifestaré – i ben segur que no només ho faré jo – en el cas de ser veraç la informació, en la reunió del proper dissabte a Girona, de la comissió política intercomarcal.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Posat en clar
Les visites de delegacions llatinoamericanes al Parlament de casa nostra sovintegen i sempre la llengua que s'ha fet servir ha estat la castellana, per la simple raó que és comuna a les dues parts. No fa masses dies va ser a la nostra cambra una ambaixada de El Salvador i com de costum es va parlar en castellà.
El fet que ha motivat tot aquest enrenou, es degut a que la recepció - que va fer-se en el lloc de costum i que no és l'hemicicle del Parlament, en aquesta ocasió, el secretari de l'Agència havia fet preparar unes cabines per fer la traducció simultània dels parlaments. Resulta que el nombre de les persones de les dues delegacions era tal, que no cabien a la sala. Es va proposar anar a un altre indret més espaiós, però el secretari de l'Agència va negar-si. Per no complicar la qüestió, tot i que es varen anar a buscar més cadires, no tothom va poder assistir a l'acte. Així doncs i tal com va voler el secretari de l'Agència, no només va fer-se la traducció simultània del català al castellà, també del castellà al català. En aquest darrer cas, es pot considerar que no feia cap falta donat que tots els assistents coneixien perfectament el castellà. És cert que el Partit Popular i Ciutadans varen aprofitar per denunciar el cost de la traducció, amb l'argument que en moments de crisis com els que estem passant aquesta despesa hauria pogut ser estalviada. El que va proposar Iniciativa, va ser simplement d'anar a un altre espai que haguès permès la presència de tothom, però davant la insistència del senyor Minoves, la benvinguda va fer-se en el lloc que aquesta persona havia decidit. En cap moment, Iniciativa va oposar-se a la traducció que va fer-se del català al castellà, si però que va assenyalar que encara que la transcripció a l'inversa no s'haguès fet, tots els presents hauriem pogut entendre sense cap dificultat el contingut de les intervencions.
Aquests aclariments em varen ser donats a la pregunta que vaig fer dissabte passat. I ho va fer en Lluis Postigo,- el diputat que tenim per la circumscripció de Girona -, que ho va viure personalment, pel fet de ser el representant d'Iniciatica a la comissió parlamentària per a la Cooperació al Desenvolupament.
Vaja, que una vegada més, es demostra " l'estima " que ens tenen certs mitjans de comunicació, posant-nos en el mateix sac, amb el PP i Ciutadans.