dimecres, 2 de desembre de 2009

Josep Comas i Solà ( Ciència i Humanisme )




Encetaré el mes desembre amb una efemèride, glosant la figura del senyor Josep Comas i Solà.

Comas i Solà, va néixer a Barcelona l’any 1868 i ens deixà el dia 2 de desembre de 1937, és a dir, avui s’acompleixen 72 anys. L’enterrament, va ser un dels més multitudinaris mai vistos a la ciutat del Cap i Casal.

Va estudiar astronomia, física i matemàtiques a la Universitat de Barcelona. Va ser en la primera d’aquestes disciplines, l’astronomia, en la que va arribar a ser una de les figures mundials més importants en la seva època. L’any 1914, fou l’encarregat de dirigir al instal·lació de l’Observatori Fabra, del que va ser-ne el Director fins la seva mort.

Va descobrir dos cometes ( un dels quals duu el seu nom ) i onze petits planetes ( l’any 1925 ) un dels quals porta el nom de Barcelona. Publicà a la premsa de Barcelona, sobretot a “ La Vanguardia “, des de l’any 1893 fins la seva mort, més de 1200 articles de divulgació científica, la major part en català. Fou un dels científics més ben considerat mundialment com a persona, que va involucrar-se amb la societat que li va tocar viure, portant a terme una feina divulgadora intensa.

Una curiositat digne de ressenyar, és que l’any 1905, i des de la platja de Vinaros, per primera vegada en la història de la cosmografia, va enregistrar-se en cinema un fenomen astronòmic: un eclipsi de sol.

Va tenir a càrrec la direcció del Servei d’Astronomia de la Generalitat i va llegar la seva casa ( Villa Urània ) i terrenys i els seus valuosos aparells astronòmics a la ciutat de Barcelona. Que jo sàpiga, l’Ajuntament de Barcelona no n’ha fet cap ús fins ara.

L’insigne astrònom va tenir una relació molt estreta amb Sant Feliu i per això hi dedico unes quantes ratlles, tot pensant que sigui una sorpresa per algú que pugui llegir-me.
L’any 1896, el senyor Rafael Patxot va encarregar-li la direcció de l’observatori astronòmic de la seva propietat, emplaçat en el passeig del Mar, on avui hi podem veure la Cambra de Comerç. Rel d’aquest nomenament les vingudes del sentor Comas i Solà a la nostra població varen ser sovintejades.

Em sap greu, però no puc precisar-ne la data. El mundialment reconegut científic, en el marc de la seva tasca divulgadora, va donar una conferència al cinema Vidal, a la carretera de Girona. El pare, llavors president de l’Ateneu Obrer, va fer-ne la presentació i recordo que em deia que la sala – els que ja tenim una certa edat la recordem – va omplir-se de gom a gom.

El senyor Comas i Solà, en les seves estades a Sant Feliu, s’allotjava a casa del meu avi matern, en Lluis Passarrius – resulta que eren cosins - que vivia al carrer de Girona, en la intersecció amb la baixada del carrer de les Eres, a la banda dreta tot pujant. L’avi Lluis feia el que era conegut com “ fabriquejar “, és a dir feia taps, però en cap cas era propietari d’una gran fàbrica. No va tenir mai més de quatre persones treballant, en una sala que encara jo recordo. És que jo també i vaig veure la llum, al carrer de Girona i precisament l’any 1937.


p.s.- el meu nét, en Martí, deu fer prop de dos anys, va dir-me que li agradaria ser astrònom. Vaig respondre-li, que ja m’agradaria però que pensés que hauria d’estudiar moltes matemàtiques. Sembla que s’ho va repensar i mai més n’ha tornat a parlar. Això de les “ mates “, espanten a qualsevol. Ara, sembla que s’ha decantat cap a la música, i ja remena el violoncel. Que duri !!.