divendres, 29 de gener de 2010

Llàtzer Zamenhof, ideador de l'esperanto




Si entenem com a idioma una manera de comunicar-se, pròpia d'una comunitat, que s'ha anat configurant al llarg dels segles i a voltes de mil·lennis ( excuseu aquesta definició que un filòleg segurament consideraria del tot desencertada ), parlar de llengües artificials, de laboratori, - que s'han elaborat sovint amb excessives presses i amb poc rigor – d'antuvi, el que és lògic pensar és que estem en una evident contradicció. Que a tot estirar podem considerar la voluntat i l'esforç que algunes persones han esmerçat, per trobar una manera que permeti a la humanitat poder-se comprendre, en compensació a la maledicció bíblica de la Torre de Babel. Les parles artificials mai podran tenir la qualitat d'expressió que permeten cada una de les llengües " naturals ", que s'han enriquit en el transcurs del dia a dia,  com a conseqüència de la dinàmica de la mateixa història. El gresol on s'han anat coent, fent la xup-xup, les llengües al llarg de la història, les fan distintes i amb trets propis. D'aquí l'afirmació dels entesos – que comparteixo plenament – quan diuen que la pèrdua d'un llenguatge és irrecuperable. Cada idioma té formes peculiars d'expressió, que no coincideixen, que són introbables en altres llengües. Hi ha mots que per si mateixos, malgrat no saber-ne el significat, tenen una mena de música que t'acondueix a interpretar-los, paraules que enamoren: xino-xano, papallona, abellir, zig-zag, oreneta... Altres que per la seva contundència, omplen la boca: plantofada, marratxada, trencadissa, remullada...Un idioma és una caixa de sorpreses, que podem fruir-les quan tenim la sort de poder llegir un escrit ric en expressions que desconeixíem. Prou!! M'estic embolicant i després no trobo la manera de sortir-me'n. Els dits se me'n van amb excessiva facilitat i ...més d'una bajanada se m'escapa.

Els ideoidiomes, que també així són conegudes aquestes parles, poden classificar-se de múltiples maneres, en funció de diferents criteris, com poden ser, la finalitat, l'origen, l'estructura gramatical...

  • Llengües auxiliars, que pretenen la comunicació entre les persones, com són l'esperanto, interlingua...El més recent és el Loglan, any 1960, pensat per James Cook amb elements combinats dels cinc idiomes més parlats: xinès, anglès, espanyol, indonesi i àrab.
  • Llengües experimentals que poden ser de contingut lògic o filosòfic, per exemple el Toki Pona. La seva creadora la traductora i lingüista canadenca Sonja Elen Kisa, la va publicar a Internet l'any 2001, amb el propòsit de difondre la filosofia taoista.
  • Llengües artístiques o artificials a posteriori, amb el propòsit d'entretenir. Una mostra seria el Klingon, ideat per Marc Okland per l'univers d'Star Trek. Una combinació dels vocabularis de llengües indígenes poc conegudes, que es canvien per fer-les irreconeixibles.

Cal remuntar-se a l'any 1150, per tenir notícia de la primera llengua construïda. La Lingua Ignota o criptollengua de Hildegarde von Bingen.

El proppassat mes de desembre van complir-se 150 anys del naixement del doctor i oftalmòleg polonès Llàtzer Zamenhof, que va ser el creador- amb la col·laboració de la seva muller la senyora Clara Zilbernik - de la llengua auxiliar més coneguda a Catalunya: l'esperanto. Un idioma de gramàtica simple i regular fonamentada en les llengües indoeuropees. Els defensors diuen que es tracta d'una llengua neutral que permet a les persones de diferents països en igualtat de condicions per comunicar-se.
L'esperanto va arribar a casa nostra a principis del segle passat, concretament l'any 1904 i el professor Zamenhof va visitar Barcelona pocs anys després, l'any 1909.

L'esperanto no va ser creat pel seu propi valor. La finalitat era la de convertir-se en la " llengua internacional ". El fet però que l'alfabet és llatí dificulta aquest propòsit.
Malgrat això, els anys vint i trenta del segle passat, a Catalunya, l'esperanto va gaudir d'una bona acollida per part dels sindicats anarquistes,la CNT i les organitzacions llibertàries,la FAI. Aquestes dues formacions ideològiques varen apostar fermament per l'esperanto, que lligava amb la filosofia de la comprensió entre tots els pobles i per tant, amb una llengua comuna. Fins al punt que durant la guerra civil, bona part dels cartells i les publicacions de la CNT i de la FAI, estaven escrites en esperanto. Cal també remarcar que la Generalitat va publicar textos i revistes en esperanto, com el conegut diari Popolo Fronto. Com a dada curiosa, a la pel·lícula El Gran Dictador, de Charles Chaplin, els cartells que es poden llegir en el gueto de Varsòvia, estan escrits en esperanto i no en alemany.

El Doctor Zamenhof també va escriure un tractat filosòfic Homaranismo, expressió que en esperanto significa ( ideologia dels membres de la societat ) una mena de moral basada en la coneguda frase " Tracta els altres d'igual manera com t'agradaria ser tractat ". L'avi Peric, deia força sovint una frase de contingut quasi igual: " No vulguis pels altres el que no vulguis per tu mateix ".

Quin serà l'esdevenir de l'esperanto ? Es molt arriscat predir-ho. El que si és cert, és que són quatre milions els esperantistes que hi ha arreu del món. Particularment a l'Europa Central, però el lloc on es publica i més es promou aquest idioma és a la Xina. S'explica  que la raó, cal trobar-la en el fet que és més fàcil aprendre l'esperanto ( amb un parell d'anys pot parlar-se i escriure perfectament ) que no pas estudiar una de les mil i tantes variants del xinès.

A Catalunya, durant el franquisme va ser perseguit i castigades les persones que el parlaven, però sembla que torna a tenir una embranzida prou important i que cada dia són més les persones que s'interessen per aquest idioma. Segurament que jo, dels vailets de la meva edat vaig ser un dels pocs que el va poder escoltar. A la taverna, cada dissabte, en José i en Miliu, també conegut pel Reveixí, això si, prèvia la ingesta d'uns quants veires de vi, s'animaven a parlar en esperanto. En José, d'ofici pescador i es Reveixí que es passava tota la setmana a bosc, ja sigui fent llenya, amatent quan calia a la pila de carbó o tallant bruc per fer-ne feixines pels forns dels flequers.








p.s. si voleu saber de l'esperanto a Sant Feliu: angel.jimenezblogspot.com

( excuseu, però per més que ho intento no aconsegueixo posar l'enllaç " directe ". Fa molt de temps que no ho faig i no me'n recordo ).










1 comentari:

Alberto ha dit...

Bonan kaj interesigan artikolon!! ;)