dimecres, 10 de febrer de 2010

Parlavà i " La Balada del Sabater d'Ordis"



Parlavà és un petit municipi, que no arriba als quatre-cents habitants, situat a la margenada esquerra del Riu Daró. Es dels darrers pobles del Baix Empordà, fregant la “ frontera “ amb l’Alt. Un municipi molt ben cohesionat i amb un nivell de vida prou important, situat en un entorn privilegiat, molt ben comunicat, al bell mig de la plana empordanesa. No fa masses anys, va ser prou conegut perquè dues cigonyes van escollir el campanar de l’església de Sant Feliu, per niar-hi. La bonica estampa però, va durar uns pocs anys. Un brètol va matar una de les aus d’una escopetada.


El poble manté una activitat social i cultural de gran importància. En aquest sentit cal destacar la coral Veus de Parlavà, un col•lectiu de persones de totes les edats, que pregona amb orgull el nom del poble allà on actua. A mitjans de gener, celebren la Festa Petita i no cal estranyar-se que la música hi tingui un paper cabdal. Enguany varen decantar-se per oferir un concert a la sala polivalent, a càrrec de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Una vetllada que varen regalar a tothom, veïns i passavolants, que aquest és el cas de nosaltres dos: na Joana i jo.


La programació, tota amb obres de compositors catalans. Una barreja de sardanes ( doncs si, sardanes interpretades per una orquestra de cambra i no per una cobla ) i música de més alta volada. Que ningú se m’enfadi, en cap cas vull menystenir les melodies de casa nostra, que també en tenim d’una alta qualitat. Tres peces de la Suite Ibèrica ( Astúries, Mallorca i Sevilla ) d’un dels més grans pianistes que ha tingut aquest país: Isaac Albéniz. Tot seguit, el més que conegut Intermezzo de l’òpera Goyescas del malaurat Enric Granados i per acabar la primera part una sardana d’un compositor figuerenc, E. Sans, de molt bon escoltar.


Segona part que s’inicia amb tres breus interpretacions, però d’una qualitat com només pot tenir la música del senyor Xavier Montsalvatge, el compositor nat a Girona i reconegut com el referent fonamental de la música catalana de la segona meitat dels segle passat. Les tres postals il.luminades: Havana, Provença i Nova York.


Per la segona de les interpretacions, em veig amb l’obligació de fer una introducció. La Balada del Sabater d’Ordis està basada en un personatge literari recreat per un dels més importants poetes de casa nostra, el figuerenc Carles Fages de Climent a qui en Salvador Dalí va demanar escrigués la crònica del sabater d’Ordis, un personatge que va existir. L’any 1954 i amb il•lustracions de Dalí, Fages de Climent va escriure una balada sobre el sabater pegot. Antoni Iglesias, que aquest era el nom de l’heroi, era un veí del poblet d’Ordis, a qui l’amo d’una masia important, va matar de manera fortuïta amb un tret el seu fill. Sembla que durant un temps va rebre diners per tal de no dir res. Sigui com sigui, el tarannà de l’Antoni va anar canviant, despreocupant-se de la feina fins a l’extrem que la seva dona el va deixar. Ell també va abandonar l’ofici i anava a buscar menjar per les cases del poble i les masies de l’entorn. L’home va perdre els trucs i va recórrer els camins de l’Empordà, dirigint la tramuntana amb una canya. Si era un dijous i feia vent, se’l podia veure en un cantó de la Rambla de Figueres. Passaren els anys i al final va anar a morir al seu poble. Si no vaig errat la casa del Sabater d’Ordis, actualment és la Casa de la Vila. Carles Coll, el director de l’OCE ha musicat el text amb molt d’encert, amb unes melodies que saben expressar l’infortuni del nostre heroi amb la lluminositat del cel empordanès.


No hi havia millor manera d’acabar la sessió que interpretant l’Empordà, aquesta sardana tan nostrada.


Gràcies doncs, als vilatans de Parlavà per haver-nos obsequiat amb una vetllada tan agradable i del tot imprevista, gentilesa que varen manifestar al senyor Alcalde, en la seva condició  de representant del poble.