dissabte, 20 de març de 2010

La nevada, Endesa i altres consideracions (1)




Han calgut onze dies per restablir el subministrament elèctric. Tot i així, Endesa ens adverteix, que la situació és encara lluny d’estar normalitzada, que estem a precari i que els talls de corrent poden produir-se en qualsevol moment. Toquem fusta!!


A casa, va anar-se’n la llum pels vols de les quatre de la tarda del dilluns i fins dos quarts de set de la matinada de dissabte no va tornar. Puc precisar l’hora, perquè tenia l’interruptor de l’habitació en posició d’encesa. Aquell esclat de claror que va despertar-me, després de més de cinc dies de passar-les magres com tants milers de persones, va tornar-me l’ànim, que reconec havia perdut. El malson s’havia acabat!! Fins el divendres, havia capejat el “ temporal “ amb més o menys coratge, però abans de sopar, de sobte, va arreplegar-me un atuïment, una consternació que van deixar-me abatut. Aquella situació es perllongaria ves a saber fins quan i vaig sentir-me tan desvalgut fins al punt d’entrar-me ganes de plorar. No vaig tenir ganes de menjar ni que fos un mos i vaig enllitar-me decidit a fer- en concret no sabia què, potser anar-me’n amb la Joana a Santa Cristina, a casa de la nostra filla, que s’havien agenciat un generador - per no haver de passar un altre dia en aquelles condicions. Fins llavors, el cabreig i l’emprenyamenta m’havien ajudat a mantenir la moral i l’esperança, bo i pensant que la corrent tornaria d’un moment a l’altre. Diumenge a la tarda – ni tan sols m’havia passat pel cap la possibilitat que pogués tornar a passar, que en sóc de beneit!! – la corrent es talla de nou. No puc fer-hi res i revisc aquells llargs cinc dies. Ja hi som altra vegada i penso fins quan durarà. Hi ha sort, i poc més d’una hora passada, l’electricitat retorna. Quin respir!!


Els senyors d’Endesa, informen als seus clients, en un comunicat que ja fa uns quants dies publiquen en els diaris i en alguns espais radiofònics que traspuen una autocomplaença vergonyant. Ni una paraula per fer-se perdonar – seria com reconèixer la negligència amb la que han actuat – ni tan sols excuses als milers de persones que hem hagut de patir l’apagada.El primer que diuen en la notificació és expressar-nos el seu agraïment per la comprensió i la paciència de les famílies. Per la meva part de comprensió gota. M’he sentit menystingut com a usuari i també maltractat en tant que persona. La paciència va abandonar-me quan vaig poder constatar que la informació que anaven proporcionant i que jo rebia per la ràdio, no tenia ni “així” de credibilitat. A les vuit del vespre del mateix dilluns, Endesa assegurava restablir el subministrament a tot el país, en un termini màxim de dotze hores. Cada x hores, noves informacions que desmentien les anteriors, fins que tothom va deixar de creure el que ens deien. Quins rellotges deuen tenir aquests pocavergonyes!!


Aprofiten també per tornar a parlar de la MAT, la línia de molt alta tensió ( 400 mil volts ). Sense anomenar-la però. Endesa ens fa saber que si hagués pogut desenvolupar les instal•lacions que fa més de 10 anys proposa, la reposició del subministrament s’hauria produït en un termini menor. Menteixen!! L’avaria en la línia d’alta tensió entre Vic i Juià, va quedar arranjada en poques hores. El problema és la manca de manteniment de les línies de mitjana i baixa tensió, que són les que ens porten l’electricitat a casa. Aquest matí he anat a l’aeroport a acompanyar la Núria. Des de la carretera que va de Cassà a Riudellots es poden veure la quantitat de torres doblegades i caigudes. De tornada cap a casa m’he aturat i he pogut comprovar l’estat d’un parell d’aquelles piles de ferralla. Les parts que corresponien a les capçades, rovellades del tot. Amb quina cura – que cal agrair-los - feien el manteniment de la línia, per garantir el servei que havien de donar als seus abonats, que som els que paguem. Podríem molt ben dir allò de cornuts i a més pagar el beure, és el que ens ha tocat en aquest cas.


Unes precisions respecte de la MAT. Ens volen fer creure que és imprescindible una línia d’aquest voltatge per assegurar el subministrament d’energia elèctrica al nostre territori. Recordem que aquest argument també el varen fer servir quan la instal•lació de la línia de Llagostera i ja ho hem pogut comprovar aquesta setmana passada: cap problema, no ens ha mancat l’electricitat a casa. D’energia n’arriba la suficient,el que passa és que les línies de conducció des de l’alta tensió fins al consum domèstic, de tant ben cuidades que les tenen, cauen com si fossin de nyigui-nyogui, un envà de canyes. França és el país del món que genera més electricitat a partir de les centrals nuclears. D’electricitat, als nostres veïns, ens n’hi sobra. Però tenen un problema. L’energia elèctrica no es pot emmagatzemar, no és possible guardar-la.De fet, el projecte de la MAT respon a interessos econòmics de les grans multinacionals del sector energètic. En concret la venda dels excedents nuclears francesos al Marroc i altres països de la riba del mediterrani ( ja fa anys que és un fet el cable que uneix Tarifa amb el país nord-africà ) i fins i tot a Portugal, país deficitari en la producció elèctrica. En cap cas, la línia d’alt voltatge es fa en funció de les necessitats de Catalunya. Aquesta conducció de 400 mil volts entre Baixàs ( Catalunya Nord ) i Bescanó està afectant els valors paisatgístics, naturals i ecològics del territori, malmeten aquests elements que tan necessaris són en el desenvolupament turístic i també hipotecant les activitats agropecuàries. Cal valorar també el camp electromagnètic que genera amb el que aquest fet pot representar per la salut de les persones que viuen en aquelles contrades. El que ens caldria són polítiques reals que tendeixin a una bona planificació de les energies renovables, amb un model descentralitzat on cada consumidor tingués la possibilitat de ser el màxim d’autosuficient. No són necessàries aquestes infraestructures, que només serveixen per augmentar els beneficis de les grans empreses en perjudici del comú, que, en definitiva és el que paga. Endesa vol “ fer-nos passar bou per bèstia grossa”.


Aquest post no s’acaba aquí. Avui he fet una exposició de “ l’aventura personal “ i unes consideracions al comunicat d’Endesa. Més endavant caldrà fer altres reflexions a l’entorn de les conseqüències d’aquesta falla del subministrament d’electricitat i del que ha representat no tan sols per la ciutadania sinó també les seqüeles que ha deixat la tempesta. Un altre dia, doncs.Ah!! i del paper que han tingut els ajuntaments, que també és de justícia parlar-ne.




Les "fotos" són de l'arxiu d'en Jordi Gallego, a qui dono les gràcies per haver-me'n deixat servir.