dissabte, 10 d’abril de 2010

Garzón





Na Maria Àngels Comas, i el seu company l’Àngel són uns bons amics de casa. M’han fet arribar un “emili” convidant-me a posar la meva signatura en defensa del jutge senyor Garzón. Ja està fet i a més a més remetré l’escrit a amics i coneguts per si volen afegir-s’hi.


Falange Espanyola de las JONS, el sindicat Manos Limpias i l’associació Libertad e Identidad, han presentat una querella contra el jutge per un pretès delicte de prevaricació. És a dir, acusen el magistrat d’haver pres una resolució en l’exercici de les seves competències, tot i saber la il•legalitat de la mateixa.


Anem a pams i comencem per conèixer qui són els querellants. De la FALANGE no cal fer-ne menció. MANOS LIMPIAS és un sindicat de funcionaris “independents” fundat l’any 1955 per Miguel Bernat exsecretari general de Fuerza Nueva, la formació política liderada per Blas Piñar que no oblidem va obtenir escò en el primer Congrés dels Diputats. En les successives eleccions ha desaparegut del mapa polític, “ ni gall ni gallina “. Aquesta no és la primera querella que presenta contra Garzón, és la dinovena. LIBERTAD e IDENTIDAD és una associació afincada a Màlaga que busca la “regeneració” de les institucions, de la societat i de la família. En aquest cas, segur que el nom fa la cosa.


Aquests col•lectius a l’empara de la Llei d’Aministia de novembre de 1975 que posa punt i final a la possibilitat de perseguir per la via penal actes esdevinguts durant la Guerra Civil, acusen Garzón d’haver prevaricat per investigar, a instàncies dels familiars, les responsabilitats que puguin derivar-se dels crims contra la humanitat, durant el franquisme. És a dir, estem parlant de delictes comesos després de la guerra i, que per tant no es troben compresos en la Llei d’Amnistía. Aquests tipus de crims, també coneguts com atemptats als Drets Humans i així ho estableix la Cort Penal Internacional no prescriuen i sempre poden ser jutjats. L’assassinat, la deportació forçada, la persecució per motius polítics, religiosos, culturals, ideològics...perpetrats per un Estat, no tenen caducitat en el temps i els responsables d’aquestes atrocitats poden ser portats davant la Llei en tot moment. L’Estat espanyol ha signat diferents tractats en aquest sentit, adquirint el compromís de perseguir i posar a disposició dels tribunals corresponents, les persones que hagin incorregut en aquests tipus de delictes.


Que el règim franquista va violar els drets humans i va cometre crims de lesa humanitat contra milers de persones, és un fet inqüestionable. La persecució sistemàtica, calculada, amb ànim venjatiu i amb el volgut propòsit d’estendre el terror arreu, va ser portada a terme durant molts anys. Persones innocents, només pel “delicte” d’haver defensat els drets i les llibertats consubstancials a les persones, varen ser condemnats a mort, a llargues penes de privació de llibertat i a ser tractats com si fossin delinqüents. D'altres van desaparèixer i ara, una vegada recuperada una certa normalitat democràtica, quan els seus familiars reclamen poder recuperar-los per donar-los una digna sepultura, i demanen l'empara de la Llei, se'ls nega aquest dret. Esposes, fills i familiars que en el seu moment no van poder ni tan sols posar-se el dol, que foren marginats pel sol fet de ser els vençuts.


És preocupant que el Tribunal Suprem hagi admès la querella. Baltasar Garzón s’haurà, sens dubte, equivocat en més d’una ocasió, qui no? He sentit a dir que alguns casos no han reeixit per defecte de forma a l’hora d’instruir-los, però també cal convenir que si hem sabut dels GAL –terrorisme d’Estat – si Pinochet fou posat a disposició de la justícia, si el cas FILESA de comprovat finançament il•legal del PSOE i més ençà GÜRTEL i el PP, la corrupció a l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i altres fets delictius, ha sigut mercès a la bona feina d’aquest magistrat. Ves a saber, si al llarg de la seva feina professional no s’haurà creat més d’una enemistat, fins i tot en l’àmbit de la mateixa judicatura, i hagi arribat el moment de voler-li “passar comptes”. No trigarem massa temps a saber-ho. El Consell General del Poder Judicial té la paraula. El delicte de prevaricació pot comportar una pena màxima d’inhabilitació de 20 anys. Seria el final d’una carrera d’una persona que ha merescut els elogis d’arreu i el respecte dels més anomenats professionals del món de la justícia. No crec que el CGPJ arribi a imposar-li la pena extrema però gosaria avançar que la inhabilitació cautelar si que li carregaran. De moment les instruccions dels casos GÜRTEL i PRETÒRIA passarien a un altre jutge. Potser és això el que es pretén?


Hauré d’insistir en una qüestió que ja he tractat més d’una vegada. Aquesta darrera setmana – a banda del partit del “mil•lenni” - només hem sentit parlar de la judicatura. La querella contra Garzón, el presumpte finançament il•legal del Partit Popular, l’expresident de les Illes i la fiança que ha hagut de dipositar per no ingressar a la presó, el Palau de la Música i tot el que va sortint, la possible sentència del TC sobre l’Estatut. Sembla que tot gira a l’entorn de la judicatura. Es parla de la politització de la justícia i penso que en més d’una ocasió hem pogut veure no només sentències ( Camps i el TSJPV ) sinó també actituds que abonarien aquesta afirmació ( Millet i companyia i l’alentiment de la instrucció del cas ). És que encara tenim magistrats que venen del TOP, l’anomenat tribunal d’ordre públic creat pel franquisme amb l’ànim de perseguir i empresonar a les persones compromeses amb la recuperació de les llibertats. Perdre un jutge com el senyor Garzón, és un agressió més contra el que hauria de ser la justícia en un règim polític democràtic: un servei públic en defensa dels drets de la ciutadania.


És una vergonya que Garzón pugui ser apartat dels tribunals, en base a una querella que ha presentat un partit polític feixista, un “sindicat” franquista i un col•lectiu ultradretà. I potser també amb el vist i plau dels que volen amagar conductes corruptes? Els valors de la democràcia són violats cada dia més i aquest fet és un perill contra el que hem de mostrar el nostre rebuig.