diumenge, 4 d’abril de 2010

La nevada, Endesa i altres consideracions (2)

Red Elèctrica Espanyola – la patronal que aplega les empreses energètiques – ens ha fet saber, que la xarxa de distribució de les comarques gironines és la que es troba en pitjors condicions de tot l’Estat. Vaja, aquests senyors han descobert la quadratura del cercle. Que les línies de mitja i baixa tensió no estaven en les millors condicions no calia que ens ho diguessin; ho hem pogut comprovar amb els nostres ulls. Que Endesa no ha fet el manteniment, tampoc cal estranyar-se’n. El benefici és el que compta i la voracitat pel guany és la prioritat d’aquestes grans empreses, els propietaris de les quals ni tan sols sabem qui són. Res a veure, quan els anys quaranta i fins ben entrats els cinquanta els talls de llum eren el nostre pa de cada dia, les anomenades restriccions. I quan hi havia una apagada no prevista en l’horari anunciat –cosa que passava força sovint – podíem arribar-nos fins al carrer de la Concepció, a la Central, on sempre hi trobàvem algun treballador que sabíem donar-nos raó del que succeïa.


Han passat molts anys i en comptes de millorar el servei, hem fet com els trinquets: anar cap enrere. Desvalguts i sense explicació de cap mena, hem hagut de suportar el desdeny d’aquells que s’embutxaquen els nostres doblers a final d’any. Però, i cal dir-ho, no només en són ells els únics responsables. No ens hauríem de trobar en aquesta situació d’indefensió. En contraposició al poder de les grans transnacionals hi hauria d’haver la contundència de l’autoritat pública. Coneixem els nostres polítics, en sabem noms i cognoms, hem delegat en ells la nostra sobirania – sovint obliden que només en són els depositaris – i tenen el deure de vetllar i fer respectar els drets de la ciutadania. Si en el seu moment va privatitzar-se un servei bàsic com és el de l’energia – amb el discurs de la pretesa inoperància i excessiu cost econòmic del sector públic – el compromís del subministrament d’aquesta prestació és exigible a l’administració. Hem de requerir responsabilitats polítiques en el cas que hi hagi hagut negligència en el control del manteniment de la xarxa elèctrica. La propera setmana compareixeran en el Parlament els màxims responsables de les conselleries que han tingut a veure amb la nevada i el tall elèctric: Interior, Medi Ambient i Economia i Finances. De la darrera en depèn Energia i val a dir, que fins avui, el senyor Conseller poqueta cosa ha manifestat.


És de justícia mencionar, que una vegada més, els alcaldes i regidors dels nostres ajuntaments han donat la cara en una situació difícil. I ho han fet esmerçant hores i hores de treball, amb afany de servei a la ciutadania, amb recursos escassos i mancats de la informació que els demanaven els veïns. Diria que estem excessivament avesats a que les administracions ens resolguin els problemes – en aquest cas la municipal – quan molt sovint ho podríem solucionar nosaltres mateixos. A Sant Feliu, em consta que el senyor alcalde i els regidors de l’equip de govern varen prendre les mesures que estaven al seu abast, per amorosir el mal tràngol que estàvem passant tots plegats, ells i llurs famílies també. De mancances en situacions com la que hem viscut sempre n’hi han. La perfecció en moments d’emergència no és possible, però també cal dir, que els responsables municipals i bona part de ciutadans que varen aportar el seu ajut, han sigut fonamentals per donar un cop de mà a les persones que ho han necessitat. Gràcies a tots. Sense oblidar el meu modest suport a la carta que varen signar els alcaldes de les comarques gironines – sense distinció de color polític – demanant que es prenguin les mesures per evitar que es repeteixi una circumstància com la que ens ha tocat aguantar.Fins al darrer cèntim, ha de ser restituït als nostres ajuntaments, de la despesa que van tenir per afrontar aquella situació.





Segurament es deu a l'edat el fet que vingui de la cultura de la paraula, tant se val, escrita o parlada. Penso que l'imatge pot complementar els mots però en cap cas substituir-los. Si al cap de tants anys, alguna cosa he après, ha sigut mercés a la gran sort d'haver nascut i crescut en una casa en la que hi havia llibres i de tenir un pare que va ensenyar-me a escoltar.
Aquest video - recuperat d'un "emili" que fa quasi cinc anys va enviar-me la Sònia - que en un principi era un power-point- ( espero dir-ho correctament ) i que mercés als bons oficis del meu gendre he pogut afegir al text, penso que és una bona mostra de la compatibilitat de la paraula i la imatge.