dijous, 22 d’abril de 2010

Martí Rovira Pujol ( autobiografia)






El vailet de casa ha batut tots els rècords. A l’edat de 10 anys ha escrit la seva autobiografia que no podrà trobar-se a les parades de llibres de demà, però que mereix un lloc en el meu blog. En Martí, sense saber-ho, no ha volgut ser menys que tots aquests prodigis d’escriptors – futbolistes, protagonistes d’espectacles televisius, cantants i “tuti quanti”, que volen fer-nos saber com esdevenir rics i famosos en quatre dies. Sense cap mena de rubor es veuen capacitats per agafar ploma i paper per explicar-nos les seves peripècies i l’eixerits que han sigut per arribar a triomfar. Clar, que jo que sóc un mal pensat, més aviat crec que la feina de redactar se l’estalvien, i que el que en definitiva llegim, res té a veure amb les aptituds literàries dels pretesos prosistes. Ras i curt, que algú ha fet l’encàrrec i em consta que en la majoria de les vegades molt mal retribuït.


De l’autenticitat del treball d’en Martí no en dubteu. A banda d’alguna ajuda que li ha donat la seva mare, el relat és de primera mà.






                               
LA   MEVA   AUTOBIOGRAFIA





Em dic Martí i vaig néixer el dia 8 de febrer de l’any 2000 a l’hospital Trueta de Girona. Sempre he viscut a l’avinguda de l’Església nº 18 de Santa Cristina d’Aro.



Als 2 anys els meus pares es van separar i vaig quedar-me a viure amb la mare.De tota manera també estic molt sovint amb el pare. Ens veiem quasi cada dia i els meus pares tenen molt bona relació. Això em fa sentir bé.



El meu pare es diu Salvador i també viu a Santa Cristina, molt a prop dels seus pares, els meus avis Salvador i Margarita. Per això tinc la sort de veure’ls a tots contínuament. Tothom diu que m’hi assemblo físicament. Ens agrada molt anar plegats a bosc a buscar bolets o espàrrecs, segons la temporada.


La meva mare, la Sònia, va tenir un accident de cotxe quatre anys abans que jo nasquès. Va en cadira de rodes però és una persona que fa vida normal. Amb ella faig un munt de coses com tir amb arc, anar amb bicicleta – amb una “bici” adaptada – però sobre tot ens agrada cuinar. Aquesta Setmana Santa em va ajudar a fer uns brunyols per un concurs i vaig guanyar el segon premi. Eren brunyols farcits de mango i menta.



Quan jo tenia quatre anys la meva mare va trobar una nova parella: en Francesc. Ell és el meu padastre i tot i que sona malament, m’ho passo molt bé amb ell. Fem esport plegats, m’explica coses molt curioses i aprenc coses de tecnologia que m’agraden molt. La mare diu que som com dos nens però ella i la Sara riuen molt quan ens veuen fer bogeries...



Als meus avis materns, en Pere i la Joana, els veig cada dia. L’àvia prepara el dinar i dinem junts. Ella en sap molt de cuinar i fer pastissos. L’avi era el més alt de Sant Feliu. També tinc una tia, germana de la meva mare. Es diu Núria i viu a Barcelona. De vegades agafo la Sarfa tot sol i la vaig a veure. Anem a museus, a menjar a un restaurant xinès..ens divertim molt.


Fa dos estius va néixer la meva germana Sara, a l’hospital de Palamós. Ella és molt divertida però també molt destralera. Em fa riure molt però també em fa enfadar quan em remena les meves coses. És emprenyadora però me l’estimo molt. Tinc un os de peluix de color taronja que es diu Oia i que va ser important per a la meva infància. Me’l varen portar els meus pares d’un viatge. A la meva germana li agrada molt i li deixo.



Les meves aficions són: tocar la bateria i el violoncel, el futbol, la piscina, anar a buscar espàrrecs i bolets, pintar, cuinar, escalar i tirar amb arc. Actualment jugo a futbol amb els alevins del Cristinenc i el meu pare ve sempre a veure’m a tots els entrenaments i partits.



Per culpa d’una perforació al timpà i un ós trencat a l’orella no puc anar a la piscina però espero que aviat em puguin operar i pugui tornar a fer natació.



Casa meva és molt gran i queda molt a prop de l’escola, per això ja fa temps que vaig i vinc tot sol. Ara acompanyo també la meva germana.


M’agraden molt els animals. Tinc 16 gats que volten pel jardí i 2 gossos que es diuen Coco i Pinona, que és la manera com deia papallona quan era petit.