dissabte, 17 d’abril de 2010

Nou govern municipal. ( Oportunismes personals i l'interès partidista)





Amb l’aprovació de la moció de censura presentada per C. i U., TpSF i el grup d’electors AMICS, la nostra ciutat serà regida per un nou govern, presidit pel senyor Carles Motas. Sant Feliu serà conduïda per unes noves autoritats polítiques a manca d’un any i dos mesos de les properes eleccions municipals. Una moció de censura avalada per la majoria dels regidors i que posa en mans d’un nou equip de govern el futur immediat de la vila. Els desitjo un bon treball, profitós pel veïnatge.


Abans d’entrar en la qüestió que me motiva, voldria fer esment de les bones formes que van presidir el ple. El respecte a la discrepància, hauria de ser la norma en el capteniment dels nostres representants. Un bon exemple el que van donar-nos les nostres regidores i regidors el dilluns passat. Res a veure amb el vergonyós espectacle del dijous de la setmana anterior, quan va portar-se a ple la moció en la que es demanava una consulta popular via referèndum – una caparrada incomprensible - prèvia a la moció de censura. M’abstindré de fer cap comentari del que vaig poder escoltar per la ràdio municipal. Millor no fer-ne memòria.


Una moció de censura és quelcom de molt important. Tinguem en compte que és un canvi radical de les persones que fins al moment han portat la governabilitat de la ciutat. Sóc del parer, que només quan es donen unes circumstàncies molt concretes és aconsellable una mesura d’aquesta condició. La paralització de l’activitat política seria un argument prou consistent que justificaria el canvi de govern. La impossibilitat per part del govern en minoria per prendre decisions, que aturaria l’indispensable funcionament per a la bona assistència a la ciutadania, també seria una bona raó per impulsar un nou executiu. Una crisi deguda a fets excepcionals i que posessin en dubte la honradesa o la honestedat de l’equip de govern, sense cap mena de dubte hauria de comportar un nou guiatge, impulsat pels partits de l’oposició. Certament que podrien trobar altres supòsits que avalarien la censura al govern, però em limitaré a mencionar aquests tres.


Penso que cap d’aquestes circumstàncies ha ocorregut en el nostre ajuntament. Durant prop de dos mesos, tot i tenir un govern en minoria, no s’ha paralitzat en absolut la marxa de la ciutat. Les formacions polítiques que avui ja són govern, havien manifestat en més d’una ocasió, que no aturarien, per sentit de responsabilitat, els projectes cabdals per la ciutat. ( La llestesa en presentar la censura desdiu “ la bona voluntat” dels qui avui ens governen de donar suport als projectes de ciutat des de l’oposició) Del tercer supòsit penso que vaga fer-ne cap comentari.


Una moció de censura hauria d’haver anat acompanyada amb un noves proposicions per posar en consideració de la ciutadania, anunciant l’inici de novetats. Un programa amb les noves propostes concertades entre els partits que donen suport al nou govern, què és el que pensen fer, quines prioritats han pensat, com i amb quins recursos pensem portar a bon fi els nous planejaments...Ni en el discurs que va oferir el nou alcalde, ni tampoc en posteriors declaracions que li he pogut escoltar, no hi he trobat cap referència a un projecte diferenciat del que venia executant el govern sortint. A més estirar i amb una bona dosi de generositat, podria acceptar que ens ha fet saber que la gestió del municipi es faria millor i amb més diligència, però res de nou. Només de passada ha mencionat el nou pressupost, quan segons diu, és un dels fets que va motivar la sortida del seu grup del govern. Penso en conclusió, que les noves idees no hi són per enlloc. En tot cas, potser no he sabut escoltar-les i sóc del parer que el nou executiu prou feina tindrà per acomplir els projectes encarrilats.


Per què doncs el càstig polític als qui fins fa poc havien governat? Quina necessitat objectiva pot haver-hi, per propiciar un canvi de govern? Si pensem que des de l’oposició, amb majoria de vots, s’hauria pogut portar una estratègia de control polític, amb la possibilitat d’oferir noves propostes i alhora donar compliment a la paraula públicament compromesa de recolzar els projectes de ciutat, com s’entén la moció de censura?


Intentaré donar resposta. Des de la visió de TpSF, han vist l’oportunitat - difícilment repetible - d’accedir a l’alcaldia. Recordem que durant la darrera campanya electoral els més bel•ligerants contra C.iU. van ser els que avui tenen l’alcaldia i ara no han tingut cap prevenció per aliar-se amb convergents i democratacristians per retornar-los al govern. Han fet bona la dita que en el món de la política tot és possible, o quasi. La Federació catalanista ha aprofitat l’oportunitat per tornar al govern, fet que els pot beneficiar en vistes a les properes eleccions. Algú va dir, que governar desgasta políticament, però que pitjor és estar a l’oposició. Els ha calgut però, a totes dues formacions, la inclusió del grup d’electors AMICS, per tal de conformar la majoria, 11 vots. Aquesta particularitat és pel cap baix preocupant i de difícil comprensió. Les intervencions del seu regidor, el senyor Luque, pel contingut populista i també queixós del suposat maltracta rebut per part del departament d’urbanisme , abonen una incertesa en el sentit de quin rol tindrà aquesta persona en el nou govern. Afegiria, que l’oportunisme personal a dues bandes i l’interés partidista d’una altra, han configurat un acord polític que no aporta res en positiu i que en resum no té altre objectiu que l’accés al govern de la ciutat.


Aquestes darreres dues setmanes se n’han pogut sentir de tots els colors. Sobre la legalitat de la moció de censura no en tinc cap dubte. Recordar també que no triem directament l’alcalde, fixem-nos amb la papereta i veurem que el que anem a escollir són els vint-i-un regidors, que en una posterior votació escolliran el batlle. Són els regidors els que tenen la potestat per triar l’alcalde i també l’autoritat per a cessar-lo si la majoria – en el cas de Sant Feliu 11 – així ho creuen convenient. Afegiria que qualsevol dels regidors amb independència del lloc que ocupava a la llista, pot ser triat per alcalde. Per tant tampoc té cap validesa política l’argument que ha sigut nomenat nou batlle, un regidor que no era cap de llista i que a més a més anava en la tercera candidatura més votada en les darreres eleccions. Tot el procés s’ha fet dintre de la legalitat més estricte, en el marc de la Llei de Bases de l’Administració Local.


Quelcom de diferent és manifestar la conveniència o no del canvi de govern. Personalment penso que no ens aportarà res de nou i més aviat endarrerirà, per manca de coneixença i de temps, la realització dels projectes més importants per a la ciutat. Reitero que la moció de censura no tenia cap altra objectiu que no fos el simple accés al poder i a les ànsies de manar, que alguns dels seus components deixen entreveure, de vegades amb tota nitidesa. Penso que el govern sortint ha fet una excel•lent labor, no només gestionant el dia a dia. Ha endegat quelcom de molt més important: un projecte de ciutat com mai cap altre govern municipal s’havia plantejat. Crec injust que se’ls hagi apartat del govern i tal com amb tot encert expressa el regidor d’ICV, l’amic Jesús, hagin perdut la possibilitat de continuar governant la ciutat, però en cap cas han perdut la coherència i molt menys la dignitat i la credibilitat.


No ens caldrà esperar massa. Els comicis a regidors es troben a tocar, just a una mica més d’un any. Serà llavors, quan els veïns i les veïnes, exercirem la nostra sobirania i expressarem de manera definitiva el parer sobre la moció de censura.