diumenge, 16 de maig de 2010

La possible abolició de les curses de braus en el tram final




Dilluns passat va acabar el termini de presentacions d’esmenes al projecte de llei que va impulsar una Iniciativa Legislativa Popular encaminada a l’abolició de les curses de toros. La plataforma antitaurina PROU, va recollir 180.000 signatures en favor de la prohibició de les curses braus, iniciativa que fou acceptada pel Parlament en primera instància i que ara, una vegada vençuts els tràmits legals corresponents, passarà a debat en el Parlament per la definitiva aprovació o rebuig segons quina sigui la decisió final de la cambra.


El resultat definitiu de la votació és difícil de suposar però en qualsevol cas és de preveure que serà molt ajustat. En la votació per admetre a tràmit la proposta, el PSC va donar llibertat de vot als seus diputats però pel que tinc llegit han canviat de parer i ara es manifestaran en contra de l’abolició. Aquesta mudança podria canviar el sentit definitiu de la votació i per tant la continuïtat d’aquest espectacle. Val a dir, que els socialistes proposen una seguit de mesures per “endolcir” la mort de l’animal: el trasllat en millors condicions de la bèstia fins a la plaça, que el toro i els cavalls no surtin dopats i una disposició sense concretar per tal que el toro tingui més oportunitats per ser indultat. Providències encaminades a fer-li menys penosa la mort a l’animal.


Francament no hi entenc res de res. Dedueixo, del que proposa el grup parlamentari socialista que en ocasions – molt o poc sovintejades? - el maltracte a l’animal comença força abans que entri al “ruedo”. És transportat en condicions llastimoses i fins i tot és drogat - suposo jo en benefici del torero - que així pot acomplir la “faena” sense tant de risc. ( Faig constar per evitar un possible malentès que no desitjo cap mal per al torero).
No és la primera vegada que en sento parlar d’aquests maltractaments que pateix l’animal, previs a la corrida, però mira per on ara em són confirmats. He llegit que el secretari general del PSC, el senyor José Montilla, ja ha manifestat el sentit del seu vot en favor de les “corridas” i de les mesures per evitar l’excessiu patiment de l’animal, decisió que respecto però no comparteixo. Però el senyor Montilla, avala també el seu posicionament amb un argument de clar contingut polític: “ no és el moment d’obrir un altre front (sic) amb el PSOE” diu el màxim responsable dels socialistes catalans. El que no aclareix el senyor Montilla, és la naturalesa de la discrepància amb els seus amics. Gosaria assegurar que la divergència no pot ser altra que tot l’embolic que envolta el Tribunal Constitucional i l’Estatut. M’interrogo del perquè pot molestar tant a la direcció del PSOE, que els responsables socialistes de casa nostra es vegin condicionats fins al punt de no mantenir la llibertat de vot pels seus diputats, tal com varen fer en la primera votació sobre aquest tema. Quina relació pot haver-hi entre el discurs polític i l’abolició d’un espectacle en el que un animal, és turmentat fins a la mort? On és la consistència d’uns arguments per “endolcir” la mort? Com es fa per “regular” la tortura fins a la mort d’un ésser viu? Sembla que s’han sentit veus discrepants en el propi partit a favor de l’abolició d’aquesta vergonyant i gratuïta – en el sentit de innecessària, que per la via de les subvencions passem tots per taquilla – exhibició de crueltat. D’altres persones demanen, en nom de la coherència, mantenir la llibertat de sufragi. Penso que els socialistes volen fer allò de quedar bé amb tothom i en aquest afer pretenen un funambulisme impossible, que fa venir-me a la memòria aquella paradoxa lampedusiana que ens aconsella que si volem que tot romangui igual, ens cal canviar-ho tot. Si creuen amb la conveniència per les raons que siguin – inclús les partidistes, pel temor a perdre part de la clientela – que diguin clarament que estan a favor de l’espectacle i de la seva ortodòxia però que no vulguin enganyar-nos amb arguments que no tenen cap sentit. En conclusió el que es demana és acabar amb un espectacle vergonyant que es sustenta sobre el patiment d’un animal.


Els anomenats abolicionistes però, no ho tenim del tot malament. C. i U va proposar al PSC un acord per ajornar fins al 2012 la cancel•lació de les “corrides”, proposició que el socialistes no varen acceptar. Per aquest motiu, la federació catalanista és molt possible que es decanti per acceptar la ILP o bé donar llibertat de vot als seus diputats, amb l’argument d’un patiment innecessari per l’animal i la mala imatge que donem. En el primer dels casos podríem trobar-nos amb dos blocs ben definits:ERC i ICV – que des del primer moment han defensat l’aboliment- sumarien 33 vots que afegits als 48 de C. i U. farien un total de 81 vots a favor de la derogació de la “fiesta” i a l’altra banda 54 vots que sumarien el PSC, PP i Ciutadans. En el segon supòsit – llibertat de vot dels diputats catalanistes – si 35 dels 48 parlamentaris convergents es sumessin als vots d’ERC i d’ICV sumarien 68 vots, majoria absoluta de la cambra per aprovar la llei. En ambdós casos el Parlament de Catalunya i per tant el poble català, donaria una mostra de sensibilitat vers els animals que penso seria abastament considerada i recolzada.