dimecres, 2 de juny de 2010

Israel: un estat agressor






Sis vaixells navegant per aigües internacionals, que transportaven queviures, medecines, materials per a la construcció....han estat abordats, piratejats per l’exèrcit israelià. En una acció d’una violència extrema han perdut la vida nou persones i un bon nombre han quedat ferides. Una ajuda humanitària per a un milió i mig de persones, encerclats, presoners a casa seva mateix des de fa tres anys i cal dir-ho, no només per Israel, també per Egipte.

És innegable que la iniciativa volia forçar el bloqueig a que està sotmesa l’anomenada franja de Gaza, un territori en el que hi malviuen milers de palestins en unes condicions de vida indignes i que només l’ajuda internacional fa menys penosa aquesta injustícia. Una agressió inadmissible que hauria de ser condemnada amb tota fermesa per part dels països democràtics. És intolerable que amb l’ús de la força es mantingui a tot un poble assetjat, com si ens trobéssim en plena edat mitjana sotmesos a la gana, les emfermetats,subjugats per les armes i desposseïts dels mínims drets.
He pogut llegir que els agredits han estat els militars israelites que en legítima defensa s’han vist obligats a utilitzar les armes,de boca de l’ambaixador d’Israel vaig poder escoltar que aquesta gent “ querian atacar y machacar “ a l’estat israelià, que els palestins de Gaza posen en perill l’existència d’Israel i, per tant aquest país te tot el dret a protegir-se. Que la flota portava armes per Hamas...

Arguments que no tenen cap credibilitat. Les imatges que he vist han estat de l’abordatge que han fet els militars contra la tripulació del Marvi-Marmara, el vaixell de més tonatge. Sense negar que alguns dels agredits s’hagin protegit de l’escomesa, això no justifica l’ús desproporcionat dels militars. Si el govern israelià sospitava que traginaven armes, l’exèrcit hauria pogut escorcollar els navilis sense arriscar absolutament res. Quina oposició hauria pogut fer la tripulació? Aquest pretès material bèl•lic em fa pensar amb l’armament que va “justificar” la invasió de l’Irak. I el que ja passa de mida i ofèn el sentit comú són les declaracions de l’ambaixador. Sense comentaris. Si la senyora Pilar Rahola em llegís – fet del tot improbable – segur que em titllaria d’antisemita, però en cap cas podria negar el que acabo d’escriure.

Israel te una forma de govern democràtic, sense cap dubte, en el que els ciutadans escolleixen lliurament els seus representants. Altra cosa ben diferent és el capteniment del seu govern respecte dels palestins. Democràcia també és respecte i defensa dels drets humans i aquestes polítiques agressives, militaristes, desdiuen l’autoritat moral dels seus governants. Israel, ha perdut una vegada més la batalla de l’opinió mundial, que tard o d’hora tindrà molt a veure amb el desenllaç final d’aquest conflicte.

Cal denunciar la incompetència de reacció per part de l’ONU i de la Unió Europea i dels estats sobirans d’arreu del món. Com no s’ha de condemnar una agressió d’aquesta magnitud? Com és possible deixar en mans del govern israelià – art i part en la qüestió – la investigació dels fets? On és el canvi de rumb en la política exterior dels Estats Units en aquella zona?

Cal que la comunitat internacional condemni les continuades agressions d’Israel, i que ho faci amb contundència. És necessari que els Estats Units, deixin de donar suport polític i econòmic a l’estat israelià, pressionant-lo per tal que s’acompleixin els acords de Camp David. La creació d’un estat palestí que sigui tractat d’igual a igual per Israel és una mesura imprescindible per a la solució d’aquest conflicte, que cada dia deixa a Israel més aïllat i enforteix les posicions radicals de bona part del poble palestí. La brutalitat de l’exèrcit consolida el discurs de Hamas i li dóna més força. Palestins i israelians estan abocats a trobar una solució. Si be la força es troba en el bàndol israelià, la capacitat abastament demostrada de resistència per part dels palestins, obligarà a les dues parts a cercar i trobar solucions polítiques. Europa pot jugar un paper de primera importància en aquest sentit, pot i ha de fer-ho. La pacificació a escala mundial passa necessariament per trobar solució a la complexitat política, econòmica i energètica a l’orient mitjà, però no serà possible sense la sortida a la confrontació entre Palestina i Israel.