divendres, 25 de juny de 2010

L'afer de l'Hotel del Palau i unes persones decents




En Millet i en Montull – i no és que m’oblidi de l’apel•latiu senyors- ja són a la garjola. Segurament hi romandran pocs dies, però els suficients com per podar tastar el menú que ben segur res tindrà a veure amb les ostres, caviar i menges exquisides que acostumen a manduquejar. La jutge- en aquest cas la senyora – els va enviar a la presó preventiva, entre d’altres raons, pel possible i fonamentat perill d’influir en les declaracions dels testimonis.Això és molt greu i deixa entendre que en Millet i en Montull podrien exercir pressió sobre els declarants. De quina informació disposen els engarjolats que podrien condicionar en el seu benefici les manifestacions dels compareixents? Com s’entén la promptitud en la cancel•lació de l’operació urbanística de l’Hotel del Palau que anul•la la modificació del Pla General Metropolità? Què passa amb la pèrdua de valor patrimonial- requalificat de residencial a equipament- del immoble que té la Generalitat en el carrer Ciutat amb la cantonada de la plaça de Sant Jaume? Que aquests dos pocavergonyes i confessos lladregots no han pogut perpetrar les seves malifetes sense la connivència d’altres persones, així ho palesa la decisió de la senyora jutge. De mans “untades d’oli” segur que n’hi ha moltes d’altres i serà del tot necessària la fermesa – de la que ja ha donat mostra la magistrada – per anar descabdellant la troca. Espero que no s’aturi la investigació i que s’exigeixin les responsabilitats fins la darrera de les persones involucrades, siguin les que siguin. Aquesta setmana tot just acabada, hem vist passar pel despatx de la senyora Miriam de la Rosa, alguns personatges d’una relativa “volada”- amb l’excepció del conseller senyor Castells - però he llegit que pels propers dies es preveu que siguin citats a declarar persones que exerceixen càrrecs públics de primer rang: un tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona i la Directora General del Patrimoni de la Generalitat. El senyor conseller, va defensar la tesi que el canvi de qualificació dels immobles- d’equipaments a sector hoteler- s’havia fet sempre pensant en l’interés públic, tot admetent que potser hi havia hagut alguna mancança, de la qual caldria preguntar-li a la Directora General. Que la jutge vagi fent i ja tindré l’oportunitat de tornar-ne a parlar.


Hi ha un aspecte d’aquest afer del que jo sàpiga només un diari n’ha donat informació i, que al meu entendre, val molt la pena remarcar. El senyor Daniel Jiménez Schlegl és advocat urbanista i doctor en Dret. L’any 2005 va deixar de donar classes a la universitat per passar al que ell diu “ el meu compromís social”. L’any 2007 – mireu si l’afer ve de lluny- els veïns del Casc Antic i Veïns en defensa de la Barcelona Vella, rel d’uns anònims que havien rebut, van anar a buscar-lo per si volia fer-se càrrec per intentar paralitzar el projecte de l’Hotel del Palau, per considerar que es tractava d’un negoci privat sota l’empara del tràfic d’influències. Un pla que suposava la destrucció del patrimoni històric-arquitectònic amb la supressió d’un equipament docent –les escoles dels Hermanos de la Salle – per una zona hotelera. Malgrat les 3500 signatures recollides, l’ajuntament va aprovar el 2008 el projecte inicial de modificació del Pla General Metropolità, que ara amb tantes presses han cancel•lat. Quines coses veritat?

Van presentar al•legacions a la modificació que no varen ser ateses i també un recurs davant el conseller de Cultura que també fou desestimat. El pla provisional de l’Hotel es va aprovar el 22, just el dia abans que els mossos registressin el Palau i l’aprovació definitiva es va publicar en el DOG el 28 d’octubre de l’any passat. Fou llavors- el mes de novembre - quan veien que per la via administrativa no eren atesos, que varen decidir presentar una denúncia a la fiscalia, per entendre que l’interès públic era injustificable i que el que en realitat es pretenia era fer un negoci en benefici d’uns particulars.


Sovint sóc titllat de somiatruites, pel fet de creure en general amb la honradesa i honestedat del ésser humà i malgrat que al llarg de la vida he viscut circumstàncies que m’han fet dubtar, no he canviat de parer. Comprenc que els que això diuen de mi, no ho fan pas amb cap malvolença, ans el contrari, es tracta de bons amics que em tenen la confiança suficient per expressar-ho Haig de reconèixer que d’arguments ens n’hi sobren. La cobdícia i l’ànsia del diner són cada dia més grans i per satisfer aquestes xacres- que això són- hi ha persones disposades al que sigui. D’exemples, malauradament tants com en vulguem, però aquesta bona notícia m’anima a continuar pensant que les bones persones són majoria a la nostra societat. Un grup de ciutadans han aconseguit aturar una operació fraudulenta en defensa del bé comú, cosa que hauria d’haver fet l’administració. No hem de renunciar a la nostra dignitat i sobretot no ens hem de deixar vèncer pel desànim. Aquestes persones han guanyat una batalla jurídica contra els poderosos, els de les trucades vergonyoses, els contactes polítics, les relacions de “confiança” i els tractes de favor. Sempre hi hauran fiscals i jutges honestos i per tant no hem de deixar de creure en la justícia. I també persones com el senyor Daniel Jiménez disposades a posar els seus coneixements en defensa de la justícia i la raó i que quan li varen preguntar si havia cobrat va respondre negativament però també va afegir que “l’aventura” havia estat fascinant. En conclusió, estic parlant de gent decent, que ens dóna ànims i que són com una alenada d’aire fresc no tan sols en aquests moments, sinó sempre.


++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Els veïns seran acusació popular del cas de l'Hotel del Palau. La jutge ha accedit a la demanda de l'Associació de Veïns i Veïnes del Casc Antic i a l'Associació Veïns en defensa de la Barcelona Vella per poder participar com a acusació popular en les explicacions dels testimonis que continuaran dilluns vinent. L'advocat podrà participar el proper dilluns en les declaracions del testimonis.

Una bona mesura la que ha prés la jutge per garantir el control democràtic del cas i alhora vetllar per assegurar-se que la investigació arribi al final i es depurin totes les responsabilitats, segons han manifestat les entitats.