dissabte, 3 de juliol de 2010

El futbol és un esport injust i és bo que així sigui




El gol vàlid no concedit a Anglaterra en el seu matx contra Alemanya i l’atorgat en fora de joc a l’Argentina en el partit contra un equip que ara no recordo, han reobert el debat sobre la conveniència o no de servir-se dels avenços tècnics en el món del futbol, el que podríem anomenar l’arbitratge vídeo.

Potser si que podríem determinar si la pilota ha entrat del tot, si el jugador es trobava en posició indeguda a l’hora de xutar, si un dels esportistes simulava una lesió per perdre o guanyar temps....Inclús es podria arribar a “llegir” en els llavis del futbolista l’insult a l’adversari o la manca del respecte cap el àrbitre. Els que defensen la introducció dels nous mitjans tècnics, aporten entre d’altres, l’argument que aquesta mesura ajudaria l’àrbitre en les decisions que caldria prendre i també he sentit parlar de la conveniència d’eradicar l’error del futbol, si tenim en compte la quantitat de diners que s’hi juguen.

Sóc del parer que seria una equivocació canviar les regles. Amb quins mitjans tècnics i financers es comptaria? En quines competicions i en quines divisions? En quantes ocasions s’autoritzaria a aturar el matx: tres, quatre? Caldria posar-hi un límit, altrament els partits perdrien el ritme i l’espectacle televisual que és el futbol no suporta els temps morts. Quan l’àrbitre tingues algun dubte? Només per als partits “importants”? I, en aquesta cas, qui tindria la capacitat de decidir?

Però penso que hi ha raons de més pes que les de caràcter tècnic. L’àrbitre és un ésser humà que hauria de tenir el dret a decidir i per tant també a equivocar-se. Suprimir-lo, encara que només fos parcialment per una màquina, seria privar-nos de les emocions fortes i imprescindibles a la dramatúrgia de l’espectacle. La tristesa d’una banda i l’alegria a l’altra, en funció de les errades del “papu negre”, sigui dit amb tot el respecte.

Ben segur que el futbol és un esport en ocasions injust, en el que força sovint guanya el que menys s’ho mereix, ja sigui per qüestions de l’atzar o pels desencerts arbitrals. Voler fer-lo just- el concepte de justícia em sembla agosarat parlant d’esport- seria una equivocació. L’errada és part important de la naturalesa del joc, com també ho és l’atzar o la sort. Si el joc no te dret a l’error deixa de ser un joc per passar a ser simplement una operació aritmètica. L’èxit del futbol rau en les equivocacions, i “refredar-lo emocionalment” no li faria cap favor.

I el més important de tot. L’aplicació de les tècniques visuals ens deixarien orfes i no podríem discutir de si era o no penalti, falta, fora de joc...i sempre per no posar-se d’acord, que en això s’hi troba la veritable “salseta”.