dissabte, 10 de juliol de 2010

Ja n'hi ha prou!! Cap a la "mani".





Aigua a dojo per suportar la sed, calçats i abillats com cal per millor resistir la que esperem sigui una llarga caminada, la “tropa” de casa al complet, estem a punt per anar a Barcelona a la “mani”.

És una qüestió de dignitat personal i alhora de poble, mostrar el nostre enuig pel tracte que hem rebut. En el transcurs de quasi tres centúries, se’ns ha volgut esborrar el nostre sentiment de pertinença a una història i a una cultura forjada al llarg dels segles. En ocasions, fins i tot amb la força de les armes i la darrera vegada no fa masses anys, fins al punt que encara bona part de nosaltres la recordem, encara que només sigui des de la perspectiva d’una postguerra carregada de pors. Certament que la paüra va estendre’s arreu del nostre país- som humans i no cal estranyar-se’n- però també vam saber conservar la nostra dignitat. Ni amb la violència van aconseguir ofegar les ànsies i anhels de tot un poble.

Recobrada la democràcia i amb la fonamentada esperança de veure que ens serien retornats els nostres drets – no endebades el poble català va meritar aquesta justícia siguent capdavanter en la recuperació de la democràcia – ens trobem davant d’una realitat del tot diferent. Catalunya és maltractada i menystinguda cada dia més i la sentència del TC, avala aquesta asseveració. Un veredicte que no s’ha emès des de postulats jurídics, ans el contrari, s’ha redactat en base a consideracions polítiques partidistes. Interessos político-econòmics ben allunyats dels principis democràtics volen perpetuar una situació d’injustícia que no podem acceptar.

Els ciutadans/nes de Catalunya som acusats de ser unes persones insolidàries, egoistes, en disposició d’arrabassar tot el que puguem de l’esforç d’altri. Se’ns presenta com a persones malignes, detestables i per tant també sospitoses de qualsevulla malvestat. Aquests discurs vergonyós, intencionat i el que és més greu fals- bé prou ho saben els mitjans de comunicació que el practiquen – vol justificar una situació que no podem admetre, que atempta contra la dignitat de la persona.

Ben segur que aquesta tarda, ens aplegarem multitud de persones amb diferents sensibilitats polítiques, inclús homes i dones que mai han estat interessats en els afers públics. Sortirem al carrer, exercint el dret constitucional a manifestar públicament que exigim ser respectats en el nostre honor personal i també en defensa d’una nació que ha estat i és encara avui discriminada. Ho farem amb el cap alt, amb la convicció-no de ser millor que els altres-però si amb la determinació d’acabar amb una situació injusta. Hi ha moments en la història dels pobles en els que cal dir prou i avui n’és un. Per dignitat, convicció i també pel deure que tenim com a ciutadans, la “tropa” anirà avui a la “mani”, i sense preguntar-se que passarà a partir de demà. D’això, en tot cas, en parlarem el “dia després”.