dimarts, 3 d’agost de 2010

"Platillo" de Festa Major




Sens dubte que la millor manera d’encetar el mes d’agost és amb una recepta de cuina. A la nostra vila és la Festa Major i com no pot ser altrament, posar a taula una bona menja, per a gaudi de la família i dels possibles convidats és una excel•lent idea.


De l’aviram que s’acostumava a engreixar –capons, pollastres, ànecs- per a cuinar arribada la Festa Major i altres dates assenyalades com Nadal i per a celebrar algun casori, bateig o qualsevol altra festa, se’n cuinaven diferents plats. El rostit de Festa Major, amb les cuixes dels capons o pollastres, colomins, ànec, conill i fins i tot un parell de botifarres. De fet era el plat fort i el que s’acostumava a fer el primer dia de la festa. Dels pits de l’aviram, acompanyats per un bons tall de magre de porc i de vedella se’n feien uns canelons com per llepar-s’hi els dits. També era prou apreciat el “platillo” fins al punt que per més d’un era la millor i més gustosa de les menges pròpies de la Festa. És d’aquest guisat que avui la Joana ens explicarà la manera com ella el cuina.



“Platillo de Festa Major” per a quatre persones


Ingredients:



Els “menuts”, és a dir, els colls, pedrers, potes i també els grapons i ales de l’aviram.

24 pedrers, 8 ales, 8 potes, 16 colls i 4 grapons = a l’entorn de ½ quilo per persona.

Dos fetges ( un de pollastre i un d’ànec)

2 cebes grosses

2 tomates madures

50 grams d’ametlles torrades

2 llesques de pa torrat

8 grans d’all

1 quilo de barreja de bolets

Dos iogurts d’oli d’oliva

Sal

Pebre


Elaboració:



En primer lloc caldrà socarrimar les ales, els colls i el grapó, escaldar i pelar les potes i rentar amb sal i vinagre els pedrers. Sal i pebre.

Vesarem l’oli en una cassola de ferro colat i quan sigui calent hi posarem els ingredients – també els fetges - fins al punt que quedin rossejats. Ho retirarem.

En el mateix oli hi tirarem la ceba fins a punt de caramel i tot seguit afegirem les dues tomates ratllades amb un cullerot de brou i ho deixarem coure durant uns 10 minuts.

A continuació hi posarem tota la carn menys els fetges, i passada mitja horeta hi tirarem els bolets deixant que el cuinat vagi coent-se 15 minuts més.

Entretant, en una batedora o morter farem la picada, amb les ametlles, el pa torrat, els alls i els dos fetges – cal afegir-hi un cullerot de brou per a picar-ho -. Aquesta barreja la escamparem per damunt de la cassola deixant que faci la xup-xup uns 15 minuts, per així acabar el cuinat. Sense oblidar tastar-ho per deixar-lo a punt de sal i pebre.



+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++



Es tracta d’una recepta de pagès que la Joana va aprendre de la seva mare i que acostumaven a fer quan vivien a Bellcaire. Una manera d’aprofitar l’aviram que tant havia costa d’engreixar. Parlem doncs, de capons, pollastres, ànecs i també alguna oca d’una mida que avui difícilment podríem trobar. Penseu també que la quantitat –mig quilo per persona – si tenim en compte que a banda dels pedrers la resta hi ha ben poca carn, no és excessiva.


Segurament que no agrada a tothom. Una cuixa de pollastre de pagès, mig colomí, un bon tall de magre d’ànec són del gust de més persones. Tot i així, la gent que es tenia de paladar fi, deien que el “platillo” era el més saborós dels cuinats que es feien per la festa major i en d’altres ocasions assenyalades.


Diu la Joana que aquest guisat no te una excessiva dificultat. Que en tot cas, el possible inconvenient és la durada de prop d’una hora i mitja per cuinar-lo. Però ja se sap: no fa tants anys- per be o per mal- la mesura del temps no era ni de lluny la mateixa que en tenim ara.





p.s.   el "post" estava enllestit el dia 1 al matí. Pensava que l'havia editat i ja ho veieu..fins avui no m'he adonat compte que res de res.

1 comentari:

Núria ha dit...

Això és Festa Major! Un platillo de la mare!