dijous, 9 de setembre de 2010

Anxoves en vinagre




La recepta d’avui no és gota complicada de fer. Res a veure amb els “boquerones” que ens venen al supermercat. Si us ve de gust preparar-ne quatre per tastar-les, aprofiteu ara que les anxoves són de bona mida, sempre queden més gustoses. Només conec dos peixos que com més petits són,millor sabor tenen: els sonsos i els popets. Animeu-vos i aneu fins al mercat, que això del peix blau, cal aprofitar-ho sense esperar l’endemà. Avui se’n fa una bona pesquera i pot trigar dies i més dies a tornar-hi haver, en el cas que el vulguem del que es descarrega al nostre moll. D’altres indrets, en podem trobar tot l’any.



Anxoves en Vinagre



Ingredients:



Mig quilo d’anxoves

Vinagre de vi blanc

Oli d’oliva

All, julivert, llorer, farigola i orenga

Sal i pebre





Preparació:


Netejarem les anxoves de manera que ens quedin a filets. En el fons d’una plata un xic fonda hi posarem uns quants brincs d’herbes aromàtiques trossejades, sal i pebre. Al damunt d’aquest “llit” d’herbes hi posarem una capa dels filets. Hi tirarem més herbes, sal i pebre i les cobrirem de vinagre. Podem posar tantes capes de filets com vulguem. Ho deixarem macerar per espai de 24 hores. Després escorrirem el vinagre i el substituirem per l’oli d’oliva fins que les anxoves quedin cobertes del tot. Les posarem a la nevera i les servirem amb all i julivert picat que escamparem pel damunt. Tindrem la precaució de treure-les una estona abans de menjar-les, per tal que agafin la temperatura ambient.


Aquesta recepta es pot elaborar amb altres peixos com la tonyina, el bonítol i el verat. En aquests casos cal tenir en compte que, com que aquests peixos són més aviat grossos, els congelarem prèviament per poder-los tallar a trocets ben prims, operació que farem preferiblement amb una màquina de tallar embotits.







++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++



Tot i que qualsevol peix pot fer-se amb aquesta recepta, la Joana és del parer que el peix blau ( anxoves, sardines, verats, tonyina, bonítol, peix espasa...) són els més idonis per elaborar d’aquesta manera.

El concepte de peix blau és degut a la quantitat de greix que contenen els músculs de determinats peixos, entre el cinc i l’onze per cent, que és el que li dóna el color. Els peixos anomenats blancs no arriben al 5%, i en molts caos ni tan sols a l’1%, com és el cas del lluç amb només un 0,4% de greix. La màxima quantitat de matèria grassa la tenen a la primavera, que és quan sardines i verats són més saborosos. Des de ben entrat el mes de maig fins a finals d’estiu les sardines a la brasa es poden coure amb un simple rajolí d’oli.

A Sant Feliu i a bona part de la Costa Brava, no diferenciem el nom d’aquest peix. Fresc o confitat li donem el mateix nom:anxova. En d’altres indrets el peix tot just pescat rep el nom de seitó i una vegada manipulat és conegut com anxova.