diumenge, 26 de setembre de 2010

Tots ens hi jugem molt





L’agressió que representa la reforma laboral que el govern ha legislat en contra dels interessos de la classe treballadora, justifiquen sobradamente la vaga convocada pel proper dimecres. No és la meva intenció desgranar l’articulat que contempla aquesta llei, que tots hem tingut l’oportunitat de conèixer pels mitjans de comunicació.

Però si, que el que modestament vull aportar, són unes reflexions de caire general, per denunciar les polítiques econòmiques neoliberals del PSOE - amb la col•laboració de C. i U – que vulneren els drets socials i laborals dels treballadors amb l’excusa de la crisi econòmica i les imposicions dels mercats. Amb aquest subterfugi intenten justificar unes mesures que no només van en contra de la classe treballadora, sinó que també afecten al conjunt de la societat. Ningú resta al marge d’aquestes retallades que tot just acaben de començar i que poden tenir continuïtat amb les noves disposicions que el govern assajarà d’imposar-nos en el camp de les jubilacions. El gir antisocial que ha fet el govern de Rodríguez Zapatero en política econòmica posa en perill els serveis públics com són l’educació, la sanitat, l’habitatge i el conjunt de serveis socials propis de l’Estat del Benestar. Els nostre fills i néts tindran un sistema educatiu més precaritzat, amb menys inversió pública, tot i que el PSOE ens fa el discurs que la formació és imprescindible per canviar el model productiu. Les llistes d’espera en el servei públic de la salut creixeran degut a les retallades pressupostàries i patirem la insuficiència de recursos humans i materials. Les polítiques públiques en el camp de l’habitatge aniran minvant i empitjorarà l’accés a la vivenda dels joves i, en definitiva, primarà la capacitat econòmica de l’individuo per damunt dels drets comuns. Ens volen imposar un sistema econòmic en el que els interessos dels mercats siguin prioritaris, la qual cosa revertirà en un model de marcada injustícia social. Els mateixos que s’han beneficiat del model especulatiu, les grans empreses i els bancs, reclamen ara aquestes retallades, d’estrènyer-se el cinturó, a la majoria, ja siguin treballadors, autònoms o petites empreses. Estem pagant la crisi els que no en som responsables, entretant els que varen provocar-la s’embutxaquen grans beneficis com si res hagués passat.

Per dignitat amb nosaltres mateixos hem de manifestar públicament el rebuig a unes polítiques antisocials que posen perill els drets laborals i socials que tants sacrificis van costar assolir. Prop de dos-cents anys de lluita de la classe treballadora – socialistes, anarquistes, comunistes i persones compromeses, han pugnat per unes lleis que avui es troben en perill que ens siguin arrabassades. Ens trobem davant d’una possible regressió, de pèrdua del que s’ha guanyat en el passat, que avui ens volen prendre i que si no som capaços de defensar tindrem molt difícil recuperar. Són vergonyosos les escomeses contra els sindicats, amb l’afany de desprestigiar-los tot s’hi val, fins i tot exigir-ne l’abolició, en base a una pretesa sagnia econòmica. Només cal desemmascarar les persones que fan aquest discurs per veure que en bona part són els mateixos que troben “curta” la reforma laboral i que representen les forces econòmiques que pretenen imposar-nos mesures per tal de continuar dirigint un model laboral, social i polític que els asseguri el control del país.

La por i també el desànim han porta moltes persones a la resignació acceptant que no hi ha altra sortida a aquesta crisi econòmica. Això no és cert, hi ha alternatives per superar aquesta situació d’una manera més justa, sense que hagin de pagar els més febles. No ens enganyem, caldrà lluitar amb totes les forces i plantar cara. Dimecres hem de dir no i rebel•lar-nos democràticament i pacíficament exercint el dret de vaga, per expressar-li al govern que no estem disposats a perdre el que tants esforços va costar. Els governs de Felipe González i d’Aznar, van veure’s obligats a retirar una reforma laboral que volien imposar, tot i que el senyor Zapatero ens fa saber que no hi haurà rectificació amb independència de l’assistència a la vaga.. També ho digueren González i Aznar. Res estar perdut si som la majoria i el govern ens haurà d’escoltar.

Vaga no en podré fer- què més voldria! – amb 73 anys encara dono un cop de mà quan cal i aniré a la “feina” com cada dia a Santa Cristina, amb la Sònia, que ella si que no anirà a treballar. A la tarda cap a Girona a la “mani”. No ens deixem atrapar pel desànim i posem cada un/a el granet de sorra en defensa dels nostres drets. Els miners d’Astúries i els treballadors francesos ens donen l’exemple del que cal fer. És tota Europa que ha de mobilitzar-se i dir prou a la injustícia social.