dimarts, 12 d’octubre de 2010

Benvinguts minaires!!





Sembla que avui a la matinada tot estarà a punt per alliberar els 33 miners xilens, que es troben atrapats des de fa tant temps. La meva alegria per la recuperació d’aquestes persones i la satisfacció que tindran quan puguin abraçar-se amb els seus familiars.

Els mitjans de comunicació – pel que jo he pogut veure – ens han anat explicant tota l’experiència que han hagut de passar aquestes persones i els esforços que s’han fet des de l’exterior, per tenir preparades el més aviat que han pogut les condicions per recuperar-los. Si no ho recordo malament, de bon principi es parlava que caldria esperar fins al mes de desembre. Sortosament s’ha aconseguit escurçar el termini i els miners podran retornar a la normalitat força abans.

Aquests darrers dies, les notícies han anat prenen un aspecte, que al meu entendre, més aviat tenien un contingut sorprenent i que en cap mesura ajudaven a millor entendre el que passava. Francament, he tingut la sensació, que el que estava passant, era aprofitat per alguns mitjans per fer-ne un ús indegut. En bona mesura, aquest fet, d’un patiment extrem per part dels afectats i de llurs famílies, l’han aprofitat alguns personatges en benefici propi. Avui, he arribat a llegir, que la pressió d’alguns mitjans de comunicació, pot arribar a ser tan expressa, que caldrà preparar els miners amb l’ajuda de psicòlegs. M’agradaria equivocar-me, però molt em temo, que bona part d’aquest final sigui una mena de parafernàlia, en benefici dels interessos d’alguns mitjans, que per damunt de qualsevol consideració, només tenen en compte els seus beneficis.

Al llarg de tota aquest lamentable fet, he trobat a faltar, els comentaris o explicacions que penso haurien d’haver donat els propietaris de l’explotació. En cap moment he sentit res d’aquesta part. Abans d’escriure aquestes ratlles, he procurat buscar informació sobre el sector miner a Xile. Tot el que he trobat, fa referència a la manca de control per part del govern. Els accidents són corrents en aquell país. La desídia i l’abandonament dels deures que tenen els responsables del govern respecte d’aquest sector, permeten les condicions lamentables de treball que han de suportar els miners. Responsabilitats i justícia és el que cal per acabar amb fets que posen en perill la vida de tantes persones. Tampoc n’he pogut sentir ni una paraula sobre aquesta qüestió, el silenci més absolut. Això si, la desfilada oficial hi ha sigut cada dia.

Itziar, Mercè i Lurdes




Itziar González, Mercè Massa i Lurdes Conesa. Quina relació poden haver mantingut aquestes tres persones? La regidora, la gerent i l’arquitecte de la barriada de Ciutat Vella, que en defensa de la legalitat i dels interessos de la majoria de la població, varen rebre extorsions i amenaces, per oposar-se a actuacions delictives i acabar amb les corrupcions en la concessió de llicències urbanístiques indegudes.

Barcelona no és la Itàlia del sud, amb la màfia que extorsiona i condueix cap on vol les decisions polítiques i també fiscals que li convenen. Però el que ha passat amb aquestes tres persones ben poc es diferencia dels mètodes propis d’aquella delictiva organització.

Tot va començar, poc després de la presa de possessió per part de la senyora González del càrrec de regidora del districte. Les amenaces començaren poc després d’uns canvis que va fer la senyora González en el personal de la regidoria i de la recol•locació del cap del departament de llicències i inspeccions – l’enginyer senyor Quílez – i del director de serveis tècnics senyor Lozano. Aquests dos personatges i molt expressament el senyor Quílez que emetia informes pel districte, ja ha estat a la presó i està acusat de formar part d’aquesta trama i els Mossos consideren que les amenaces patides per les tres dones responen a una estratègia d’intimidació presumptament protagonitzada per l’enginyer. La jutge ha avalat l’escorcoll policial i Quìlez és investigat per la justícia per la possible concessió de falses llicències. També s’investiguen les gravacions telefòniques realitzades a Quìlez i els DVD del disc dur del seu ordinador quan els Mossos registraren el seu despatx el 31 de març de 2009. Els Mossos d’Esquadra afirmen en un escrit –datat el mes d’agost de 2009 - adreçat a la jutge Elisabet Castelló – encarregada de l’afer de l’Hotel del Palau – que de la investigació se’n després clarament que no es tracta d’unes amenaces aïllades, sinó que existeix un procés d’extorsió amb la intenció de pressionar i desestabilitzar el personal de l’actual conselleria de Ciutat Vella. Afegeix l’informe policial que els autors de les amenaces haurien vist perjudicats els seus interessos econòmics, així com la dilatació o denegació de llicències.

Les intimidacions verbals van començar el mes de juny de 2008 i la primera d’aquestes persones que la va patir fou l’arquitecte tècnica del districte, Lourdes Conesa. Trucades telefòniques a casa seva durant la nit, en les que se li recomanava abandonar el càrrec públic sota l’amenaça de que si no ho fes, tindria problemes. De les trucades telefòniques, l’onze de novembre de 2008, la senyora Conesa va rebre un sobre en el seu domicili, reivindicant les trucades i amb una fotografia del seu domicili. El 30 de novembre va abandonar el càrrec i va anar-se’n a un altre districte. Dos mesos més tard va rebre una carta d’agraïment: “ Lourdes como has hecho lo que se te recomendó, el peligro que tenias ha pasado. Puedes andar totalmente tranquila y no te va a ocurrir nada en absoluto. Gracias por tu colaboración”.

El mateix dia – 11 de setembre – van començar també les amenaces contra la gerent del districte, la senyora Mercè Massa. En una llarga carta de dues pàgines, se l’amenaça de mort si no abandona el càrrec i deixa de signar acords referits a la denegació de llicències. Els Mossos destaquen que aquestes amenaces coincideixen amb l’absència de la senyora González, degut a una infermetat. La senyora Massa, continua a la feina, ara sota la direcció de la nova regidora, la senyora Assumpta Escarp.

Les persones que redacten les cartes coneixen la vida personal de les dones. Són tremendament dures amb la senyora González, a la que el 23 de juliol de 2009, li envien una carta amb tota mena d’insults i burlant-se de l’enfermetat que està passant. A la carta es parla d’eliminar-les, a ella i a la seva “ amiga Mercè”, en referència a la gerent. Mesos més tard, el domicili de la regidora és assaltat i els lladres s’emporten el seu ordinador. Al final Itziar és dóna per vençuda, però va ser per la qüestió de l’Hotel de Palau.



Sovint sentim notícies, que ens semblen impròpies del país en el que vivim. Com és possible, que puguin passar fets d’aquesta magnitud, que deuen afectar amb tanta gravetat a unes persones que procuren fer el seu treball amb dignitat? Tanta ànsia de diners hi ha, que poden portar unes persones a amenaçar de mort, només per enriquir-se? Què ha passat en un país que no fa masses anys va donar un pas endavant, que ens havia de portar a la majoria d’edat democràtica? Com s’entén que aquestes dones hagin hagut de suportar aquest mal viure, sense que els màxims responsables de l’ajuntament – les persones que lliurament el poble va escollir – s’hagin pronunciat sobre l’afer? És que no en sabien res? No hi varen donar la importància que una qüestió com aquesta hauria d’haver merescut? Què ha passat en realitat? Tot dóna molt per pensar-hi, fins al darrer dels supòsits que ens puguem preguntar.


Una vegada més, després de la inoperància del poder legislatiu i executiu de l’ajuntament de Barcelona, els ciutadans haurem de confiar amb la justícia. A les mans de la senyora Elisabet Castelló, queda l’esclariment dels fets ocorreguts i les responsabilitats que se’n derivin, fins on calguin. Ningú ha de quedar al marge d’uns fets ignominiosos que han de merèixer el càstig que correspongui.


No vull finir aquestes ratlles, sense donar les gràcies a aquestes tres persones. Han demostrat la seva qualitat ètica i també a tantes altres persones anònimes, que cada dia fan del seu treball un servei públic.

dijous, 7 d’octubre de 2010

Tarta de Núvols






                                                                                                                                                                                                                           
Volia fer una tarta especial pel tercer aniversari de la nostra filla Sara. Havia sentit parlar del fondant de núvols, vaig posar mà al teclat per trobar més informació a la xarxa. Vaig llegir i llegir i vaig arribar a la conclusió de que no tenis massa temps per disposar. Com sol passar anava d’una pàgina a l’altra fins que vaig arribar a mundodelareposteria.es. Va ser com entrar a la cova d’Alí Babà. Tot el que necessitava ho tenia a la meva disposició. Vaig descobrir les pastes Ballina, la de mollejar i la de cobrir tartes. Vaig comprar uns colorants Wilton i un tallabrases en forma de flor. Vaig preparar un bescuit amb xocolata i vaig farcir-lo amb una crema de mantega i una mica de melmelada de gerd. Calia tenyir la pasta per mollejar i vaig embolicar-ho tot en film transparent. A la tarda vaig fer les flors i com que vaig veure que la pasta era tan mollejable, vaig atrevir-me a posar-hi unes marietes. Vaig tapar-ho també amb un film. L’endemà vaig començar a muntar la tarta. Primer vaig cobrir-la amb el fondant de sabor de xocolata i al damunt vaig posar-hi les flors. Amb un pincell empapat amb una mica d’aigua va ser ben senzill enganxar-les. M’ho vaig passar bé i la recompensa no va tenir preu. Veure la cara de la meva filla i que me preguntés si allò tan bonic podia menjar-se...Tan li va agradar que li vaig preparar uns mulfins amb la mateixa cobertura per portar-los a l’escola. Fou genial!!!.





Sònia Pujol.



diumenge, 3 d’octubre de 2010

Eleccions

Eleccions al Brasil després de vuit anys de govern del senyor Lula da Silva. Un període prou ben aprofitat que ha fet que aquell país avanci cap una realitat millor. Per avui són tres les candidatures més importants que es presenten als comicis. El Partit dels Treballadors amb Dilema Rousseff com a cap de llista, José Serra que presideix el partit socialdemòcrata i Marina Silva en representació d’una candidatura ecologista.



La senyora Rousseff, la seguidora de Lula da Silva, és la més ben situada per guanyar les eleccions. Caldrà saber si ho aconseguirà a la primera volta o caldrà passar per un segon envit. El senyor Lula da Silva ha fet un treball molt important en aquell país i també ha mantingut unes relacions amistoses i respectuoses amb els altres països de l’Amèrica del Sud. Diria que ha sabut – en aquests darrers anys – conservar amb els dirigents d’altres nacions, propostes ben assenyades encaminades a la millora de la gent més necessitada d’aquella zona. Desitjar-li a la senyora Roussett el millor en benefici de la majoria de la gent d’aquell país.



Molt més a prop de casa tenim unes altres eleccions. Aquelles que en diem primàries i que serveixen per designar el candidat d’una proposta per uns propers comicis. A la comunitat autònoma de Madrid, el partit socialista, tria avui la persona que encapçalarà la llista per les properes eleccions autònomes. Dos són els candidats que s’han ofert: el secretari del PSM, el senyor Tomás Gómez i l’actual ministra de sanitat la senyora Trinidad Jiménez. En el seu moment el secretari general del partit socialista espanyol, el senyor Rodríguez Zapatero, va mantenir una conversa amb el senyor Gómez, en la que li va indicar la conveniència de permetre que fos la senyora Jiménez, la cap de llista per les eleccions. Les anàlisis que havien fet els màxims dirigents estatals del PSOE, indicaven la necessitat que fos la senyora ministra que dirigís l’oferta socialista, que a l’entendre de la direcció oferia millors oportunitats per guanyar-li la presidència a la senyora Aguirre. El senyor Gómez, no va atendre la petició del secretari general, i avui doncs es celebren les eleccions primàries per escollir la persona que ha de presidir l’opció socialista.



Divuit mil persones – la militància socialista a la comunitat de Madrid – tindran avui l’oportunitat de fer la tria. Si el senyor Gómez - que no representa la voluntat del senyor Zapatero- guanyés la comesa, podria representar una situació difícil pel senyor Zapatero en l’àmbit del PSOE? Sóc del parer que una derrota de la senyora Jiménez, seria un malversament de la preferència del senyor Zapatero, que donades les circumstàncies que avui està passant, podrien començar a condicionar la seva condició en el registre de secretari general del PSOE. Si així fos, no ho veuríem d’avui per demà, però la pèrdua de l’envit, tindria conseqüències pel senyor Zapatero. Aquest matí he sentit dir que la diferència seria escassa però jo penso que no serà així i que la senyora Jiménez guanyarà les primàries.

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Comunicat d'Iniciativa per Catalunya - Esquerra Alternativa




ICV-EUiA de Sant Feliu contrària a la paralització de les obres de reforma de l’Escola Municipal de Música





Des del grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols volem mostrar la nostra oposició a la paralització de les obres de la reforma de l’Escola Municipal de Música, una mostra més de la política de retallades en aspectes socials i educatius que està portant a terme el govern municipal.

El passat dijous, amb el silenciós, però inestimable suport del regidor Pere Luque es va ratificar un decret d’alcaldia per destinar la subvenció de més de 170.000 € del PUOSC de 2010 de l’Escola de música a les obres del mercat. Aquesta subvenció cobria el 50% de les obres d’adequació i modernització de l’EMM, la resta era d’aportació municipal, i ja estava prevista al pressupost d’inversions d’enguany.

Les reformes a l’EMM, llargament reivindicades pels pares, mares i usuaris del centre, anaven destinades a resoldre temes de seguretat, d’accessibilitat dels alumnes amb la instal•lació d’un ascensor com també reformes destinades a l’adequació dels lavabos o la insonorització de les aules per evitar les molèsties al veïns, entre d’altres, per un total de més de 350.000 €. Actualment a l’escola cursen estudis uns 400 alumnes de Sant Feliu i els seus entorns.

La decisió de demanar al PUOSC l’ajut per aquestes reformes es va prendre per part del govern anterior (PSC, TSF, ERC i ICV) i va ser ratificada per unanimitat en un ple de finals de 2007. No deixa de sobtar aquest traspàs de capital d’una obra a una altra, més, quan l’exregidor de comerç i mercats i ara actual alcalde, Sr. Motas ha estat afirmant des de fa mesos que el finançament de les obres del mercat ja estaven cobertes al 100 %.

Ens trobem, un cop més, davant d'una desició errònia i erràtica, d’un equip que s'esforça a demostrar la seva incapacitat per gestionar amb eficàcia els projectes heretats - o millor apropiats - del govern que va foragitar. Des del grup municipal d’ICV-EUiA de Sant Feliu lamentem aquesta decisió, que en el millor dels casos, (si hem de fer cas a les paraules del portaveu del govern), retrasarà com a mínim un any les obres previstes a l'Escola de Música. També veiem amb preocupació el perillós gir que l'actual Alcalde està prenent pel que fa a la sensibilitat amb tot alló relacionat amb la temàtica social, alhora que li demanem una profunda reflexió respecte a la seva actitud excesivament arrogant i personalista a l'hora d'admistrar la gestió municipal.