dimarts, 12 d’octubre de 2010

Benvinguts minaires!!





Sembla que avui a la matinada tot estarà a punt per alliberar els 33 miners xilens, que es troben atrapats des de fa tant temps. La meva alegria per la recuperació d’aquestes persones i la satisfacció que tindran quan puguin abraçar-se amb els seus familiars.

Els mitjans de comunicació – pel que jo he pogut veure – ens han anat explicant tota l’experiència que han hagut de passar aquestes persones i els esforços que s’han fet des de l’exterior, per tenir preparades el més aviat que han pogut les condicions per recuperar-los. Si no ho recordo malament, de bon principi es parlava que caldria esperar fins al mes de desembre. Sortosament s’ha aconseguit escurçar el termini i els miners podran retornar a la normalitat força abans.

Aquests darrers dies, les notícies han anat prenen un aspecte, que al meu entendre, més aviat tenien un contingut sorprenent i que en cap mesura ajudaven a millor entendre el que passava. Francament, he tingut la sensació, que el que estava passant, era aprofitat per alguns mitjans per fer-ne un ús indegut. En bona mesura, aquest fet, d’un patiment extrem per part dels afectats i de llurs famílies, l’han aprofitat alguns personatges en benefici propi. Avui, he arribat a llegir, que la pressió d’alguns mitjans de comunicació, pot arribar a ser tan expressa, que caldrà preparar els miners amb l’ajuda de psicòlegs. M’agradaria equivocar-me, però molt em temo, que bona part d’aquest final sigui una mena de parafernàlia, en benefici dels interessos d’alguns mitjans, que per damunt de qualsevol consideració, només tenen en compte els seus beneficis.

Al llarg de tota aquest lamentable fet, he trobat a faltar, els comentaris o explicacions que penso haurien d’haver donat els propietaris de l’explotació. En cap moment he sentit res d’aquesta part. Abans d’escriure aquestes ratlles, he procurat buscar informació sobre el sector miner a Xile. Tot el que he trobat, fa referència a la manca de control per part del govern. Els accidents són corrents en aquell país. La desídia i l’abandonament dels deures que tenen els responsables del govern respecte d’aquest sector, permeten les condicions lamentables de treball que han de suportar els miners. Responsabilitats i justícia és el que cal per acabar amb fets que posen en perill la vida de tantes persones. Tampoc n’he pogut sentir ni una paraula sobre aquesta qüestió, el silenci més absolut. Això si, la desfilada oficial hi ha sigut cada dia.