dimarts, 12 d’octubre de 2010

Itziar, Mercè i Lurdes




Itziar González, Mercè Massa i Lurdes Conesa. Quina relació poden haver mantingut aquestes tres persones? La regidora, la gerent i l’arquitecte de la barriada de Ciutat Vella, que en defensa de la legalitat i dels interessos de la majoria de la població, varen rebre extorsions i amenaces, per oposar-se a actuacions delictives i acabar amb les corrupcions en la concessió de llicències urbanístiques indegudes.

Barcelona no és la Itàlia del sud, amb la màfia que extorsiona i condueix cap on vol les decisions polítiques i també fiscals que li convenen. Però el que ha passat amb aquestes tres persones ben poc es diferencia dels mètodes propis d’aquella delictiva organització.

Tot va començar, poc després de la presa de possessió per part de la senyora González del càrrec de regidora del districte. Les amenaces començaren poc després d’uns canvis que va fer la senyora González en el personal de la regidoria i de la recol•locació del cap del departament de llicències i inspeccions – l’enginyer senyor Quílez – i del director de serveis tècnics senyor Lozano. Aquests dos personatges i molt expressament el senyor Quílez que emetia informes pel districte, ja ha estat a la presó i està acusat de formar part d’aquesta trama i els Mossos consideren que les amenaces patides per les tres dones responen a una estratègia d’intimidació presumptament protagonitzada per l’enginyer. La jutge ha avalat l’escorcoll policial i Quìlez és investigat per la justícia per la possible concessió de falses llicències. També s’investiguen les gravacions telefòniques realitzades a Quìlez i els DVD del disc dur del seu ordinador quan els Mossos registraren el seu despatx el 31 de març de 2009. Els Mossos d’Esquadra afirmen en un escrit –datat el mes d’agost de 2009 - adreçat a la jutge Elisabet Castelló – encarregada de l’afer de l’Hotel del Palau – que de la investigació se’n després clarament que no es tracta d’unes amenaces aïllades, sinó que existeix un procés d’extorsió amb la intenció de pressionar i desestabilitzar el personal de l’actual conselleria de Ciutat Vella. Afegeix l’informe policial que els autors de les amenaces haurien vist perjudicats els seus interessos econòmics, així com la dilatació o denegació de llicències.

Les intimidacions verbals van començar el mes de juny de 2008 i la primera d’aquestes persones que la va patir fou l’arquitecte tècnica del districte, Lourdes Conesa. Trucades telefòniques a casa seva durant la nit, en les que se li recomanava abandonar el càrrec públic sota l’amenaça de que si no ho fes, tindria problemes. De les trucades telefòniques, l’onze de novembre de 2008, la senyora Conesa va rebre un sobre en el seu domicili, reivindicant les trucades i amb una fotografia del seu domicili. El 30 de novembre va abandonar el càrrec i va anar-se’n a un altre districte. Dos mesos més tard va rebre una carta d’agraïment: “ Lourdes como has hecho lo que se te recomendó, el peligro que tenias ha pasado. Puedes andar totalmente tranquila y no te va a ocurrir nada en absoluto. Gracias por tu colaboración”.

El mateix dia – 11 de setembre – van començar també les amenaces contra la gerent del districte, la senyora Mercè Massa. En una llarga carta de dues pàgines, se l’amenaça de mort si no abandona el càrrec i deixa de signar acords referits a la denegació de llicències. Els Mossos destaquen que aquestes amenaces coincideixen amb l’absència de la senyora González, degut a una infermetat. La senyora Massa, continua a la feina, ara sota la direcció de la nova regidora, la senyora Assumpta Escarp.

Les persones que redacten les cartes coneixen la vida personal de les dones. Són tremendament dures amb la senyora González, a la que el 23 de juliol de 2009, li envien una carta amb tota mena d’insults i burlant-se de l’enfermetat que està passant. A la carta es parla d’eliminar-les, a ella i a la seva “ amiga Mercè”, en referència a la gerent. Mesos més tard, el domicili de la regidora és assaltat i els lladres s’emporten el seu ordinador. Al final Itziar és dóna per vençuda, però va ser per la qüestió de l’Hotel de Palau.



Sovint sentim notícies, que ens semblen impròpies del país en el que vivim. Com és possible, que puguin passar fets d’aquesta magnitud, que deuen afectar amb tanta gravetat a unes persones que procuren fer el seu treball amb dignitat? Tanta ànsia de diners hi ha, que poden portar unes persones a amenaçar de mort, només per enriquir-se? Què ha passat en un país que no fa masses anys va donar un pas endavant, que ens havia de portar a la majoria d’edat democràtica? Com s’entén que aquestes dones hagin hagut de suportar aquest mal viure, sense que els màxims responsables de l’ajuntament – les persones que lliurament el poble va escollir – s’hagin pronunciat sobre l’afer? És que no en sabien res? No hi varen donar la importància que una qüestió com aquesta hauria d’haver merescut? Què ha passat en realitat? Tot dóna molt per pensar-hi, fins al darrer dels supòsits que ens puguem preguntar.


Una vegada més, després de la inoperància del poder legislatiu i executiu de l’ajuntament de Barcelona, els ciutadans haurem de confiar amb la justícia. A les mans de la senyora Elisabet Castelló, queda l’esclariment dels fets ocorreguts i les responsabilitats que se’n derivin, fins on calguin. Ningú ha de quedar al marge d’uns fets ignominiosos que han de merèixer el càstig que correspongui.


No vull finir aquestes ratlles, sense donar les gràcies a aquestes tres persones. Han demostrat la seva qualitat ètica i també a tantes altres persones anònimes, que cada dia fan del seu treball un servei públic.