divendres, 19 de novembre de 2010

Blindatge de les festes dels correbous





A mitjans del mes de juliol el Parlament prohibia les curses de toros. Una mesura crec que molt ben encertada en defensa de la dignitat d’aquests animals, que són maltractats fins a la mort a les places de braus. La suma dels vots d’ERC, C. i U i Iniciativa per Catalunya van possibilitar la presa d’aquesta mesura. PSC – amb l’excepció de tres diputats si no ho recordo malament – PP i Ciutadans van mostrar el seu suport a la continuació de les corrides.



Dos mesos més tard, la majoria dels nostres diputats i diputades, blinden una llei per protegir els correbous. Les diferencies principals entre les curses de toros i les festes tradicionals dels correbous, a l’entendre dels que votaren a favor de la norma, són entre d’altres, que no hi la mort de l’animal, que no es tracta d’un negoci, que és una tradició molt arrelada a les Terres de l’Ebre i que aquesta llei dóna protecció als animals.



Afirmen que l’animal no és sacrificat – certament és així – però no gosen assegurar que la pobre bestiola no és maltractada. Penso jo, que tenir un animal amarrat amb unes cordes, amb unes teies enceses damunt les banyes mentre la cera s’escola sobre els ulls, amb l’utilització de bastons i punxes, no deu ser un exemple de bon tracte. També val la pena significar, que quan arriben les festes tradicionals, els bous són traginats d’un poble a l’altre, per ser els “protagonistes” de la diversió. El mal tràngol no el pateixen només una vegada. Reconeixent que els diners no corren amb tanta volada com en les curses braus, que l’espectacle és gratuït, no oblidem que els ajuntaments hi dediquen algun diner. Cal també recordar, que una de les raons que proposaven els defensors de les festes dels toros, era la tradició i fins i tot la cultura de l’espectacle. Aquestes proposicions van ser rebutjades en bona part pels mateixos diputats/des, que ara han votat a favor de la llei dels correbous, amb l’argument de ser una tradició molt afermada. Tampoc arribo a copsar la protecció que aquesta llei pugui atorgar als animals, si se’ls fa passar per aquests mals moments.



A proposta de C. i U. blinden una llei – la dels correbous – amb el suport de tots els grups parlamentaris, amb l’excepció d’Iniciativa per Catalunya què és l’única força política que manté la coherència amb el que va expressar respecte de la Fiesta Nacional. Com s’explica que C. i U. i ERC voten en contra de les curses de toros i ara donen suport a una llei que blinda els correbous? Com poden defensar aquests diputats/es aquest canvi de parer? És que no recorden aquestes persones el que varen haver d’escoltar, quan els defensors de les curses de toros, els retreien que havien votat a favor de la supressió, no en defensa dels drets dels animals, sinó en contra d’un espectacle d’arrels espanyoles? Considero que hi ha bona part d’hipocresia política eliminant les curses de braus i poc més tard blindar els correbous i també un intent de “ fer-se perdonar “ per l’electorat a quatre dies de les eleccions. I del debat sobre l’aspecte identitàri potser també caldria dir-ne quelcom.



És indubtable que en els correbous no hi ha la mort de l’animal, no és executat. Però no és menys veritat que els animals tenen basarda al foc, que són menystinguts i vexats en nom d’un entreteniment que desdiu el respecte i la dignitat que es mereixen i que nosaltres hem de defensar.



Penso que tot i tractar-se d’un tema “menor”, si tenim en compte els greus problemes que tenim damunt, caldria treure’n una reflexió. La serietat i la formalitat haurien de ser sempre presents en els nostres càrrecs públics. En aquest cas concret, penso que bona part dels nostres diputats i diputades, no van ser conseqüents i varem manifestar-se en contradicció amb els raonaments que havien defensat poques setmanes abans. Em sap greu, que part del nostre Parlament hagi “ensenyat les orelles”, fet que ha permès la crítica d’aquells que de simpatia i afecció al nostre país, no en tenen gota.