dissabte, 11 de desembre de 2010

Rafael Patxot i Jubert




Més sovint del que ens pensem desconeixem persones i fets del nostre entorn més proper. Aquesta circumstància vaig viure-la no fa masses dies, mercès a una sortida al Montseny, organitzada pel Museu d’Història de la Ciutat. Ben segur que era sabedor d’un ciutadà de Sant Feliu, el senyor Rafael Patxot, però ben poc coneixia de la seva persona. De llur afecció per l’astronomia i la meteorologia si que ho sabia i en més d’una ocasió m’havia aturat a contemplar la façana de la seva casa, on avui hi ha la Cambra de Comerç. Indret on encara recordo que hi havia hagut l’ajuntament, quan s’estava bastint l’actual consistori que havia sigut enrunat per un bombardeig.

El senyor Rafael Patxot i Jubert va néixer a Sant Feliu l’any 1872 i va morir a Ginebra el 1964. La família Patxot, de nissaga occitana, va dedicar l’activitat familiar a la fabricació de taps de suro, origen de la fortuna del llinatge. L’avi del nostre personatge fou alcalde de la vila i el seu pare una persona molt ben dotada per la música. Rafael Patxot va estudiar a Barcelona i després a París i ampliar els seus coneixements a Londres i Cambridge. Aquests estudis a l’estranger van formar-lo com a científic, però fou a l’Anglaterra victoriana on es determinà ideològicament.

L’any 1894, es casa amb la seva parenta Lluïsa Rabell. Del matrimoni en nasqueren tres filles: Montserrat, Maria i Concepció. Les dues primeres moriren en plena joventut, però ens cal retenir la Maria, que donarà el nom a la Masia Mariona. La primera manifestació de Patxot fou científica, quan només amb vint-i-quatre anys va dotar-se d’un observatori astronòmic instal•lat a Sant Feliu. Cap a l’any 1900 la família Patxot va deixar Sant Feliu i anar a viure a Barcelona, on Rafael va col•laborar amb el seu sogre – comerciant amb Sudamèrica – i és llavors quan Patxot estableix un profund intercanvi amb el món intel•lectual modernista i comença a exercir els seus mecenatges, que porten a considerar-lo el més important protector del que ell deia amb ironia “beneficència intel•lectual”. No és pas la meva intenció fer una exposició de les activitats que va sufragar el senyor Patxot, però si mencionar-ne dues, que, al meu entendre, caracteritzen clarament l’estima que tenia cap el seu país.

L’any 1919 Rafael Patxot es fa càrrec, com a marmessor, de l’herència de la seva cunyada Concepció Rabell, vídua i sense fills d’un acabalat indià. D’acord amb el testament Patxot tenia l’absoluta llibertat per administrar els bens de l’herència. Constituí la fundació Concepció Rabell i Cibils, que li va permetre ampliar el seu mecenatge amb dues iniciatives encaminades a la preservació del patrimoni de la nostra cultura popular: l’Estudi de la Masia Catalana i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

La masia és part de la història de Catalunya. Pertany al món rural mediterrani, neix a l’època medieval, ha anat evolucionant i amb el desenvolupament de la societat industrial, es trobava en certa manera en perill d’extinció. Per això, en el primer quart del segle passat, un grup d’estudiosos van creure oportú aprofundir en el seu coneixement. El senyor Patxot, va entendre aquesta preocupació i l’any 1923, la col•laboració entre el Centre Excursionista de Catalunya i la Fundació Rabell, iniciaren les activitats corresponents. El fons d’aquest estudi és de 131 àlbums, dels quals 119 són dedicats a les comarques de Catalunya, 10 a les Illes i 2 al País Valencià. També hi podem trobar 10 carpetes que sumen 300 dibuixos de masies i 7700 fotografies. El tema preferent és la visió de la casa, però també hi figuren imatges del camp i la vida al mas. Hi treballaren un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants. A cada fotografia hi podem trobar el nom i referències de la imatge, l’autor de la fotografia i la data. Aquest estudi – arquitectura, mobiliari, indumentària, i comportament humà i social – quedà interromput l’any 1936 degut a la guerra civil. A partir de l’any 1976, per acord entre els hereus del senyor Patxot i el CEC, el material gràfic de l’Estudi de la Masia, ha quedat dipositat al local del CEC, on és obert a consulta. Deu fer un parell de mesos, que en el museu de Sant Feliu, varem poder-ne veure una mostra d’aquest treball.





L’any 1922 es va emprendre una iniciativa, mercès a la donació de la Fundació Concepció Rabell, de recerca de la música popular dels Països Catalans. L’entitat, patrocinada per l’orfeó Català, va recollir prop de 40000 documents, una obra coneguda amb el nom de Cançoner Popular de Catalunya. Eren sempre dues les persones que tenien cura d’anar aplegant les melodies. Aquestes parelles, un músic per anar anotant la tonada i l’altra per prendre nota de la lletra, van recórrer fins l’any 1936, diferents indrets de Catalunya. La guerra civil va interrompre les tasques de recerca, bé que ja s’havien publicat tres luxosos volums entre 1926-1929. El senyor Patxot, exiliat a Suïssa, poc abans de la seva mort l’any 1964, va donar instruccions als seus néts, que una vegada la dictadura del general Franco – que l’havia obligat a mantenir-se a l’exili – s’hagués acabat i un cop la situació política a l’Estat Espanyol semblés estabilitzada, que la gran quantitat de documentació que l’Obra del Cançoner havia anat recollint no es perdés i que fos entregada, a disposició dels estudiosos, en alguna biblioteca o en algun arxiu segur. L’any 1991 arribà al Monestir de Montserrat la primera tramesa i el 1994, la segona. L’abat Sebastià M. Bardolet va nomenar al monjo benedictí Josep Massot i Muntaner, conservador de l’enorme arxiu del qual s’havia fet càrrec el Monestir. La feina feta per Massot ha estat pacient i tenaç i el testimoni més evident és la xifra de setze volums, que afegits als tres publicats abans de la guerra, en fan dinou.


L’any 1926, Rafael Patxot projecta l’edificació d’una masia d’estiu, que desitja sigui situada en el Vallès, en el repeu del Montseny, amb bosc...L’indret triat fou als afores del poble de Mosqueroles, a la serra del Montseny. La construcció s’inicia l’any 1927 i es conclou entrat el 1930. Es tracta d’un mas de nova planta, una esplèndida residència secundària. Una obra de gran qualitat i solidesa, en la qual Patxot no mirà prim en matèria de despeses. A la masia li fou posat el nom de Maria, en record de la filla que tant desitjava tenir un estatge a muntanya, però que morí abans de poder-la realitzar. L’edifici consta d’una planta baixa, un primer pis, residència de la família i les golfes tradicionals que l’arquitecte Danés, va convertir en un segon pis, amb la biblioteca i altres habitacions. El matrimoni Patxot-Rabell no pogueren disfrutar de la masia cinc o sis anys mal comptats.

A mitjans del mes de juliol de 1936 el matrimoni va desplaçar-se de Barcelona cap a la masia, per començar les vacances d’estiu. Pocs dies després, es produeix la sublevació militar i tot seguit s’originen incursions de grups incontrolats que escorcollen la casa i posen en perill els estadants. La situació empitjora fins al punt que el conseller de Cultura de la Generalitat- Ventura i Gassol- assabentat de la situació, organitza una expedició de socors. Un grup de policies acompanyen la família fins el port de Barcelona, on aquella mateixa nit són acollits en el vaixell almirall de la divisió francesa i l’endemà un torpediner els conduí, juntament amb altres refugiats a Port Vendres. A finals d’aquell mateix any s’instal•laren a Suïssa.

Per a Rafael Patxot fou un trencament total, un abans i un després d’aquell 1936. Bona part dels seus projectes en vies d’execució deturats per sempre més i no tornaria a veure Catalunya, l’objecte de la seva màxima dedicació. Acabada la guerra, el nou règim considerà Patxot com a “individuo desafecto al Glorioso Alzamiento Nacional” i el Tribunal de Responsabilidades Políticas li imposà importants sancions econòmiques. Rafael Patxot, va donar, un cop més, la mesura del seu caràcter, negant-se a tornar a Catalunya mentre hi hagués dictadura. Es tenia per un home lliure i no va acceptar mai viure sota un règim d’opressió nacional contra el seu poble. Va iniciar un llarg exili de quasi trenta anys, fins al seu traspàs a Ginebra el 1964.

Malgrat l’exili, Rafael Patxot no restà pas inactiu en aquella terra estranya. Va escriure les seves memòries. Són quasi un miler de pàgines que encapçalades per l’Adéu a Catalunya a una Catalunya tiranitzada, dividides en dues parts. La primera conté una extensa relació de les seves fundacions –entre 1902 i 1935 - i una selecció d’anècdotes de personalitats significatives. A la segona part narra les incidències de la guerra civil, les malvestats de què fou objecte per part de les autoritats dictatorials. Un trist epitafi clou el volum: “ La meva vida contenia quelcom que no ha pogut esplaiar i que morirà amb mi. Malaguanyada vida!”. Trist epígraf-penso jo- per una persona que va lluitar tota la seva vida per allò que creia just, fidel a la defensa de la personalitat humana i amb una total unitat entre el que pensava, deia i feia.

Patxot, és recordat, per la seva condició de mecenes, molt especialment respecte la cultura catalana. No n’hi ha hagut cap de tan vast, tan intencionat i tan intel•ligent com el que li oferir a la nostra terra Rafael Patxot en el període 1925-1936. Solament té un parió amb el que en la mateixa etapa exercí Francesc Cambó. Segurament que tots dos personatges van dedicar importants recursos econòmics en activitats artístiques i culturals, però també cal precisar l’absoluta diferència que varen tenir respecte la sublevació militar de l’any 1936. Patxot va ser en tot moment contrari a la insurrecció contra la República. Cambó va ajudar amb importants recursos econòmics el cop d’estat dirigit pel general Franco.








Sortida al Montseny i visita a la Masia Mariona



L’any 2005, la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona acceptà la donació condicionada de la Masia Mariona que li efectuà Rafael Carreras i Patxot, nét del nostre conciutadà. La condició primera i principal de la donació fou l’exposició permanent de l’Univers Patxot i en segon lloc la creació d’un Consell Assessor, per col•laborar en la gestió de l’equipament cultural dedicat al seu avi. A finals de l’any passat s’inaugurà la Masia Mariona de Mosqueroles, reconvertida en la nova seu del Parc Natural del Montseny, així com de l’exposició permanent Univers Patxot.

La part de baix de l’edifici està dividida en sis sales en les que podem seguir diferents aspectes de la vida del senyor Patxot. La sala d’actes, en la que es pot seguir un audiovisual biogràfic de Rafael Patxot que comença amb la fugida cap a Barcelona el juliol de 1936. Després de l’embarcament a Barcelona , l’audiovisual fa una narració de la vida de Rafael Patxot.

La segona sala és la que exposa l’obra de la Masia Catalana. És aquí on s’explica un dels projectes estel•lars de Patxot, malauradament no conclòs per l’esclat de la guerra civil.

Llibres i Natura es titula la següent sala en la que s’apleguen dos aspectes ben diferenciats de les activitats de Rafael Patxot. Es comunica al visitant, originals o bé els lloms reproduïts de la lletra impresa que generà el mecenes. El segon tema d’aquesta sala s’aprofita per fer una exposició de l’estima que tingué Patxot per l’excursionisme, activitat que en els seus inicis tingué un caire molt cultural i científic. Deia Patxot que era un astrònom afegit, ja que el seu excursionisme és anar un xic més enllà, car deixant la Terra, m’he passejat pels paisatges lunars.

El sostre de la sala quarta representa una bella imatge d’un cel blau, que vol mostrar el reconeixement del Patxot científic. Núvols és el nom de la cambra, on Patxot explica “ que l’any 1896 vaig començar l’observació dels núvols en el meu observatori de Sant Feliu de Guíxols”; ja a Barcelona “ el 1923 va continuar en un local del Servei Meteorològic de Catalunya, material que li fou usurpat l’any 1939 – per sancions econòmiques – per ordre del Servicio Metereológico Nacional. A començaments de l’any 1942, el llavors director d’aquest Servicio visità Patxot a Ginebra per proposar-li col•laborar, en el servei que dirigia: “...ni tan sols un d’aquests cabells blanc està en venda” fou la resposta que rebé el visitant.

A la cinquena estança podem contemplar una reproducció que representa Urània, musa de l’astronomia, , llegint el Llibre del Cel voltada d’un fons estel•lar. La primera manifestació de la personalitat de Patxot fou científica, quan als 24 anys, es va veure obligat a deixar els estudis i fer-se càrrec de l’empresa familiar, dugué a terme una aspiració de la primera joventut: la instal•lació d’un observatori a Sant Feliu. L’observatori era exclusivament astronòmic tot i que en el futur es decantaria cap a la meteorologia. Hi podem observar algunes peces totes de procedència francesa.

El sisè i darrer dels gabinets ens mostra una de les grans realitzacions de Rafael Patxot, el Cançoner Popular. Un gran mapa adorna i presideix el recinte. En aquest plafó s’observa l’àmbit de la recerca d’aquest patrimoni cultural.

La resta de l’edifici és la seu del Parc Natural del Montseny.

Dos aspectes que crec val la pena remarcar. Davant la gran porta d’entrada de la Masia, hi flanquegen dos xiprers, remembrança de Montserrat i Maria, les filles del senyor Patxot traspassades en plena joventut. I a la façana nord, podem veure un rellotge de sol, que pel seu volgut emplaçament, no pot marcar les hores. Una de les condicions volgudes pel seu nét. Potser l’únic rellotge de sol que mai no serà il•luminat. Presència del sol fins i tot quan no ombreja, ja que el sol existeix durant la nit. Presència de tots aquells que han construït i habitat aquesta mansió.









2 comentaris:

Anònim ha dit...

Avui he visitat la Torre Mariona de la Diputració de Barcelona. També m'ha sorprés la important activitat de mecenatge de Rafael Patxot,un gran desconegut per la majoria de ganxons.
Molt bon article el de Pere Pujol al seu bloc.

Josep Garriga

Tate Cabré ha dit...

Sorprenent, aquesta biografia. voldria preguntar quina relació hi ha entre aquest Rafael Patxot i Jubert i una capella molt bonica de marbre treballat amb al.lusions al comerc ultramarí que hi ha al cementiri del Poble Nou de Barcelona on només hi diu "Recuerdo a mi cara família. Año 1858. Rafael Patxot". Em dic Tate Cabré i el meu mail és tate@tatecabre.com