diumenge, 2 de gener de 2011

Ànec amb salsifins i castanyes







Ànec amb salsifins i castanyes ( quatre persones)



Ingredients:



1 ànec tallat en vuit talls ( compte en guardar el fetge per la picada)

1 quilo de salsifins

2 cebes

¼ de quilo de castanyes

Oli d’oliva ( el contingut de dos envasos de iogurt)

1 gotet de vi blanc

Tomata ( un vaset de iogurt)

3 torradetes

5 grans d’all

1 grapat d’ametlles torrades

Sal

Pebre





Com fer el guisat:


La primera mesura és tenir els salsifins ben pelats i esbandits a l’aixeta per no deixar-hi sorra.

Posarem una olla amb un parell de litres d’aigua i una cullerada de sal al foc i quan bulli hi afegirem els salsifins per una durada de mitja horeta.

Traurem els salsifins i també guardarem l’aigua de l’olla.

Una cassola amb l’oli al foc i els talls d’ànec degudament salats i empebrats i el fetge, fins que la carn quedi sofregida. Quan haurem tret la carn de la cassola que posarem en una plata, retirarem la meitat del greix que haurà tret l’ànec.

Tot seguit afegirem a la cassola les dues cebes degudament ratllades, remenant-les per tal que quedin rosses. Si cal hi afegirem uns rajolins d’aigua que tenim a l’olla.

A la cassola hi posarem la tomata ratllada, l’ànec i les castanyes ( que haurem tingut mitja horeta en remull amb vi blanc) ho cobrirem amb l’aigua dels salsifins. Aprofitant que l’ànec bulli uns 45 minuts, fregirem els salsifins enfarinats uns cinc minuts i els guardarem damunt d’un paper de cuina.

Una vegada la carn cuita hi posarem els salsifins, afegint si cal una mica d’aigua de l’olla.

Farem la picada amb les ametlles, torradetes, els grans d’all i el fetge, preparat que afegirem a la cassola, sacsejant-la, tenim en compte de fer-ho amb cura per no trencar els salsifins. Ho tastarem per comprovar sal i pebre, si s’escau n’hi afegirem i deixarem que bulli uns deu minuts.

Plat enllestit i a punt de ganivet i forquilla!!





++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++



Salsifins, que a Sant Feliu anomenem salsafins. És una planta biennal també coneguda amb el nom de barba cabruna, degut a la forma de les fulles. El que mengem de la planta és la rel, molt carnosa i que té un sabor dolç. Pot menjar-se fred, amanit, fregit o guisat en diverses maneres. El bon sabor que agafa és degut a que l’arrel s’impregna molt fàcilment del gust de la carn. El plat que avui ens proposa la Joana, segons el seu parer és d’una dificultat mitjana/alta i un parell d’hores per cuinar-lo. Afegeix la Joana, que si en alguna ocasió sou convidats i us ofereixen aquest guisat, el que no hi mancarà és la bona voluntat de la persona que l’hagi preparat, degut a que és un cuinat que haurà exigit una bona estona de feina.