dissabte, 22 de gener de 2011

Cadascú mira per ell i campi qui pugui.




El senyor Joan Pluma i Vilanova va renunciar aquest dijous al seu càrrec a l’ajuntament de Girona. Aquest vell militant del PSC, que porta prop de vint anys amb responsabilitats públiques, passarà a ser el responsable de la Direcció General del Patrimoni Cultural, en el Govern de la Generalitat. Fins abans d’ahir era el regidor d’urbanisme i portaveu del grup municipal del PSC en el consistori gironí. No cal dubtar de la capacitat del senyor Pluma, si tenim en compte que a més era diputat provincial i exercia una de les vicepresidències d’aquest organisme. El nou conseller de Cultura – el senyor Mascarell – també un reconegut membre del PSC – dic així perquè desconec si ha fet entrega del carnet – és qui li ha ofert aquest càrrec. Tinc entès que el senyor Pluma si que s’ha donat de baixa del PSC, encara que ho hagi fet d’una manera ben original. El cessament de la militància és de caràcter provisional, per el període que estigui en el Govern de la Generalitat. Així ho ha decidit la direcció del PSC gironí, amb l’argument que la vàlua del senyor Pluma és tan important, que han de deixar la porta oberta, per si vol retornar a la formació en la que ha militat des de la seva adolescència. Una elegant forma de reconèixer el treball polític que ha fet l’exregidor des de l’any 1991. Com no ser-li agraït al senyor Pluma, si des de la portavocia del grup s’ha significat per la seva contundència dialèctica contra els regidors de C. i U.? Penso que és comprensible que algun militant socialista vegi amb estranyesa la nova tasca del senyor Pluma, en un govern dirigit pels que fins ara eren els seus adversaris polítics, però aquesta és una qüestió d’ordre intern que m’estalviaré de comentar.

La sessió extraordinària que ve ser convocada per l’acceptació de la renúncia del senyor Pluma, no va arribar als tres minuts de durada. Des de l’absolut respecte a la dimissió del regidor, el que retrec és l’absència de l’edil cessant a la sessió. Una persona que ha rebut per un període de quasi vint anys, la confiança de bona part dels veïns, no pot anar-se’n “ a la francesa “. El senyor Pluma, hauria d’haver donat, no només als seus votants, també al conjunt de la ciutadania, les explicacions adients que el decidien a deixar de complir el deure democràtic que havia subscrit amb les persones que li havien atorgat llur confiança. Per la deguda actitud d’elegància ètica i personal i també per responsabilitat política, el senyor Pluma hauria d’haver ocupat el seient que durant tants anys li havia sigut concedit. Comportaments d’aquesta mena no són ben rebuts per la ciutadania i alhora ajuden al descrèdit de la política i també al de les persones, que amb bona voluntat, aporten el seu esforç en benefici de la comunitat. No cal estranyar-se de certs comentaris que sens dubte s’han fet, respecte de la mancança del senyor Pluma en el plenari extraordinari. Penso que el silenci del nou Director del Patrimoni Cultural, ens porta a poder-lo interpretar des de la carència de raons consistents, que justifiquin políticament i també personalment la decisió que ha pres.

A Guíxols – que com tots sabem hi tenim persones prou “espavilades”- deu fer la ratlla de set anys, vaig viure presencialment un fet que si bé no és del tot igual en la forma, no difereix en absolut amb el contingut. Si no vaig errat era el mes de març de 2004, quan el que llavors era batlle de la nostra ciutat, el senyor Joan Alfons Albó, va “desaparèixer” del ple que s’estava celebrant. El batlle va aixecar-se de la cadira presidencial i va sortir per la porta que dóna al despatx de l’alcaldia. Tothom va pensar, que una urgència de gènere fisiològic, l’havia empès a abandonar per uns moments el seient. Han passat la ratlla de vuit anys i a hores d’ara encara no ha tornat, vaja que la “fugida” fou de debò. Feia poc que havia sigut elegit batlle, amb una majoria de vots com mai s’ha vist a la nostra població. Onze regidors sobre disset li permetien governar amb absolta comoditat i podríem afegir que aquesta folgada de vots, li foren atorgats a C. i U. precisament pel predicament de l’alcalde. En aquest cas no va ser l’absència del polític- bé que i era el senyor alcalde - però va anar-se’n sense obrir la boca, per la porta del darrera. Així va “correspondre” a la confiança i al crèdit que tantes persones havien dipositat en la seva persona. Un excel•lent exercici el que va fer el senyor Joan Alfons Albó del sentit de responsabilitat i de respecte cap a tots els ganxons. Hi ha qui diu que en el món de la política tot o quasi tot és factible. Sembla que el senyor Albó Albertí, serà escollit com a cap de llista per la coalició de C. i U. per les eleccions municipals del proper mes de maig. Home!!, els veïns de Sant Feliu – els que vulguem exercir el dret de preguntar – tindrem la possibilitat de demanar-li al senyor Albó, les raons que van conduir-lo a “escampar la boira” sense dir ni tan sols adéu.