dilluns, 10 de gener de 2011

Reflexions al comunicat d'ETA

                                 P A U!!                             



M’acabo de llegir el comunicat d’ETA, en el que anuncia l’alto el foc permanent i verificable. L’he lletrejat tres vegades i francament no crec que hi hagi – a banda de la verificació internacional de l’ús de les armes – cap nou compromís per part de la banda armada.

Parlen d’alliberament pel camí de la revolució, quan han utilitzat la violència sempre que ho han considerat oportú. La revolució pels mitjans armats es pot entendre quan els camins de la participació política no són possibles. Aquest no és el cas en el nostre país, malgrat les mancances que tenim en un veritable exercici de la democràcia. A Catalunya bé prou que coneixem aquestes carències que es manifesten en la negació del nostre dret a escollir lliurament el nostre futur.

Proposen el camí del diàleg i la negociació quan han negat aquest dos principis i han mantingut posicionaments del tot allunyats amb l’ús de la força.

Aprofiten el desig que expressen personalitats de gran relleu internacional per oferir punt i final a una confrontació armada de la qual només ells en són els responsables i es presenten com a fiadors d’un compromís històric per una solució democràtica. ETA no pot, per raons que tots coneixem, merèixer la confiança per garantir-nos els valors de la democràcia i les llibertats.

El trànsit que ha de fer ETA, és la renúncia a l’utilització de les armes, que passa necessariament per la seva absoluta dissolució, fet que no cal que sigui verificat per la comunitat internacional. Com a poble – hi per respecte a tantes persones que han sigut assassinades i a llurs families després de la recuperació de les llibertats – tenim el dret que siguin els poders que nosaltres democràticament ens hem donat, els que ens garanteixin que s’han complert les mesures que ha de prendre l’organització, que ens assegurin el final d’aquesta barbaritat.