dijous, 10 de març de 2011

Hi hauria d'haver un pudor ètic sobre les imatges del mal.





Començo per dir que es tracta d’una cinta de ficció. No voldria que passéssiu una mala estona, que és el que jo he sentit abans de saber-ho.Voleu dir que no hi ha una malaltia que afecta a bona part de la humanitat? Dic així, perquè acabo de llegir, que en el festival de cinema de Sitges d’enguany, va visionar-se una pel•lícula sèrbia de títol “ De Serbian Film”. En aquest film, que el propi director ja reconeix que és tracta d’una “ pel•lícula extrema”, s’hi pot veure com un infant acabat de néixer és violat. Si aquesta esfereïdora escena no fos suficient, també va filmar-se un quadre en el que un vailet de nou anys és forçat per un home, personatge que ignora que és el pare de l’adolescent.

Rel de la denúncia presentada per la Fiscalia de Catalunya, el jutge de Vilanova i la Geltrú, ha imputat al director del festival per l’exhibició de menors i pel delicte d’utilització de menors en escenes de sexe. És el responsable del festival qui decideix la projecció de les pel•lícules i per tant és ell la persona acusada. El director d’aquesta barbaritat – prenc nota del seu nom per no anar a veure cap film d’aquest tipus èticament indesitjable,Srdjan Spasojevic – intenta amb un discurs pervers, justificar aquesta llordesa, que això si que és pornografia i no entesa com a la lliure exposició del cos humà, quan es produeix en exercici de la lliure voluntat de l’adult. A l’entendre d’aquest individu, les imatges volen significar, manifestar, la violència que es va viure en la guerra dels Balcans, en el territori de l’antiga Iugoslàvia. Crec que les imatges de les atrocitats i les brutalitats han de ser mesurades i ho expresso en el sentit que les figures no han de representar enterament la qüestió. Una excessiva exposició no ajuda en absolut i siguem clars, en ocasions pot arribar a provocar unes percepcions ben allunyades del que es vol comunicar. De vegades, amb intencionalitat prou volguda, en profit d’un benefici material. Són les paraules les que expliquen realment el fet, des de l’argumentació i l’anàlisi de la realitat que ha produït la catàstrofe. Segons el director es tracta de “l’art nu i de la veritat”. Aquesta pel•lícula ja és coneguda amb el nom del “newborn porn” ( porno acabat de néixer) Quanta fal•làcia en nom de l’art.

No ho puc entendre. Fins on hem d’arribar en nom de l’art? Parlava d’una malaltia que creix dia rere dia. En favor del senyor Àngel Sala, s’ha creat una pàgina en el Facebook, que ja porta recollides més de tres mil signatures. Persones que qualifiquen l’acusació del jutge d’acte de censura. D’una mesura que atempta contra la llibertat d’expressió, també afegeixen.

La lliure manifestació del pensament no ha de posar en qüestió els drets de la infància, prerrogatives que el dret internacional i la nostra Constitució contemplen, amb la finalitat de protegir la mainada. No puc entendre que la decisió presa pel jutge, sobre una qüestió que empara els drets de la infància, pugui ser qualificada com un acte de censura. Reproduir imatges del mal, d’atrocitat, ni que sigui en ares de la ficció, contribueix a banalitzar el que supera els límits d’allò que els humans ens hem concedit. Hi hauria d’haver un pudor ètic en agafar o copiar certes imatges de la realitat. Cap imatge és en va.



+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Abans d’editar l’escrit he volgut entrar en el web de Sitges Festival. Penso que ho he encertat. He pogut llegir un comunicat del qual en faig un breu resum.

“ El Sitges Festival, mostra el seu total suport al seu director en referència a la programació de la pel•lícula “ A Serbian Film”. Agraeixen també tot el suport rebut i mostren el seu respecte a aquelles crítiques que han generat un debat necessari sobre la importància de la llibertat d’expressió. L’existència de veus crítiques portarà al Festival a plantejar una reflexió sobre els mecanismes d’informació de cara al futur, insistint en la protecció de la infància”.

Penso que és just, que ho faci constar. Entenc que han pres nota del que ha passat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Per un cop, i sense que serveixi de precedent, li dono tota la raó. Em sembla que no es pot confondre la llibertat d'expresió amb el menys preu dels drets del infants.
Aprofito aquí per dir-li que un cop llegit l'atre article publicat amb el tìtol de "Avi, què vol dir això de dretes i esquerres?" i lligant-lo amb aquest que ens ocupa, podria dir que vosté esta fent un gir cap al conservadurisme, o sigui cap a la dreta. Pot ser m'equivoco...

Ganxó Emprenyat

Núria Pujol ha dit...

Té gràcia, no veig què li pot importar que algú que no signa els seus comentaris li doni o no la raó. Els anònims els escriu sempre un no ningú covard.