diumenge, 10 d’abril de 2011

L'honestedat política no pot ser sense dignitat. En comptes de llum, donen fum.


Parlament Europeu


Un eurodiputat comunista portuguès del grup polític Esquerra Unitària/ Esquerra Verda, va proposar una esmena al projecte de pressupost del Parlament Europeu, per tal que els eurodiputats – a banda de casos especials per raons d’edat o de salut – volessin en classe econòmica i no en seients de primera categoria. Una proposta prou encertada que tendia a l’estalvi, que segons va dir el diputat havia de començar des del Parlament. Hi va incloure també una esmena sobre la congelació dels salaris i dietes dels diputats, sempre sota el principi que el Parlament ha de donar exemple, quan tants milions de ciutadans que ells representen es troben en serioses dificultats i fins i tot sense treball. Una expressió, al meu entendre, que hauria d’haver sigut atesa i considerada sense cap mena d’excepcions. Els nostres representants no només haurien de cercar solucions a una realitat francament preocupant, també el seu comportament hauria de ser solidari i aportar l’austeritat que tan sovint ens exigeixen.

Els dos grups polítics més importants, el Partit Popular i els Socialistes van votar en contra de la proposició. Sembla que el que haurien de ser diferències ideològiques quan es tracta de diners queden en banda. Només tres diputats catalans van expressar el seu acord per l’estalvi en els viatges: Romeva d’ICV, Junqueres d’ERC i Tremosa de C. i U. Aquestes tres persones, dignes de la feina que fan, ja acostumen a servir-se de vols econòmics per desplaçar-se. Romeva i Junqueres també van mostrar-se disposats a congelar-se els sous i les dietes. Els dos diputats socialistes catalans, Maria Badia va votar abstenció i Raimon Obiols va manifestar-se en desacord amb la proposta, fent pinya amb els socialistes espanyols. No m’estranya el sentit del vot de personatges com els populars Mayor Oreja, Aleix Vidal Quadras.. que quan es tracta de la butxaca, saben bé prou quina han de defensar. Raimon Obiols, excandidat a la presidència de la Generalitat, Carme Romero la muller del senyor Felipe González, la recordada ministra senyora Magdalena Alvarez, Luis Yáñez, president durant molts anys del partit socialista d’Andalusia, i per extensió tots els diputats i diputades socialistes han evidenciat la falsedat del seus discursos. La ignomínia dels seus comportaments – i si només fos en aquest cas – han mostrat l’engany i la manca de respecte cap a les persones que els varen atorgar la confiança, també abonant el discurs contra la política. Maria Badia i Raimon Obiols també poden “presumir” de ser els dos diputats socialistes menys treballadors.

Davant les reaccions airades dels ciutadans, els eurodiputats socialistes, han presentat en el Registre de l’Eurocàmara una esmena per tal de canviar el seu vot negatiu per l’abstenció. Una decisió que no canvia res i que simplement mostra que els errors cal acceptar-los plenament i que aquesta pretesa rectificació no és altra cosa que simple cosmètica. Els senyors eurodiputats podran continuar volant en la millor categoria i seguiran sense veure congelats els sous i les dietes, una manera de “corregir” sense cedir els privilegis que tenen. Una bona mostra de ser companys de viatge amb tantes persones que pateixen dificultats per tirar endavant. El descrèdit que afecta al Parlament europeu és prou sabut i conegut i les manipulacions i la discrecionalitat del pagament de les sovint despeses dels diputats, que s’accepten sense els deguts comprovants, engruixeixen les butxaques de ses senyories. Caldria crear un codi de conducta que fes més transparent les activitats dels eurodiputats. Des dels grups polítics d’esquerra s’ha vingut demanant en diverses ocasions aquesta necessitat, però la majoria de dretes i també del grup socialista no ho han fet possible. I després, quan arribi l’hora de decidir els nostres representants a Europa, ja els sentirem els discursos i les promeses dels socialistes. Inclús es queixaran i els sabrà greu de la minvada participació de la ciutadania, oblidant-se però de la responsabilitat que tenen en aquest sentit amb les actuacions que no es corresponen amb el pensament ideològic socialista.

També cal assenyalar que no tots els eurodiputats van votar contra la proposició. Els comptes clars. Les obvietats cal repetir-les, encara que fos convenint no haver-ho de fer. No tots els polítics, les dones i els homes que es dediquen professionalment a aquesta activitat són deshonestos i una colla de “pispes” que van ha omplir-se la butxaca de l’armilla de diners. Foren 674 els vots emesos: 402 en contra de la proposta, 216 a favor i 56 abstencions. La notícia ha de ser expressada amb concreció, altrament podem arribar a pensar que la dignitat és desconeguda en el món de la política. Dues centes setze persones, van entendre i expressar públicament el seu deure amb la ciutadania i ennoblir l’exercici de l’activitat política. En el seu moment vaig emetre el meu parer quan les eleccions al Parlament europeu i em sento satisfet i orgullós d’haver dipositat la meva confiança amb en Raül Romeva i no només per aquest cas. El treball que ha fet el nostre company, ha estat sempre en consonància amb el compromís que va establir amb els seus votants.