dimecres, 6 d’abril de 2011

PP i PSOE: d'antuvi els bancs i les caixes.




Les escanyolides entitats financeres


La crisi econòmica ha provocat la pèrdua de llocs de treball i a partir de l’any 2008, com a conseqüència d’aquest fet i de la inseguretat en les rendes familiars, se li ha d’afegir l’endeutament de moltes famílies en els habitatges que havien adquirit. Entre l’any 2007 i els primers sis mesos del 2010 s’ha tramitat a Catalunya 46.000 execucions hipotecàries, que podrien superar les 90.000 entre aquest any i el 2012.

El creixement econòmic al nostre país ha anat molt lligat al sector de la construcció. Moltes persones amb la concessió quasi indiscriminada de crèdits hipotecaris finançant, moltes vegades, més del 100% del valor de l’habitatge, van decidir comprar un habitatge. Els bancs i les caixes van facilitar préstecs per damunt del preu real de l’habitatge. En molts casos a famílies que comprometien més de la meitat dels seus ingressos i amb uns terminis cada vegada més llargs. Aquestes polítiques financeres, amb freqüència basades sobre el benefici i no en la informació i responsabilitat que les entitats havien de comunicar als seus clients, han contribuït a generar un dels sobreendeutaments privats més alts del món.

L’actual Llei Hipotecària condemna a moltes famílies en situació de no poder pagar la hipoteca, a trobar-se enfront d’un procés de desnonament. Una circumstància que no només representa la pèrdua del seu habitatge sinó també una condemna financera per la reclamació del pagament del deute per part dels bancs i les caixes. Aquella dita que sentíem de “ el pis l’acabarà de pagar el teu fill” és avui una realitat. La legislació permet que les entitats financeres es quedin amb els habitatges pel 50% del seu valor de taxació i que la persona endeutada tot hi haver perdut l’habitatge i els diners ja pagats, hagi de continuar abonant les quotes corresponents, una condemna a l’exclusió social.

Caldria reclamar la modificació de la regulació hipotecària, considerant la dació del pis com a pagament, de manera que en els casos de residència habitual, es queda si el banc executa la hipoteca  amb l’habitatge, la totalitat del deute quedi liquidat. “És moralment rebutjable i especialment dolorós”– així ho expressa una sentència de l’Audiència Provincial de Navarra- que el banc pugui seguir executant la hipoteca. El que és inadmissible en un estat social i democràtic de dret és que una persona que de forma involuntària esdevé insolvent, endemés de perdre la seva única vivenda, es quedi amb un deute astronòmic, degut a una situació financera de la qual no és responsable. El grup parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds, va proposar una nova regulació per llei de les hipoteques per protegir les famílies. Proposició que per evitar problemes en el futur, no comprometessin més del 30% dels ingressos, amb un termini màxim de 30 anys i que la hipoteca no superés el 80% del valor de l’habitatge.Prendre les mesures necessàries per paralitzar els desnonaments de les famílies i persones en situació sobrevinguda i involuntària de poder satisfer el pagament de la hipoteca. I respecte dels desnonaments ja produïts, destinar a que els milers de pisos buits per aquests embargaments, siguin posats a disposició de les famílies desnonades i sense recursos, amb ajudes de lloguer social.

Anglaterra, França, Alemanya, Portugal...s’aplica la llei coneguda com la llei de la segona oportunitat que contempla diferents maneres per resoldre la situació. A Anglaterra es regula la dació com a pagament, en la que l’hipotecat resta alliberat del deute amb l’entrega de l’immoble. A Alemanya, França i Portugal es contempla un procés de negociació que pot concluir a la condonació del deute quan es tracta d’un deutor de bona fe.

El vint-i dos de febrer en el Congrés dels Diputats es presentada una proposta pel grup parlamentari d’Esquerra Republicana, Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya, sobre la regulació, en certs casos, de la dació en pagament, per tal què amb l’entrega de l’habitatge es consideri liquidat el deute hipotecari. El PSOE i el PP, ignorant les necessitats i les condicions precàries de milers de ciutadans hi van votar en contra. Que milers de persones es vegin abocats a la pobresa i que siguin condemnats amb un deute per tota la vida no els importa en absolut. Al PP no li calen arguments i s’escuda en un govern que li fa la feina bruta. El PSOE – quina vergonya!!- en boca del seu secretari general i alhora President del Govern, va apuntar que aquesta mesura en aquests moments no seria positiu aplicar-la, perquè posaria en perill la solidesa dels bancs i les caixes i endemés en un moment en el que estem reforçant el nostre sistema financer no s’ha de prendre decisions d’aquest tipus. Unes raons de pes, més encara quan venen d’un govern socialista que decideix en benefici d’uns especuladors i contra la majoria de les persones que l’han votat. No hi afegeixo cap paraula més.

Estic parlant d’un conflicte social que cada dia afecta a més persones i que es concreta en els ajuntaments, que es veuen afectats per aquest problema i no poden atendre les necessitats socials que aquesta situació crea. Esquerra Republicana i Iniciativa van presentar el darrer mes de febrer, sengles propostes en el ple municipal en el sentit de considerar l’entrega de l’habitatge com a punt i final de la hipoteca. Certament que els ajuntaments no tenen capacitat legal per decidir sobre aquest afer, però posicionar-se sobre una qüestió que afecta a la ciutadania i fer pervenir a l’administració competent – en aquest cas el govern de l’Estat – la necessitat de cercar solucions, és un deure que van saber degudament complir els dos grups municipals.