diumenge, 17 d’abril de 2011

Segona República i l'Ensenyament




Dissabte passat a l’hora del migdia, un bona colla de persones davant del monument situat a la plaça de Miquel Murlà. ERC de Sant Feliu, ha tingut el bon encert de convocar un acte públic, per fer memòria dels ganxons caiguts durant la guerra civil i de record també a les víctimes de la repressió que van patir una vegada finit el conflicte armat. S’ha evocat la memòria no només dels militants d’ERC, també de tantes altres persones que van mantenir l’esperit republicà.

Esquerra Republicana, per veu del seu regidor Jordi Vilà, ens va trametre els valors d’aquella República, que encara avui hem de calibrar i significar. Expressar el regidor, que l’acte pretenia mostrar la impòrtància de conèixer la nostra història més recent, d’un règim – el republicà – que feu de les llibertats i la cultura el nord per anar bastint una nova societat civil. L’amic Jordi, va emprar més d’una vegada la paraula nostàlgia, un sentiment que jo també experimento, davant d’una situació que avui estem vivint i que necessita sens dubte la recuperació dels valors que representar la República, per poder avançar en la defensa dels drets que totes les persones haurien de disposar. Contra les polítiques regressives que se’ns imposen, ens caldria recuperar els principis democràtics d’aquell règim, que malauradament va tenir una curta durada.

La República va significar uns avenços d’un contingut polític i social, com mai s’havien produït en el nostre país. L’esperit per anar bastint una societat més justa i democràtica, en la que els ciutadans podessin lliurament expressar els seus anhels i participar activament en el desenvolupament d’una nova col•lectivitat. No m’estendré – ja ho he fet en altres ocasions – en parlar dels canvis que van donar-se, tot i la limitada experiència d’aquell règim.

Unes quantes paraules sobre un dels propòsits, que al meu entendre, possiblement va ser el més reeixit de tots. L’esperança d’una nova societat anava molt més enllà de la recuperació del vot. L’educació i l’ensenyament foren considerats com les eines més importants i imprescindibles amb les que els republicans volien transformar els homes i les dones, fent-los comprendre que havien de sentir-se ciutadans i no súbdits. Escoles públiques i mixtes, nocturnes per treballadors, que en primer lloc van establir-se en el camp de l’ensenyament primari i programes de difusió cultural portant les lletres i el teatre a tots els racons del país. Obertura de biblioteques públiques. Del profund convenciment d’aquesta empresa i del contingut polític que representava de transformació del país, fou en aquells anys un fet reconegut arreu: “ la República dels mestres”, que així era coneguda la feina que va fer-se. Més de set mil places de mestres, milers de noves escoles i un esforç educatiu entès com un projecte polític seriós. Un record per un dels homes més significats d’aquella època, com va ser el senyor Marcel•lí Domingo, ( Tarragona 1884- Tolosa 1939), que fou el ministre d’Ensenyament.

La sublevació feixista va acabar amb aquest projecte. Va ser considerat com un dels més importants perills pels vencedors de la guerra i calia enrunar aquella política educativa, que posava en coneixement del poble els drets que li pertocaven. La ferocitat amb la que la repressió es va abatre contra els mestres fou horrible. Empresonats i bona part assassinats i la depuració sistemàtica. Es parla que quasi el 80% dels mestres foren privats del seu treball i cremats en els carrers la major part dels llibres de les biblioteques públiques. Persones que van pagar amb les seves vides l’afany i el compromís de portar la llibertat i la cultura a tots aquells i aquelles que tenien només un destí: la ignorància i la submissió.

Vull mencionar un llibre editat l’any 2006, de la senyora Maria Antonia Iglesias, en el que es conten les històries de deu mestres de la República. Com aquestes persones foren perseguits, maltractats i alguns assassinats. “ Maestros de la República” amb el subtítol de “Los otros santos, los otros mártires”.





Nota que encapçala el pròleg del llibre:


A todos los maestros republicanos asesinados o represaliados por la dictadura. Y a los jóvenes de hoy. Para que sepan aprender de aquellos fervorosos de la cultura y la libertad y de su lección de dignitat y amor a los más humildes. Para que las generaciones del futuro se comprometan a guardar su memoria.