dissabte, 21 de maig de 2011

La Casa de la Vila




Voldria un ajuntament que situés les persones per damunt dels interessos econòmics, que valorés el conjunt de la ciutadania i no només decidís en nom d’aquells que tenen més capacitat per fer sentir la seva veu. En defensa de l’equitat i perquè totes les persones tinguessin les mateixes oportunitats d’expressar el seu parer i per tant poder decidir també la configuració de la ciutat.

La política municipal donat el marc de la crisi econòmica, exigirà austeritat i responsabilitat però també mesures actives en les polítiques socials adreçades a les persones més necessitades. L’ajuntament ha de representar un contrapès a les decisions restrictives que en polítiques socials ha emprès el nou govern de la Generalitat i que sens dubte s’incrementaran a partir de les eleccions. I no oblidem que les necessitats socials poden agreujar-se en el probable cas d’arribar al poder el Partit Popular.

Les arques municipals es començarem a reduir ja fa un parell d’anys i els recursos financers van menguant cada dia. Caldria delimitar les competències municipals que fixin plenament quines són les obligacions dels nostres ajuntaments i la necessitat d’una millora del finançament local.. El trenta per cent de les despeses municipals es destinen a la prestació de serveis que haurien de ser cobertes per altres administracions i que els consistoris – que són l’administració més propera als ciutadans i per tant la que més és freqüentada – faciliten a la ciutadania. Des de l’ajuntament no cal negar-se a acceptar noves responsabilitats però sempre amb els recursos econòmics suficients. Apropar les decisions als ciutadans i per tant facilitar als ajuntaments aquesta capacitat – són els que millor coneixen la realitat – és una mesura que enforteix la democràcia. L’Estatut ha detallat i reconegut un ampli ventall de competències dels ajuntaments però cal redactar el nou marc jurídic que haurà de tirar endavant el Govern de la Generalitat i el Parlament, amb una nova legislació dels governs locals i la creació dels Consells de governs locals. Els ajuntaments venen condicionats per una legislació de les hisendes locals que els limita la capacitat de maniobra, per disposar d’un nivell suficient d’inversió pública que permeti satisfer les necessitats dels seus ciutadans. Demanaria doncs al meu ajuntament que instés al govern de la Generalitat, en el compliment del articles 219 i 220 de l’Estatut que es refereixen a la suficiència de recursos municipals i a la legislació de la Llei de finances locals respectivament. Denunciar també l’absència de compromís per part del Govern de l’Estat per la regressió del finançament local que s’ha fet en el pressupost general. I pressionar amb fermesa a través de les dues associacions municipals al Govern Central, per legislar una nova Llei de les Hisendes Locals. En els països europeus més avançats – i els nostres polítics presumeixen que també ho som nosaltres – les hisendes locals reben pel cap baix un 25 per cent del PIB, quan a casa nostra els recursos dels ajuntaments són tan sols d’un 13 per cent.

Pregaria als nostres mandataris municipals que des de l’ajuntament es generessin els canvis culturals que ens portessin a un model de ciutat sostenible que permetés el benestar present dels ciutadans i que també possibilités la vida futura de les noves generacions.

Recordaria als nostres regidors/es, la signatura que en el seu dia va fer el ple del Consistori de la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, a proposta del senyor Síndic. Un compromís en el que es va acceptar que la bona administració de les ciutats exigeix el respecte i la garantia dels Drets Humans per a tots els habitants, sense exclusió en la promoció dels valors de cohesió i protecció dels més vulnerables.

Demanaria a les persones que demà seran escollides, que mai oblidin que representen la voluntat popular, que són depositaris de la major confiança que poden merèixer de part dels ciutadans i que han sigut escollits per a governar, sempre des de l’honestedat i la honradesa, valors que no poso en dubte posseeixen. També els pregaria, que valoressin que en l’exercici de les responsabilitats públiques, recordin que han de ser un exemple per a la resta dels ciutadans. Són milers les persones que aquests darrers dies es manifesten a les places i carrers, exigint una democràcia real, els drets fonamentals de les persones, la política entesa com a servei a la ciutadania – és un moviment apartidista, però no apolític – volen que la sobirania del poble que demà vostès representaran sigui respectada – i demanen la participació més enllà del vot...Des de l’ajuntament vostès poden atendre aquestes demandes i jo els prego que ho tinguin en compte. Els correspon una responsabilitat que penso haurien d’assumir. Sovint no tenim un concepte prou encertat del que representa un ajuntament. La Casa de la Vila és molt més que un lloc on anar a buscar un paper. Ha de ser l’exemple del recte conduir, que vostès han de mantenir en tot moment.

Les propostes concretes, de compromís d’actuacions per al nou mandat, ja les han fet i posat en consideració del poble, les formacions polítiques que concorren a les eleccions. A mi no em correspon aquesta feina, però si que em cal valorar la bondat de les proposicions i expressar demà el meu parer. Votar és un deure i també un dret que acompliré. Els que teniu la bona voluntat de llegir-me ja sabeu de “ quin peu calço”. He tingut la gosadia de fer unes reflexions de contingut polític – quines pretensions! – que penso havia de manifestar.

divendres, 20 de maig de 2011

Debat eleccions municipals



He escoltat el debat que propiciat per Punt Diari s’ha fet entre els caps de llista dels partits polítics que es presenten a les eleccions del proper diumenge. He anotat el que bonament he pogut de les diferents intervencions, que després he hagut de repassar tot seguit, no fos que la “qualitat” de l’escriptura no m’ho permetés fer més tard. Ara ja ho tinc en net.

Intentaré escriure aquesta crònica en el mateix ordre amb la que el moderador l’ha conduïda. Ho faré en “capítols”.


Una breu introducció

Solidaritat: La independència també cal fer-la des dels ajuntaments. I la participació ciutadana la regla de joc fonamental.

PPC: Compromís personal de la cap de llista i garantia de les polítiques de centredreta del partit.

ICV-EUiA: Responsabilitat amb el que es diu portada a l’extrem de si cal quedar-se sols. L’ajuntament és més que el dia a dia i ha de ser l’òrgan polític que ha de fer seu els interessos de la majoria.

ERC: Independentisme amb contingut social.

TpSF: La garantia de la nova forma de fer en el transcurs d’aquest darrer any.

C. i U: Importància de la institució i que amb menys recursos i millors aptituds es poden atendre les necessitats dels ciutadans.

PSC: Proposta contra la crisi, projecte de ciutat, polítiques socials i educatives i qualitat de la formació que es presenta.



Urbanisme

Solidaritat: Recuperació de l’espai de l’Hospital.

Aparcament cal fer els estudis tècnics adients i posar-los en consideració de la ciutadania.

Cobriment del darrer tram de la riera de Tueda.

I la mancança actual d’un projecte de model ciutat.

PPC: Entorn degradat i mesures per recuperar-lo.

Equilibrar les barriades molt concretament la de Vilartagues que mai ha sigut degudament tractada

Agilitzar les llicències d’obres

Aparcaments al centre, passeig i Corxera.

ICV-EUiA: En cap cas un aparcament al passeig però si a la zona de la Corxera i en altres llocs de la ciutat.

Tenim l’eina i la credibilitat per aprofundir en les polítiques d’habitatge.

Importància de canviar el model del tractament de residus i promocionar l’estalvi energètic.

Fonamentar el valor del concepte sostenibilitat.

ERC: Oposició a l’urbanisme especulatiu.

Cal millorar la qualitat de la neteja que representa una despesa de 6000 euros diaris.

Encaixar un aparcament al passeig seria urbanisme especulatiu. Un projecte que no compartirem. Defensarem nous aparcaments al començament de la carretera de Tossa i a l’espai carretera de Palamós- magatzems mineral.

La “baralla” política és beneficiosa per a la ciutat. El contrast de parers millora les decisions.

TpSF: L’urbanisme té dues vessants: organitzar el territori i impulsar l’activitat econòmica.

Aparcament a la Corxera i també al centre de la ciutat sense concretar-ne el lloc.

Canviar els habitatges protegits que són de venda per tal que siguin en règim de lloguer.

Amb la finalitat de descongestionar els pavellons, edificar un local polivalent per a les entitats i associacions.

C. i U.: Nous aparcaments al passeig, Corxera i Calasants.

Apressar l’execució del Pla de Barris.

Canvi de criteris a l’àrea d’urbanisme, potenciant els parers tècnics per damunt dels polítics.

Millorar els preus de l’obra pública.

PSC: L’urbanisme és la projecció en el futur i la millora de la vida

La mala herència del POUM 2002 s’ha anat millorant.

Reconducció de Tueda i Calasants per “obrir” Vilartagues al mar

Pla Director del Passeig, pàrquing soterrat i no aparcament en la superfície.



Ensenyament i Serveis Socials


Solidaritat: Nou institut emplaçat al començament de la carretera de Tossa

Ampliar els cicles d’idiomes.

Activar el Consell Municipal d’esports

Ampliar l’Escola de Música

PPC: Millorar les prestacions socials creant ocupació.

Accés gratuït a l’escola bressol.

Cobrir les dues pistes del club de petanca.

Suport al pagament de les hipoteques

ICV-EUiA: Menciona les polítiques actives que s’han fet des de la Generalitat aquests darrers set anys.

Tots utilitzem el mateix vocabulari però no ho entenem igual. Potenciar les associacions locals – la societat civil – però sense excloure els serveis socials que s’han de prestar des de l’ajuntament.

En matèria educativa són escasses les competències dels ajuntaments però tot i així cal esmerçar-hi tots els recursos possibles, donat que el Govern de la Generalitat ha manifestat que en l’espai de dos anys no hi destinaran cap inversió.

ERC: Cal ocupar-se dels més febles i l’economía ha d’anar lligada amb el propòsit dels serveis socials.

El fracàs escolar ha de ser tingut en compte des de l’ajuntament.

Decisions clares en favor de la joventut i la gent gran ( Asil).

Coratge polític per anar a d’altres administracions a reclamar els deures que tenen i que no acompleixen.

TpSF: Creació d’un hotel-escola per donar sortida laboral en l’àmbit del sector turístic.

Estudis de biologia marina.

Intercanvi amb la joventut de les ciutats agermanades

Destinar els recursos necessaris per a l’Asil Municipal.

C. i U. Són escasses les competències en la formació de les persones, però cal esforçar-se en aquest sentit.

L’impuls econòmic és imprescindible per disposar de recursos en els serveis socials.

Tornar el protagonisme a les associacions que es dediquen a prestar suport social.( Càritas, EMAD...)

Disposar d’un servei de radioimatge (RX) a l’ambulatori.

PSC: Construir un Centre d’Arts a l’Hospital

Millorar l’Escola de Música per un Conservatori.

Nou IES a la zona Gaziel

Prioritzar l’atenció a les persones necessitades.



Economia i municipi.


Solidaritat: Amb els diners que es queda l’Estat no hi hauria problemes econòmics en els ajuntaments.

Congelació de l’IBI i de l’impost de circulació.

Les persones que paguen l’impost de circulació a Sant Feliu, amb 0,2 haurien de poder aparcar a la zona blava.

Tenim un deplorable servei de neteja.

PPC: Reduir la burocràcia per tal de facilitar la creació de noves empreses.

Incentivar l’activitat turística.

Total disposició per tirar endavant el Thyssen l l’herència dels germans Anlló.

Congelació de l’IBI i control de la despesa.

ICV-EUiA: No hi ha solucions màgiques i caldrà administrar els recursos amb molta cura i concretant prioritats.

Activar el model turístic amb serveis de qualitat.El nostre model hauria de ser el d’una ciutat tranqui-la i familiar.

El museu Thyssen haurà de ser el motor i catalitzador de la nostra economia.

Disposem dels actius culturals, històrics, paisatgístics...que ben administrats, podem fer de la nostra ciutat un lloc rellevant per a la vinguda de persones d’altres indrets. Ens cal una certa autocrítica ben fonamentada per assolir aquest envit.

ERC: Sense oblidar que el turisme és el primer objectiu, també la nostra ciutat disposa d’altres activitats: indústria i pesca que no hem d’oblidar.

Disposem d’un milió d’euros pel Monestir, el lloc que més llueix de la nostra ciutat.

L’herència intestada dels germans Anlló i l’oportunitat de reforçar el sector hoteler.

El sector costaner des de la punta de Garbí fins els esculls de Rocacorb amb un fons marí que caldria valorar.

TpSF: Disposem d’una ciutat excel•lent que hem de donar a conèixer millor amb la creació de noves rutes turístiques.

Ajudes a les petites empreses per facilitar nous emprenedors.

Potenciar el nou mercat.

Potenciació de la cultura històrica de Sant Feliu

C. i U.: Nova organització de l’ajuntament, menys cara i més eficient. Més cent mil euros en hores extraordinàries no han de ser.

Tenim un ajuntament morós en el pagament de les factures i això repercuteix en les empreses.

Turisme i construcció, les dues activitats imprescindibles per generar recursos.

Saber aconduir les persones que visitin el Thyssen cap el centre de la ciutat.

Si les empreses i els comerços funcionen degudament l’IBI és una quantitat menor.

PSC: Gestionar els projectes de ciutat: Thyssen, Anlló i Monestir.

Hem sabut portar els comptes municipals i hem evitat fraus tributaris.

Mancomunar serveis i cercar mecenatges i patrocinis.

La nostra proposta ve avalada per tres anys de govern.



La frase final


Solidaritat: Som la garantia de la regeneració de la classe política.




PPC: Donarem resposta als problemes de les persones




ICV-EUiA: Tenim principis però no interessos. Demanem la vostra confiança.




ERC: Venen temps difícils però hi plantarem la cara amb el nostre treball.



TpSF: Aquest darrer any hem sigut l’exemple de la bona política, la que es fa amb el contacte directe amb els ciutadans.



C. i U: L’èxit immediat no existeix, però a C. i U. comptem amb les complicitats externes.


PSC: Us hem fet la relació de la feina feta i el compromís de mantenir les nostres propostes.








He procurat fer una exposició objectiva i prego que si m’he errat en alguna de les frases, estic ben disposat a rectificar-la.

No he mencionat els noms dels caps de llista, he utilitzat les sigles dels partits, per la simple raó que les consideracions, propostes i raonaments que s’han fet, considero que són els arguments que cada persona que s’integra a la corresponent llista també hauria defensat.

dilluns, 9 de maig de 2011

9 de maig, Dia d'Europa



La Unió Europea fou creada l’any 1950, poc després de ser acabada la Segona Guerra, en la que el feixisme i el nazisme foren vençuts. Amb l’afany d’anar construint una societat en la que la PAU fos el valor més preuat i defensat i amb l’anhel de finir per sempre més els conflictes armats, que tanta misèria havien estès arreu d’Europa. Avui, 9 de maig, és el Dia d’Europa.

“ La Unió es fonamenta en els valors de respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de Dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories. Aquests valors són comuns als Estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes”

Article. 3,1 del Tractat de la Unió Europea


La Unió té com a finalitat promoure la Pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles.

Inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories Acabo de llegir en El PUNT, les agressions i humiliacions que estan patint els gitanos a Hongria. Persones espantades amb el soroll de les botes negres i dels homes uniformats que desfilen pels carrers entonant cants militars. Grups paramilitars que s’inspiren en la ideologia de la Creu de Fletxa, el partit feixista hongarès que es va fundar abans de la Segona Guerra Mundial i que ara s’anomenen “ Associació de Patrulles Civils per un Futur Millor”. Actuen sense que la policia i les autoritats s’esforcin massa per impedir-los aquests abusos. El poble gitano coneix sobradament el que fou el feixisme i el nazisme i com milers i milers dels seus homes, dones i criatures foren assassinats en els camps d’extermini nazis.

De conflictes armats n’hi ha un bon nombre escampats arreu del planeta. La PAU no s’ha aconseguit i la barbàrie de la guerra s’emporta la vida de milers de persones. La violació dels drets humans és evident, les armes escupen la mort i quantes persones han perdut la llibertat, empresonades per lluitar contra la injustícia.

Només he significat dos dels principis humanistes de la declaració de la Unió Europea: el dret de les minories i la Pau. Som a pocs dies de les eleccions municipals i voldria recalcar que formacions polítiques de contingut racista es presenten en els nostres pobles i ciutats. Llegia l’altra dia, que a Salt, són tres els grups que amb un discurs xenòfob volen accedir a l’ajuntament.

Desconec els programes dels partits que es presenten a la nostra ciutat. Condemnar polítiques excloents pel fet de no ser nascut en aquesta terra penso que hauria de fer-se constar en les propostes que ens ofereixen. La immigració suposa una nova realitat i ens cal avançar en base uns criteris comuns que prou bé s’expressen en les lleis que democràticament hem decidit, drets i deures que tots hem de respectar i alhora compartir. La Constitució i les normes que d’ella se’n deriven.

Penso que el nostre ajuntament hauria de manifestar-se sobre la qüestió de la PAU. Els municipis han de tenir en compte i trametre a la ciutadania el valor de la PAU, un propòsit que cal que vagi més enllà que acabar amb la violència, que fomenti la convivència i la concòrdia.

diumenge, 8 de maig de 2011

VIIè Regiment de Cavalleria ( segle XXI)



Gosaria afirmar que a hores d’ara ningú dubte que Ossama Ben Laden fou assassinat. Una execució passant per damunt de totes les regles del Dret Internacional i per a més vergonya, manada per una persona a la que li fou atorgat el Premi Nobel de la Pau. Un acte de pirateria que ha buscat la venjança per damunt de l’exercici de la justícia. Terrorisme contra terrorisme que no pot conduir que a l’increment de la violència. L’odi i la venjança no han de ser les formes d’actuar contra l’atrocitat.

El govern dels Estats Units ha volgut demostrar que no oblida – paraules del propi President – i que la seva voluntat no es troba sotmesa a les lleis internacionals. La nació que es vanta en ser la defensora de la democràcia i dels drets humans, no dubta en utilitzar el terrorisme d’Estat i el seus governants decideixen l’eliminació física d’un assassí i abandonar el seu cos llençant-lo al mar, sense deixar-ne testimonis. Una vegada més un criminal no haurà de respondre davant la justícia i es convertirà en un possible mite que generarà encara més violència? Què hauria pogut arribar dir Ben Laden davant un tribunal? Podria recordar Ben Laden al govern nord-americà la creació que ell mateix va fer de les milícies islàmiques ( mujaidins) que foren finançades, armades i entrenades durant les presidències de Carter i Reagan, a la guerra contra la invasió soviètica a l’Afganistan. Què hauria pogut denunciar Ben Laden dels que llavors foren els seus protectors?

El responsable dels serveis d’intel•ligència, ha reconegut que s’han fet servir “ tècniques especials” per aconseguir informació. L’alçada moral d’aquest personatge és tal, que afirma que l’ètica i la política en donades circumstàncies són incompatibles. Expressa aquest dirigent la negació del principi fonamental de la persona: el dret a la vida. La tortura, l’acte de més gran vilesa que pot exercir-se contra una persona desvalguda – que pot finir amb la seva vida - és inacceptable i cal condemnar-la amb tota fermesa. Cap motiu pot justificar l’ús del maltracta físic i psíquic de la persona. La democràcia i dels valors que contempla aquest principi n’haurien de saber abastament els governants nord-americans – se’n fan els garants mundials - però el seu capteniment en aquest fet i en d’altres , no me’n permeten la credibilitat. Una vergonya l’actitud de les democràcies europees que no han expressat ni la més mínima referència crítica a l’administració Obama. La comunitat internacional tampoc manifesta cap reserva i fins i tot el secretari general de la ONU, abona el procediment que s’ha emprat.

La mort de Ben Laden no canviarà en absolut la situació internacional. Entretant l’administració de la nació més poderosa del món, no revisi les seves relacions amb la resta de pobles i nacions, el terrorisme i la violència persistiran. Estats Units ha de canviar i millorar les relacions en política exterior. Ha de respectar les altres nacions i no imposar els seus criteris des de posicionaments que en ocasions utilitzen l’ús de la força. La més gran potència mundial ha de posar la seva influència política al servei dels països i de les persones, en defensa dels drets humans i la dignitat. No els hi demano res que no es correspongui amb el discurs que l’administració americana ens assegura que fa. Aquest és l’únic camí que tenim per construir un món més just i per acabar amb la violència, que no només s’exerceix des dels  grups anomenats terroristes, també l’utilitzen els Estats sota la hipocresia de mantenir una pau i una seguretat que no són.

La nació americana s’ha forjat amb bona mesura sobre la violència. L’extermini de les ètnies pròpies del país és un fet innegable. Diria que aquest fet històric ha deixat traces i que l’ús de la venjança li és permès inclús al govern. Penso que no és endebades que “bategessin” l’operació militar amb el nom de Jerònim. Calia castigar els dolents i fer-ho de manera contundent per a millor satisfacció de l’ultratja que s’havia rebut. I també calia agrair a la persona que va prendre la decisió, el president, que ha vist com la popularitat que havia anat a la baixa, ha augmentat considerablament.

dimarts, 3 de maig de 2011

Un partit de futbol



Acaba de tocar un quart de nou al rellotge del menjador. Queda menys d’una hora per començar el quart round d’aquest combat esportiu Barça-Madrid. A casa, de futbol no en parlem gaire, tot i que jo acostumo a mirar els partits televisats. La Joana, té la bona voluntat – els partits coincideixen sovint amb l’hora de sopar – de suportar els encontres. Per la meva banda emmudeixo el volum del televisor, mesura que la companya agraeix. Tampoc cal escoltar els comentaris que expressen els entesos. Veien el que passa damunt la gespa ja en tinc suficient.


Aquests tres darrers partits els hem comentat a casa. De fet no el que ha passat en el rectangle, més aviat les postil•les que a tota hora ens arribaven. Reconec que de bon principi l’entrenador del Madrid no em queia malament. Era del parer, que el senyor Mourinho, es tractava d’una persona prou entesa en el món del futbol i que havia volgudament escollir el paper de “torracollons”. Anar sempre a la contra, mantenir aspecte d’emprenyat i fer-se veure com el primer de tots. Vaja, que s’havia aprés molt bé el rol i que el “jugava” amb força bona traça. Els afeccionats al futbol, ja sabem prou tota la comèdia que es fa.

Doncs errat del tot anava. És lamentable la imatge que dóna aquest personatge. Es tracta d’una persona que no té la més mínima cura respecte de tants vailets que s’emmirallen en el món del futbol. El comportament d’aquest personatge és vergonyós i les seves paraules irrespectuosos i molt sovint insultants cap els seus contrincants no s’adiuen amb la responsabilitat que hauria de mantenir. Penso amb el vailet de casa que també s’esplaia jugant a la pilota i que de vegades el veig entristit per haver perdut. Procuro fer-me entendre, explicant-li que el que veritablement compta és jugar i passar-s’ho de primera i que guanyar o perdre és una conseqüència pròpia del joc. Que ben segur cal esforçar-se per anar millorant i manifestar una sana satisfacció per haver guanyat i respectar l’adversari quan les coses no han anat com un voldria. Mourinho és una persona que no mereix el dret a ser escoltat, que no dóna l’exemple que hauria de tenir per la importància mediàtica de la feina que fa.

Falten vuit minuts. Acabo aquestes ratlles i me’n vaig a la “tele”. Que guanyi el Barça i si el Madrid juga millor o la sort – que també cal tenir en compte en els jocs col•lectius – l’afavoreix, tot el meu respecte i consideració cap els afeccionats. I no vulguem convertir els camps de futbol, en indrets en els que no podrem resoldre problemes que han de plantejar-se en altres llocs.


diumenge, 1 de maig de 2011

Democràcia sense traves





Ja fa un bon grapat d’hores que el Tribunal Suprem es troba reunit per resoldre els recursos que han presentat el Govern i el ministeri fiscal contra BILDU, una coalició electoral integrada per Eusko Alkartasuna, Alternativa i un grup d’independents.Les proves aportades pels impugnants es fonamenten sobre la dependència política dels integrants respecte de Herri Batasuna i en conseqüència una opció política que defensaria l’estratègia etarra. La coalició desmenteix aquests propòsits i afirma en el plec d’al•legacions que ha presentat que vol defensar les legítimes aspiracions per camins estrictament polítics sense cap mena de relació amb la violència. Els defensors de la candidatura mantenen que cap dels promotors de BILDU, ha sigut mai membre o dirigent significat de Herri Batasuna, i que representen un nou referent polític de cara a les eleccions del 22 de maig. Tots els candidats de la coalició han signat un codi ètic, que inclou un rebuig actiu de la violència. Afegeixen que identificar-los com a candidats de Batasuna és un parer que només es basa sobre les opinions subjectives dels autors dels informes.

Una vegada més ens trobem davant d’una situació política que es desdiu amb el que hauria de ser la veritable democràcia. I en aquesta ocasió – si la sentència és favorable als recursos - pot excloure a dues formacions polítiques com Eusko Alkartasuna i Alternativa ( el que era Izquierda Unida ) de les eleccions municipals.Una bona part de la ciutadania es trobaria mancada d’unes opcions polítiques. Difícil el pronunciament que hauran d’emetre els jutges, una sentència que pot afectar directament la sobirania popular. El PSOE – una vegada més – es deixa conduir pel Partit Popular - tot i que cal expressar algunes consideracions que han fet importants responsables socialistes del País Basc. De fet s’intenta condemnar uns pretesos fets, es vol culpabilitzar unes persones abans que el delicte sigui comès. Si alguna de les persones d’aquesta coalició, en l’exercici del càrrec públic que pugui obtenir, expressa consideracions que no respectin els drets constitucionals que haurà d’observar i no condemni l’ús de la violència i la defensa del respecte a la vida – deure que tenim tots els ciutadans - tenim els reglaments jurídics adients per tal que sigui posat a disposició de la justícia. Arguments ridículs els que aporten la fiscalia i l’advocacia de l’Estat.


La democràcia es troba menystinguda en el País Basc i barrar el pas a opcions polítiques només per obtenir rèdits electorals, no és el camí encertat. Els sectors abertzales i d’esquerra de Euskal Herria han de poder expressar-se lliurament i aquest dret és fonamental per la recuperació de la Pau. Ignoro si serà avui, però la participació lliure i plena de la ciutadania basca serà.

Aquesta qüestió obre un debat que haurà de ser resolt com més aviat millor. Oposar-se a la presentació d’aquesta candidatura per suposades raons de supeditació a la violència criminal d’ETA, no és propi d’un veritable Estat de Dret. Quines exigències se li obliguen a BILDU? A d’altres opcions polítiques se’ls permet concórrer a les convocatòries electorals i que jo sàpiga no es troben sotmesos a certes condicions particulars. Fins i tot algunes no han condemnat el règim feixista i aquest si que és un fet que ningú pot negar i que vam patir durant tants anys.