dissabte, 21 de maig de 2011

La Casa de la Vila




Voldria un ajuntament que situés les persones per damunt dels interessos econòmics, que valorés el conjunt de la ciutadania i no només decidís en nom d’aquells que tenen més capacitat per fer sentir la seva veu. En defensa de l’equitat i perquè totes les persones tinguessin les mateixes oportunitats d’expressar el seu parer i per tant poder decidir també la configuració de la ciutat.

La política municipal donat el marc de la crisi econòmica, exigirà austeritat i responsabilitat però també mesures actives en les polítiques socials adreçades a les persones més necessitades. L’ajuntament ha de representar un contrapès a les decisions restrictives que en polítiques socials ha emprès el nou govern de la Generalitat i que sens dubte s’incrementaran a partir de les eleccions. I no oblidem que les necessitats socials poden agreujar-se en el probable cas d’arribar al poder el Partit Popular.

Les arques municipals es començarem a reduir ja fa un parell d’anys i els recursos financers van menguant cada dia. Caldria delimitar les competències municipals que fixin plenament quines són les obligacions dels nostres ajuntaments i la necessitat d’una millora del finançament local.. El trenta per cent de les despeses municipals es destinen a la prestació de serveis que haurien de ser cobertes per altres administracions i que els consistoris – que són l’administració més propera als ciutadans i per tant la que més és freqüentada – faciliten a la ciutadania. Des de l’ajuntament no cal negar-se a acceptar noves responsabilitats però sempre amb els recursos econòmics suficients. Apropar les decisions als ciutadans i per tant facilitar als ajuntaments aquesta capacitat – són els que millor coneixen la realitat – és una mesura que enforteix la democràcia. L’Estatut ha detallat i reconegut un ampli ventall de competències dels ajuntaments però cal redactar el nou marc jurídic que haurà de tirar endavant el Govern de la Generalitat i el Parlament, amb una nova legislació dels governs locals i la creació dels Consells de governs locals. Els ajuntaments venen condicionats per una legislació de les hisendes locals que els limita la capacitat de maniobra, per disposar d’un nivell suficient d’inversió pública que permeti satisfer les necessitats dels seus ciutadans. Demanaria doncs al meu ajuntament que instés al govern de la Generalitat, en el compliment del articles 219 i 220 de l’Estatut que es refereixen a la suficiència de recursos municipals i a la legislació de la Llei de finances locals respectivament. Denunciar també l’absència de compromís per part del Govern de l’Estat per la regressió del finançament local que s’ha fet en el pressupost general. I pressionar amb fermesa a través de les dues associacions municipals al Govern Central, per legislar una nova Llei de les Hisendes Locals. En els països europeus més avançats – i els nostres polítics presumeixen que també ho som nosaltres – les hisendes locals reben pel cap baix un 25 per cent del PIB, quan a casa nostra els recursos dels ajuntaments són tan sols d’un 13 per cent.

Pregaria als nostres mandataris municipals que des de l’ajuntament es generessin els canvis culturals que ens portessin a un model de ciutat sostenible que permetés el benestar present dels ciutadans i que també possibilités la vida futura de les noves generacions.

Recordaria als nostres regidors/es, la signatura que en el seu dia va fer el ple del Consistori de la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, a proposta del senyor Síndic. Un compromís en el que es va acceptar que la bona administració de les ciutats exigeix el respecte i la garantia dels Drets Humans per a tots els habitants, sense exclusió en la promoció dels valors de cohesió i protecció dels més vulnerables.

Demanaria a les persones que demà seran escollides, que mai oblidin que representen la voluntat popular, que són depositaris de la major confiança que poden merèixer de part dels ciutadans i que han sigut escollits per a governar, sempre des de l’honestedat i la honradesa, valors que no poso en dubte posseeixen. També els pregaria, que valoressin que en l’exercici de les responsabilitats públiques, recordin que han de ser un exemple per a la resta dels ciutadans. Són milers les persones que aquests darrers dies es manifesten a les places i carrers, exigint una democràcia real, els drets fonamentals de les persones, la política entesa com a servei a la ciutadania – és un moviment apartidista, però no apolític – volen que la sobirania del poble que demà vostès representaran sigui respectada – i demanen la participació més enllà del vot...Des de l’ajuntament vostès poden atendre aquestes demandes i jo els prego que ho tinguin en compte. Els correspon una responsabilitat que penso haurien d’assumir. Sovint no tenim un concepte prou encertat del que representa un ajuntament. La Casa de la Vila és molt més que un lloc on anar a buscar un paper. Ha de ser l’exemple del recte conduir, que vostès han de mantenir en tot moment.

Les propostes concretes, de compromís d’actuacions per al nou mandat, ja les han fet i posat en consideració del poble, les formacions polítiques que concorren a les eleccions. A mi no em correspon aquesta feina, però si que em cal valorar la bondat de les proposicions i expressar demà el meu parer. Votar és un deure i també un dret que acompliré. Els que teniu la bona voluntat de llegir-me ja sabeu de “ quin peu calço”. He tingut la gosadia de fer unes reflexions de contingut polític – quines pretensions! – que penso havia de manifestar.